En Centre InSight te explicamos en qué consiste este tipo de comunicación, cómo identificarla y, lo más importante, cómo transformarla para construir relaciones más sanas.

Asiste a terapia de pareja para mejorar tu relación

¿Qué es la comunicación agresiva?

La comunicación agresiva es un estilo comunicativo en el que una persona expresa sus ideas, emociones o necesidades de forma dominante, hiriente o desconsiderada. Su intención suele ser imponer, controlar o desacreditar al otro, sin tener en cuenta sus sentimientos ni sus derechos.

Señales comunes de una comunicación agresiva

• Uso de un tono elevado, autoritario o sarcástico
• Lenguaje corporal intimidante: gestos bruscos, miradas fijas o invasión del espacio personal
• Interrupciones frecuentes y poca escucha
• Críticas destructivas, humillaciones o desprecios
• Amenazas, chantajes emocionales o ironía constante

Este tipo de comunicación genera tensión, miedo o sumisión en quienes la reciben, deteriorando progresivamente la calidad de las relaciones.

¿Por qué una persona se comunica de forma agresiva?

La comunicación agresiva no es innata: suele ser el resultado de patrones aprendidos, experiencias pasadas o heridas emocionales no resueltas. Algunas de las causas más frecuentes son:

• Baja autoestima o inseguridad: la persona se siente amenazada y responde desde una postura defensiva.
• Falta de habilidades sociales: no sabe cómo expresar sus emociones o frustraciones de manera sana.
• Entornos familiares autoritarios: modelos de infancia donde se ha normalizado el grito, la crítica o la descalificación.
• Estrés crónico o frustración acumulada: que se descarga de forma impulsiva e inapropiada.

En muchas ocasiones, quien se comunica de forma agresiva no es plenamente consciente del daño que causa, y justifica su actitud con frases como «yo soy así» o «solo digo las cosas como son».

Consecuencias de la comunicación agresiva

Este estilo comunicativo puede tener consecuencias emocionales importantes, tanto en quien lo ejerce como en quien lo recibe:

• Genera ansiedad, tristeza o miedo en los demás
• Dificulta la expresión emocional libre
• Provoca discusiones constantes o silencios defensivos
• Rompe vínculos, deteriora la confianza y alimenta relaciones tóxicas

Las personas que se comunican de forma agresiva suelen quedarse solas o envueltas en dinámicas de control y conflicto continuo.

¿Se puede cambiar la comunicación agresiva?

La buena noticia es que sí, se puede cambiar. La transformación comienza por tomar conciencia del problema y comprometerse con un cambio real. Aquí te dejamos algunas claves:

Reconoce tu estilo comunicativo

Haz un ejercicio de honestidad. ¿Te han dicho que gritas, interrumpes o eres hiriente al hablar? ¿Tus conversaciones suelen acabar en discusión? Identificar estas señales es el primer paso.

Aprende a gestionar tus emociones

La agresividad suele ser una reacción impulsiva. Aprender a detectar cuándo sube la tensión interna y practicar técnicas de regulación emocional puede ayudarte a responder con más calma.

Practica la comunicación asertiva

La asertividad consiste en expresar lo que piensas y sientes respetando al otro. Es un estilo equilibrado, honesto y empático que fomenta relaciones sanas y evita daños innecesarios.

Pide ayuda profesional

Transformar un patrón de comunicación tan arraigado puede requerir acompañamiento terapéutico. En Centre InSight podemos ayudarte a comprender las raíces de este estilo y a desarrollar nuevas formas de relacionarte.

En la pareja: un terreno especialmente vulnerable

La comunicación agresiva en la pareja puede derivar en relaciones tóxicas, dependientes o incluso abusivas. Cuando uno de los miembros utiliza este estilo, el otro puede acabar sintiéndose anulado, culpable o emocionalmente agotado.

Frases como «tú siempre haces lo mismo», «no sirves para nada» o «si no haces lo que quiero, me voy» son señales de alerta. No es una discusión puntual: es una forma de ejercer poder o control a través del lenguaje.

¿Te identificas con este tipo de comunicación?

Si crees que tu forma de comunicar está afectando negativamente tus relaciones, es momento de actuar. No se trata de culparte, sino de tomar responsabilidad para mejorar tu bienestar emocional y el de quienes te rodean.

