Què no cal fer després d’una ruptura amorosa?

Després d’una ruptura, és crucial evitar certs comportaments que poden empitjorar la situació i perllongar el procés de dol. Aquí hi ha algunes coses que has d’evitar:

1. No t’aïllis

És comú sentir la necessitat d’aïllar-te després d’una ruptura, però això només perllongarà el teu dolor. En lloc d’això, cerca el suport d’amics i familiars. Parlar sobre els sentiments i les preocupacions pot ser terapèutic i t’ajudarà a processar la ruptura.

1. No t’obsessionis amb el passat

Reviure constantment els moments feliços o els errors del passat només et mantindrà atrapat en un cicle de dolor. Accepta que la relació s’ha acabat i tracta d’enfocar-te en el present i el futur.

1. No busquis venjança o culpables

És fàcil caure al parany de culpar la teva exparella o buscar venjança, però això només prolongarà el teu patiment. En lloc d’això, intenta perdonar i alliberar-te de la negativitat. La venjança no us farà sentir millor a llarg termini.

Quant de temps dura el dol d’una ruptura amorosa?

No hi ha resposta definitiva a aquesta pregunta, ja que el temps que porta superar una ruptura varia d’una persona a una altra. El dol és un procés personal i pot durar setmanes, mesos o fins i tot anys. Alguns factors que poden influir en la durada del dol inclouen la durada de la relació, la intensitat dels sentiments involucrats i la manera com es maneja la ruptura.

És important recordar que no hi ha un «termini de venciment» per al dol. Cada persona té el seu propi ritme de recuperació, i està bé prendre el temps que necessites per guarir.

Com acceptar que s’ha acabat una relació?

Acceptar que una relació ha arribat al final pot ser un dels aspectes més desafiadors d’una ruptura. Veiem algunes estratègies per ajudar-te a acceptar i continuar endavant:

Permet-te sentir les teves emocions

És natural experimentar diferents emocions després d’una ruptura, com tristesa, enuig, confusió i fins alleugeriment. Permet-te sentir aquestes emocions sense jutjar-te a tu mateix/a. El procés d’acceptació comença amb l’acceptació dels sentiments.

Reflexiona sobre la relació

Pren-te el temps per reflexionar sobre la relació i el que n’has après. Identifica les lliçons que pots portar amb tu a relacions futures. Aquesta introspecció et pot ajudar a trobar un tancament emocional.

Estableix metes i crea una rutina nova

Després d’una ruptura, és important que estableixis metes personals i creïs una nova rutina. Això us ajudarà a mantenir la ment ocupada i a avançar cap a un futur més brillant.

Cerca suport professional

Si et resulta difícil acceptar la ruptura o sents que no pots manejar les teves emocions, considera buscar el suport d’un psicòleg per adults o un terapeuta. La teràpia pot ser una eina valuosa per processar els sentiments i avançar cap a la recuperació.

En conclusió, superar una ruptura amorosa pot ser un procés desafiant, però amb el temps i l’autocura, pots guarir i continuar endavant. Recorda que no estàs sol/a en aquest viatge i que el suport d’amics, familiars o professionals de la salut mental, com els nostres psicòlegs i psicòlogues de Centre Insight, pot marcar la diferència en el vostre procés de recuperació.

La entrada Tips per superar una ruptura se publicó primero en Centre Insight.

Exemple: En aquesta situació no m’has avisat que trigaries més a arribar i t’estava esperant, això m’ha fet sentir que no t’importava i necessitaria que altres vegades m’avisis perquè sàpiga que arribaràs més tard. Aquí l’altre ens pot explicar que en relacions anteriors havia funcionat així i no havia tingut problemes, però en la mesura que entén la nostra necessitat, pot fer alguna cosa per tenir-nos en compte. No obstant això, si en aquesta mateixa situació em dirigeixo a la meva parella i li dono una bronca per no haver-me dit res, li crido que és un impresentable, que no es pot comptar amb ell, etc., l’efecte que tindrem serà que l’altra persona es posarà a la defensiva i la nostra comunicació es veurà minvada.

Si entrem en una dinàmica d’interpretar les diferències com una amenaça, com una evidència que tenim maneres de funcionar diferents i incompatibles i carregam contra l’altre per això, cada cop ens polaritzarem més, ens percebrem més diferents i més distanciats i això tindrà un efecte devastador en la nostra relació.