En Centre InSight te ayudamos a entender tu estilo comunicativo y te acompañamos en el proceso de cambio.

La entrada ¿Qué es la comunicación agresiva? se publicó primero en Centre Insight.

La entrada ¿Cómo pedir perdón a una persona? se publicó primero en Centre Insight.

A Centre Insight, entenem la importància d’abordar i resoldre els conflictes de manera efectiva. Aquí et presentem cinc tècniques que poden ajudar-te a gestionar i resoldre conflictes de manera constructiva.

Quines són les tècniques de resolució de conflictes?

1. Comunicació oberta i escolta activa

Un dels pilars fonamentals per a resoldre qualsevol conflicte és una comunicació efectiva. Assegura’t d’expressar els teus pensaments, sentiments i preocupacions de manera clara i respectuosa. Al mateix temps, és crucial practicar l’escolta activa, parant atenció al que l’altra persona està dient. Una comunicació oberta i una escolta atenta poden ajudar a aclarir malentesos i construir ponts d’empatia.

1. Empatia i perspectiva

Intenta posar-te en el lloc de l’altra persona i comprendre la seva perspectiva. L’empatia pot obrir portes per a trobar solucions mútuament beneficioses. En mostrar comprensió cap a les emocions i punts de vista dels altres, pots reduir l’hostilitat i crear un ambient més propici per a la resolució del conflicte.

1. Enfocament en els interessos

En lloc de quedar-te ferm en la teva posició, concentra’t en els interessos subjacents de totes dues parts. Descobrir el que realment importa per a cada persona pot conduir a solucions creatives que satisfacin les necessitats de tots. Buscant els punts en comú, es pot aconseguir una resolució duradora.

1. Generació d’opcions

Fomenta la col·laboració convidant a totes dues parts a proposar solucions. Com més opcions es presentin, majors seran les possibilitats de resoldre definitivament el conflicte. Això pot fomentar la creativitat i arribar a conclusions que no haurien estat evidents immediatament.

1. Enfocar-se en el futur

En lloc de quedar-te ancorat/a en el passat, concentra’t a buscar mesures positives per al futur. Enfocar-se en metes compartides i en la millora de la relació pot ajudar a superar les dificultats actuals i construir un terreny comú per a avançar.

Quines tècniques utilitzar per a solucionar els conflictes laborals?

Els conflictes en l’entorn laboral són comuns i poden sorgir a causa de diferències d’opinió, rols mal definits, competència per recursos o simplement a causa de la naturalesa dinàmica de les relacions en el treball. Resoldre eficaçment els conflictes laborals és essencial per a mantenir un ambient de treball saludable i productiu. Aquí et presentem algunes tècniques específiques que pots utilitzar per a abordar i solucionar els conflictes en el teu entorn laboral:

1. Comunicació transparent: establir canals de comunicació oberts i honestos és fonamental. Fomenta un ambient on els empleats se sentin assegurances en expressar les seves preocupacions i opinions. La comunicació transparent ajuda a evitar malentesos i permet abordar els problemes abans que es converteixin en conflictes majors.
2. Mediació: la mediació involucra a un tercer neutral que ajuda les parts en conflicte a comunicar-se i trobar solucions mútuament acceptables. Un mediador pot facilitar el diàleg i guiar a les parts cap a un acord. Aquesta tècnica pot ser especialment efectiva quan els humors estan alterats i es necessita un intermediari imparcial.
3. Negociació col·laborativa: en lloc d’enfocar-se a guanyar o perdre, la negociació col·laborativa cerca trobar solucions que beneficiïn a totes dues parts. Treballar junts per a identificar interessos comuns i trobar compromisos, pot ajudar a arribar a acords que satisfacin les necessitats tant dels individus com de l’organització.
4. Entrenament en habilitats de comunicació: proporcionar als emprats formacions en habilitats de comunicació efectiva pot ajudar a prevenir i resoldre conflictes. A través del desenvolupament de l’escolta activa, l’empatia i l’assertivitat, els treballadors poden comunicar-se de manera més clara i evitar malentesos
5. Establir polítiques i procediments clars: tenir polítiques i procediments clars per a la resolució de conflictes pot proporcionar un marc sòlid per a abordar problemes en el lloc de treball. Assegura’t que els empleats coneguin els canals formals per a presentar queixes i resoldre disputes, la qual cosa pot evitar que els problemes escalin innecessàriament.
6. Reunions d’equip i retroalimentació regular: fomenta la col·laboració i el treball en equip a través de reunions regulars on els empleats puguin discutir i resoldre problemes. A més, proporciona retroalimentació constructiva de manera contínua per a abordar qualsevol problema abans que es converteixi en un conflicte.

Resoldre conflictes requereix temps, paciència i esforç, però el resultat pot ser una major comprensió mútua, una relació més sòlida i un major benestar emocional. Si sents que t’estàs enfrontant a un conflicte que et resulta difícil de gestionar per tu mateix/a, els nostres psicòlegs i psicòlogues a Centre Insight són aquí per a donar-te suport, sigui en sessions presencials o en línia. No dubtis a contactar amb nosaltres per a obtenir orientació i eines per a abordar de manera efectiva els desafiaments que puguin sorgir en el teu camí cap a una salut mental plena.

La entrada Cinc tècniques de resolució de conflictes se publicó primero en Centre Insight.

Per totes aquestes raons, a Centre Insight volem parlar-te de les principals habilitats comunicatives i proporcionar-te alguns consells pràctics sobre com desenvolupar-les.

Quines són les principals habilitats comunicatives?

Escolta activa

L’escolta activa és essencial per a una comunicació efectiva. Implica estar completament atent al que l’altra persona està dient, mostrant interès genuí i evitant distraccions. L’escolta activa permet comprendre millor els missatges, captar detalls importants i respondre de manera adequada. Aquesta habilitat fomenta l’empatia i ajuda a construir relacions sòlides.

Expressió verbal

L’expressió verbal implica transmetre idees, pensaments i emocions de manera clara i coherent. Una comunicació verbal efectiva implica utilitzar un llenguatge adequat, estructurar les idees de forma organitzada i adaptar el missatge segons el context i l’audiència. Aquesta habilitat inclou l’ús de to de veu, volum i ritme adequats per a transmetre el missatge de manera efectiva.

Comunicació no verbal

La comunicació no verbal és tan important com la comunicació verbal. Inclou gestos, expressions facials, postura corporal i contacte visual. Aquests elements poden transmetre significats i emocions que complementen o contradiuen les paraules parlades. Ser conscient de la comunicació no verbal pròpia i dels altres ajuda a interpretar i transmetre missatges de manera més precisa i efectiva.

Assertivitat

L’assertivitat és una habilitat comunicativa clau que implica expressar les nostres idees, necessitats i opinions de manera clara, directa i respectuosa. Ser assertiu ens permet defensar els nostres drets, establir límits adequats i comunicar-nos de manera efectiva sense agressivitat ni submissió. L’assertivitat fomenta la confiança en un mateix i contribueix a la construcció de relacions saludables.

Com desenvolupar les 4 habilitats comunicatives?

• Pràctica activa: per a millorar aquestes habilitats, és necessari practicar-les regularment. Participar en converses, debats, presentacions i activitats d’escriptura ajudarà a perfeccionar la comunicació verbal i escrita.
• Autoconeixement: és important ser conscients de les nostres pròpies fortaleses i àrees de millora quant a habilitats comunicatives. Identificar les nostres febleses ens permet treballar en elles de manera més específica.
• Escolta atenta: dedica temps a escoltar activament als altres. Para esment al seu llenguatge verbal i no verbal, i mostra interès genuí. Practicar l’escolta activa t’ajudarà a comprendre millor els missatges i a respondre de manera més efectiva.
• Retroalimentació constructiva: cerca rebre retroalimentació sobre la teva comunicació de persones de confiança. Aprèn dels seus suggeriments i treballa en les àrees que necessiten millores.
• Formació i recursos: considera la possibilitat d’assistir a tallers o cursos de comunicació per a adquirir noves habilitats i tècniques. A més, hi ha molts recursos disponibles en línia, com a llibres i podcasts, que poden ajudar-te a desenvolupar les teves habilitats comunicatives.

Centre Insight, el teu suport en el desenvolupament de les habilitats comunicatives

El tractament de fòbies socials de Centre Insight és una eina inavaluable per a aquells que desitgen enfortir les seves habilitats comunicatives. Sabem que les habilitats comunicatives són fonamentals en la nostra vida diària, ja sigui en l’àmbit personal, acadèmic o professional.

A Centre Insight, entenem la importància de conrear-les. Per això, volem brindar-te suport i orientació en aquest procés. Els nostres professionals t’ajudaran a superar les barreres que t’impedeixen comunicar-te amb confiança en situacions socials. A través de tècniques terapèutiques i estratègies personalitzades, et proporcionem les eines necessàries per a desenvolupar habilitats comunicatives sòlides i superar les teves pors socials.

Recorda que la pràctica constant i la cerca de retroalimentació constructiva són clau per a millorar aquestes habilitats. Comença a treballar en la teva comunicació avui mateix i collita els beneficis a llarg termini!

La entrada Quines són les habilitats comunicatives se publicó primero en Centre Insight.

Vivim en un món social i cada vegada resulta més necessari comunicar-se apropiadament. Fins i tot els equips de Recursos Humans estan començant a valorar les habilitats socials com una capacitat essencial en els perfils que contracten. Si no saps molt bé el que són les habilitats socials encara, no et preocupis! A Centre Insight et donarem alguns exemples.

Què són les habilitats socials i per a què serveixen?

Quan parlem d’habilitats socials ens estem referint a les conductes o hàbits que tenen els éssers humans a l’hora de relacionar-se amb els altres. És a dir, és la manera de gestionar una interacció, sigui una conversa, una reunió o un conflicte.

Generalment, cada societat té les seves pròpies conductes, ja que per les diferències culturals alguns gestos no s’aprecien de la mateixa manera a tot el món. Per tant, és difícil definir amb exactitud patrons universals a seguir, però bàsicament tenir habilitats socials consisteix a complir objectius comunitaris, prioritzant la comunicació i les emocions de cada persona.

Quines són les habilitats socials bàsiques?

Les habilitats socials es poden dividir en diferents grups. Hi ha algunes més bàsiques, que fan referència a aspectes quotidians com saludar i donar les gràcies, i altres específiques de l’aspecte emocional, que es consideren avançades i afectives.

Alguns exemples d’habilitats socials més importants són:

Saber escoltar

Potser perquè vivim en un món regnat per la immediatesa i plagat d’estímuls, tenir la capacitat d’escoltar amb atenció als altres s’ha convertit en un bé molt important, tant per les persones com per les empreses. De la mateixa manera que tots volem explicar-li els nostres problemes a aquest amic que sabem que ens escoltarà, entenent de veritat el que estem expressant, volem envoltar-nos de persones que tinguin aquesta mateixa capacitat a l’entorn laboral, perquè saber escoltar als altres al final es tradueix en una millor comprensió de les seves necessitats i, per tant, en una capacitat efectiva de donar-li els resultats que espera.

Empatitzar

No sols és important saber escoltar el que diuen els altres, sinó aconseguir empatitzar amb els seus problemes. Sempre es diu que cada persona és un món i és cert. Cada món té les seves guerres i tenir la capacitat d’empatitzar amb aquelles que sofreixen els altres ens tornarà més tolerants. Com que saber empatitzar consisteix a comprendre els sentiments dels altres, fent-ho entendrem millor per què fan el que fan i ens estalviarem malentesos.

A més, tenir empatia té connotacions positives en l’àmbit emocional, ja que entendre que tots sofrim d’alguna manera aconseguirà que ens sentim més còmodes amb els nostres propis problemes i ens ajudarà a comprendre que els altres no tenen per què saber el que sentim si no ho diem. És a dir, tenir empatia augmenta la nostra capacitat d’expressar desitjos propis, que és una altra habilitat social realment important.

Gestionar les pors

Una habilitat social molt important és saber gestionar les pors que tenim. A totes les persones els aterreix alguna cosa i, generalment, la por no desapareix. Simplement s’aprèn a viure amb ell. Per això és important saber gestionar la por, perquè no ens paralitzi i impedeixi que ens relacionem, ja sigui a l’hora d’anar a una festa, per fer un viatge sol o per a realitzar una presentació important davant inversors a l’oficina.

Presa de decisions

Una de les habilitats socials més valorada és la capacitat de lideratge, però realment quan parlem de lideratge ens referim a un conjunt d’habilitats socials, entre elles l’escolta activa i la presa de decisions. Saber decidir en una situació concreta sol ser una qüestió de tenir la capacitat de veure les coses amb perspectiva, és a dir, poder empatitzar, valorar diferents aspectes i decidir confiant en tu mateix. Evidentment, ningú està segur de si ha pres la decisió correcta, però és important creure que sí i transmetre aquesta sensació a la resta, especialment en entorns laborals.

Centri Insight, el teu suport psicològic i emocional de confiança

Moltes vegades ens costa desenvolupar o reforçar les nostres habilitats socials a causa d’una fòbia social. Si vols saber si aquest és el teu cas, a Centre Insight comptem amb professionals psicològics centrats en aquesta àrea. Som experts en teràpia per a adults i oferim teràpia en línia i presencial. Contacta amb nosaltres! Estarem encantats d’ajudar-te.

La entrada Què són les habilitats socials i exemples? se publicó primero en Centre Insight.

La introversió es refereix a una tendència cap a la reflexió i la introspecció, mentre que la timidesa fa referència a una resposta emocional a situacions socials específiques. Encara que algunes persones poden ser totes dues introvertides i tímides, aquests dos conceptes tenen diferents orígens i naturaleses. És important entendre aquesta diferència per a tenir una millor comprensió d’un mateix i dels altres. Per aquesta raó, des de Centre Insight, avui volem parlar-te de totes les diferències entre introvertit i tímid.

Diferències entre introvertit i tímid

La introversió i la timidesa són dos conceptes que solem confondre, no obstant això, no es tracten del mateix. Com hem vist, la introversió és una característica de la personalitat que es refereix a una tendència cap a la reflexió i la introspecció, mentre que la timidesa és una resposta emocional a unes certes situacions socials.

Les persones introvertides tendeixen a preferir la solitud i gaudeixen d’activitats que els permeten estar solos amb els seus pensaments i reflexions. No els agrada estar en el centre d’atenció i poden sentir-se esgotats després d’interactuar amb altres persones. La introversió és una característica innata que es troba en alguns individus des del seu naixement.

D’altra banda, la timidesa és una resposta emocional que pot experimentar qualsevol persona, independentment de si és introvertida o extravertida. La timidesa es refereix a la sensació d’incertesa o inseguretat que podem experimentar quan ens trobem en situacions socials noves o desafiadores. Les persones tímides poden sentir-se incòmodes parlant en públic, interactuant amb desconeguts o participant en esdeveniments socials.

Què és un tímid extravertit?

Un «tímid extravertit» és un terme usat per a descriure a una persona que exhibeix característiques tant de la timidesa com de l’extraversió. L’extraversió es refereix a una tendència cap a la sociabilitat i la participació activa en situacions socials, mentre que la timidesa es refereix a una sensació d’incertesa o inseguretat en aquestes situacions.

Un tímid extravertit pot sentir una forta atracció per les interaccions socials i el fet d’estar enmig de l’acció, però al mateix temps pot sentir incertesa o inseguretat en situacions noves o desafiadores.

És essencial tenir en compte que la introversió, l’extraversió i la timidesa són aspectes continus de la personalitat, i que es poden exhibir diverses característiques al mateix temps. Per tant, és possible ser tant introvertit com extravertit, i també tímid. La identificació com un «tímid extravertit» simplement indica que una persona experimenta tots dos aspectes de la personalitat de manera simultània.

Què fer si soc introvertit o tímid?

En conclusió, la introversió i la timidesa són conceptes diferents que sovint es confonen, però que tenen diferents orígens i naturaleses. És fonamental entendre aquesta diferència per a tenir una millor comprensió d’un mateix i dels altres, i per a poder acceptar i valorar les diferències individuals.

La introversió i la timidesa són tots dos aspectes naturals de la personalitat humana i poden ser una font de fortalesa i habilitats úniques. L’important és respectar i acceptar la diversitat, i aprendre a treballar junts en harmonia.

No obstant això, si una d’aquestes dues situacions t’impedeix fer la teva vida normal, o simplement vols saber com portar-les millor, t’aconsellem que et posis a les mans dels nostres professionals de Centre Insight.

La entrada Quina és la diferència entre introvertit i tímid? se publicó primero en Centre Insight.

Què és la mitomania?

També coneguda com a pseudologia fantàstica, la mitomania és un trastorn psicològic que porta a manipular la veritat i a mentir de forma patològica i continuada.

Una persona mitòmana no sols té la necessitat recurrent de mentir, sinó que es caracteritza per la tendència a presumir de les capacitats per demostrar la pròpia superioritat. Els trets distintius d’identitat amb què es presenta la mitomania són, per tant, la invenció i l’exageració.

Què causa la mitomania?

Les causes de la mitomania són multifactorials i no sempre fàcils d’identificar. Sovint el trastorn està relacionat amb una condició de baixa autoestima i profunda inseguretat: el mitòman descobreix, normalment des de la infància, el poder devastador de la crítica. La mitomania, de fet, és una reacció defensiva davant de situacions que provoquen ansietat o frustració en el subjecte.

L’hàbit de mentir compulsivament, per tant, pot desenvolupar-se ja a la infància: a molts nens els resulta difícil fer front a certes frustracions i acaben, dins de certs límits, mentint els seus pares per por de defraudar les seves expectatives, en un intent de preservar la pròpia imatge o d’evitar un càstig. Aquest fenomen es converteix en patològic quan el nen (o adult) propens a la mitomania descobreix que la mentida es pot entendre com a veritat, sense conseqüències negatives associades.

Per altra banda, un sentiment de plaer i poder pot portar fàcilment a repetir el mateix comportament. Per exemple, quan els companys s’interessen per les històries fictícies, convincents i fantasioses del mitòman, aquest comença a sentir-se acceptat i, en conseqüència, inventa mentides cada cop més increïbles. El resultat és l’hàbit de repetir el comportament, fins i tot sense un propòsit específic.

Així, els mitòmans entren en un cercle viciós construït a força de mentides per satisfer expectatives i sentir-se acceptats, acabant per confondre fantasia i realitat.

Com és un mentider compulsiu?

El mentider sempre es presenta com una personalitat encantadora i segura de si mateixa a qui li agrada conquerir a qui l’envolta per sentir-se més fort i estimat.

Hi ha, però, certes característiques comunes no només als homes, sinó també a les dones, que podríem anomenar símptomes del mentider patològic o mitòman:

• Porta una vida perfecta, sempre es presenta com un guanyador i té una tècnica provada al llarg dels anys que permet no quedar en evidència.
• Sempre intenta mostrar una realitat diferent de la seva, perquè creu que la seva realitat és mediocre i sense interès. No és empàtic i defuig la culpa.
• Normalment, té un caràcter egocèntric i una actitud egoista, abans de res hi ha la seva pròpia satisfacció a costa dels qui l’envolten.
• Se sent superior als altres. La mentida patològica augmenta el sentit de superioritat. En els seus relats, exagera els fets, intentant mantenir la versemblança, sovint enriquint-los amb detalls.
• Se sent irresistible, es presenta encantador i segur de si mateix. El mentider patològic sol ser narcisista.
• Els fets no sempre són els mateixos, el mentider patològic és capaç d’enganyar fins i tot amb opinions o fets que no quadren, per tal de mantenir l’atenció del seu interlocutor.
• Viu les mentides patològiques com la seva realitat, les mentides es transformen en veritat, fins al punt que, molt sovint, el mateix mentider patològic és incapaç de distingir el que és real del que és fals.

Com desemmascarar un mitòman?

No hi ha formes realment eficaces de saber si una persona menteix o de desemmascarar un mentider. No obstant això, hi ha estudis, que han posat en relleu certs signes que ens poden ajudar a identificar les mentides:

• Utilització d’un llenguatge impersonal, evitant l’ús de noms propis però recorrent als pronoms.
• Mal ús dels gestos: mentir requereix concentració, per la qual cosa es tendeix a no utilitzar els gestos per evitar confusions.
• Ús d’interjeccions i pauses per tenir temps de pensar què dir
• Respostes evasives.

Si creus que algú del teu entorn pateix de mitomania t’aconsellem que contactis amb els nostres professionals de Centre Insight, els nostres psicòlegs i psiquiatres guiaran la persona afectada cap al coneixement de si mateix, i treballaran conjuntament per trobar la millor solució a aquesta situació.

La entrada Mitòman: què és i com identificar un mentider compulsiu se publicó primero en Centre Insight.

Què és una teràpia sistèmica?

Aquest tipus de teràpies treballen la comunicació en l’àmbit de sistemes o grups. El psicòleg que empra aquest tipus de teràpia, ha de fer una profunda investigació de la comunicació i la relació que pugui tenir un grup de persones amb un cert nivell d’interacció, com és la família.

Què treballa la teràpia sistèmica?

Hi ha diferents teràpies i modalitats d’intervenció. Algunes teràpies se centren a treballar problemes o patologies determinades en les persones, però com a individus. Les teràpies sistèmiques treballen les famílies com a sistema i subsistemes, com són les teràpies de parelles i altres grups de pertinença de l’individu.

Tenen un enfocament global i integral, a través de la psicologia sistemàtica, que és un pensament més circular, és a dir, integren tots els membres.

Com s’aplica?

Aquesta teràpia s’aplica fa ja uns quants anys i posa èmfasi en les emocions de la família sencera. Té un enfocament global i integral, posant el focus a la importància de conèixer les dinàmiques familiars i els estats mentals de tots els membres, per entendre les conductes individuals. Els seus principals objectius són: millorar la relació familiar o de parella, augmentar la comprensió i comunicació entre els membres involucrats, desenvolupar i solucionar problemes, així com tractar addiccions.

Durant l’entrevista, el psicòleg familiar durà a terme quatre fases: social, problema, observació i suma.

A la primera fase, cada membre involucrat en la teràpia es presenta. Aquest pas és fonamental perquè permet al psicòleg analitzar la interacció entre l’individu i la seva família.

La fase del problema, on l’especialista explora cada membre de la família, és on generalment presenten el nen o adolescent identificat, però no sempre és el problema de base. La teràpia s’inicia en aquesta segona fase.

Com a tercera fase, tenim l’observació. Aquesta es dona al llarg de tota la teràpia, quan qualsevol membre està compartint el punt de vista o perspectiva, quan mostra queixes o presenta algun problema. La tasca del psicòleg és desenvolupar una aliança entre la família i involucrar-los amb molta sensibilitat, ja que alguns poden actuar a la defensiva.

Per acabar, trobem la fase de la suma, on la intervenció es farà basant-se en les dades de la valoració, dividides en quatre categories: l’historial familiar, l’estructura, la comunicació i les funcions reguladores homeostàtiques.

Quin és l’objectiu de la teràpia familiar sistèmica?

El principal objectiu d’aquest tipus de teràpies és poder resoldre els problemes pràctics que tenen lloc dins de les dinàmiques familiars. Els psicòlegs o terapeutes, no donen un diagnòstic individual ni es concentren a veure qui té el problema, sinó que condueixen la teràpia al reconeixement dels patrons disfuncionals dins dels comportaments de cada membre de la família, com a família.

Es podria dir que els objectius principals de la teràpia familiar sistèmica són: millorar el funcionament de les famílies en l’àmbit de comunicació, augmentar la comprensió mútua, estimular el suport emocional, desenvolupar estratègies d’afrontament i crear habilitats resolutives per a problemes específics

Beneficis de la teràpia sistemàtica

Com que és una teràpia que treballa un sistema, aporta certs beneficis grupals i ja no tan individuals, com els que veiem a continuació:

Millora la comunicació

En millorar la comunicació, les relacions interpersonals milloren. Això crea un ambient més positiu i fàcil de manejar.

Permet expressar els sentiments

La capacitat d’expressar-se amb llibertat total, sense la por de ser jutjats permet abordar problemes des de l’arrel.

Promou la resolució de conflictes

Es brinden eines o mecanismes perquè els membres involucrats puguin incorporar al dia a dia.

La entrada Què és una teràpia sistèmica i beneficis? se publicó primero en Centre Insight.

Quines són les característiques de l’escolta activa?

Hi ha diferents característiques d’una bona escolta activa com per exemple no interrompre a l’altra persona mentre ens està parlant, parar esment als detalls que ens explica i tenir-los en compte, no jutjar el contingut del que ens està dient i parar esment al per què necessita fer-ho, reflectir les emocions expressades de l’altra persona fent-li entendre que li entenem, etc.

Com s’aplica l’escolta activa?

L’escolta activa s’aplica tenint en compte les característiques anteriorment explicades. És important saber adaptar-nos a la persona que ens parla, ja que cadascuna pot tenir necessitats diferents, i particularitats diferents depèn del que ens estigui comptant. Hem de reflectir les emocions i empatitzar amb l’altra persona perquè se senti atesa, compresa i escoltada, l’escolta empàtica és necessària perquè la persona que ens conta la seva història, se senti bé. També és possible que una persona no necessiti que li diguem res sobre el que ens compta, ja que solament necessita esplaiar-se, llavors en aquesta situació és millor utilitzar l’escolta passiva per a no tallar la seva història.

Beneficis de practicar l’escolta activa

Practicar una bona escolta activa pot fer-nos connectar millor amb les altres persones, i que elles se sentin bé amb nosaltres. Si una persona sent que pot confiar en nosaltres per a explicar-nos la seva vida se sentirà bé i recorrerà a nosaltres. No tothom té la capacitat ni la motivació de tenir aquest tipus de relacions.

Com ens pot ajudar l’escolta activa a les nostres relacions

Una escolta activa en les nostres relacions farà que millori la vincula emocional amb l’altra persona. En parella aquest fet és molt important, ja que moltes vegades la persona que més a prop tenim en el moment en el qual necessitem parlar, és la nostra parella. Algunes vegades, el fet de no tenir una bona escolta activa pot produir problemes de parella  i produir confusions i desànim emocional. A vegades en teràpia de parella es recomana practicar l’escolta activa per a millorar aquestes habilitats personals i beneficiar a la relació.

La entrada Què és l’escolta activa i beneficis de practicar-la se publicó primero en Centre Insight.

Què són els estils d’aferrament?

Els estils d’aferrament de Bowlby consisteixen en les diferents maneres en les quals un menor d’edat pot sentir-se respecte als seus cuidadors. Tot això dependrà de la mena de cures i comportaments que aquestes persones tinguin cap al menor. L’aprenentatge que el menor faci respecte a com ha estat cuidat o tractat en la seva infància repercutiria segons Bowlby, en uns  vincles segurs o insegurs en els adults. Els tipus d’aferrament serien: segur, preocupat, desentès i temorós, aquestes últimes podrien provocar en els adults ansietat respecte als seus vincles.

Quines són les característiques de l’aferrament?

Les característiques de l’aferrament serien indicadors de comportament dels cuidadors, els quals serien aquells puntals que més incidirien en l’aferrament creada entre pares o cuidadors i els menors d’edat. Aquestes característiques serien el manteniment de proximitat, el refugi segur, base segura i angoixa de separació. Com el bebè o menor se sent tractat o cura respecte a aquestes característiques repercutirà en un aferrament segur o insegur.

Quins són els tres tipus d’aferrament insegur?

Els tres tipus d’aferrament insegura serien: preocupat, desentès i temorós. Aquests estils d’aferrament insegura poden crear dificultats ansioses (entre altres) en la vida de les persones adultes. Aquest tipus de dificultats es podrien fins i tot trobar durant les relacions interpersonals de parella en generar desconfiances i necessitant major atencions de les persones afectades. La teràpia de parella pot ser una molt bona opció si veiem afectada la nostra relació sentimental pels tipus d’aferrament.

Un altre cas d’afectació de la teoria de l’aferrament de Bowlby en adults seria per exemple la dependència emocional en els adults- et donem les claus per a superar-la aquí-, aquesta, podria veure’s afectada o potenciada a causa d’una mena d’aferrament insegura durant la infància de la persona amb dependència emocional.

Quins són els tipus d’aferrament segons Ainsworth?

Ainsworth, l’anomenada mare de la teoria de l’aferrament , considerava que existien tres tipus d’aferrament diferents: l’aferrament segura (quan el vincle entre menor i cuidador és bo i el menor sent que si l’adult es va un moment, tornarà), l’aferrament insegur-evitatiu (el menor sentirà una gran inseguretat i ansietat quan el cuidador no estigui disponible en marxar-se, no estarà segur de la seva volta), i l’aferrament insegur-ambivalent (quan el menor ja deixa de confiar en la volta del cuidador i ja fins i tot deixa de mostrar interès en la volta del cuidador).

La entrada Quins són els 4 tipus d’aferrament? se publicó primero en Centre Insight.