Com es pot saber si la relació ja no funciona?

En la mesura que els membres de la parella estiguin implicats a millorar la relació, serà possible identificar què està passant i ajudar-los a guanyar consciència sobre les dinàmiques que els estan fent mal. Però sempre és imprescindible que els 2 membres estiguin implicats a fer-se responsables del seu paper a la situació ia aplicar els canvis necessaris per modificar les dinàmiques disfuncionals. Si algun dels membres no està prou motivat o pensa que és l’altre el que hauria de fer tota la feina, si hi ha una relació amb una altra persona i no s’està disposat a tallar aquesta relació o si hi ha maltractaments, serien circumstàncies en què no es recomana fer una teràpia de parella o intentar reconduir una relació.

Quin és el motiu principal de conflicte en una parella?

El motiu principal de conflicte és voler canviar l’altre. Des del nostre punt de vista, allò que pensem que és el més correcte té un caràcter absolut. Ens distanciem que la nostra parella ha crescut en un ambient diferent i ha tingut uns aprenentatges diferents i des d’aquesta posició li exigim que actuï d’acord amb allò que nosaltres considerem que és correcte, moltes vegades amb més exigència que manifestant que es tracta de la nostra necessitat. De vegades, és possible que traslladem una necessitat a la nostra parella i que no la comparteixi o no li surti respondre a la nostra demanda. En aquests casos haurem de valorar si la nostra necessitat és imprescindible o si podem tolerar la situació tal com està. El que no funcionarà és repetir a la nostra parella que volem que actuï d’una determinada manera i seguir repetint aquesta exigència una vegada i una altra, si ja ho hem manifestat i la nostra parella no actua com volem, el més possible és que no ho faci mai, i reclamar i insistir només ens portarà a tenir més conflictes i distanciar-nos més.

Per què tinc tants problemes amb la meva parella?

És molt possible que s’hagin consolidat dinàmiques disfuncionals en la vostra relació. Algunes d’aquestes dinàmiques poden ser: crits, faltes de respecte, ignorar l’altre, donar-lo per impossible, ridiculitzar-lo, pensar que la nostra manera de fer o veure les coses és millor que la de l’altre, voler que canviï, no empatitzar amb l’altre, no comunicar adequadament, etc.

La entrada Quins són els problemes més comuns a les parelles? se publicó primero en Centre Insight.

Què és la mitomania?

També coneguda com a pseudologia fantàstica, la mitomania és un trastorn psicològic que porta a manipular la veritat i a mentir de forma patològica i continuada.

Una persona mitòmana no sols té la necessitat recurrent de mentir, sinó que es caracteritza per la tendència a presumir de les capacitats per demostrar la pròpia superioritat. Els trets distintius d’identitat amb què es presenta la mitomania són, per tant, la invenció i l’exageració.

Què causa la mitomania?

Les causes de la mitomania són multifactorials i no sempre fàcils d’identificar. Sovint el trastorn està relacionat amb una condició de baixa autoestima i profunda inseguretat: el mitòman descobreix, normalment des de la infància, el poder devastador de la crítica. La mitomania, de fet, és una reacció defensiva davant de situacions que provoquen ansietat o frustració en el subjecte.

L’hàbit de mentir compulsivament, per tant, pot desenvolupar-se ja a la infància: a molts nens els resulta difícil fer front a certes frustracions i acaben, dins de certs límits, mentint els seus pares per por de defraudar les seves expectatives, en un intent de preservar la pròpia imatge o d’evitar un càstig. Aquest fenomen es converteix en patològic quan el nen (o adult) propens a la mitomania descobreix que la mentida es pot entendre com a veritat, sense conseqüències negatives associades.

Per altra banda, un sentiment de plaer i poder pot portar fàcilment a repetir el mateix comportament. Per exemple, quan els companys s’interessen per les històries fictícies, convincents i fantasioses del mitòman, aquest comença a sentir-se acceptat i, en conseqüència, inventa mentides cada cop més increïbles. El resultat és l’hàbit de repetir el comportament, fins i tot sense un propòsit específic.

Així, els mitòmans entren en un cercle viciós construït a força de mentides per satisfer expectatives i sentir-se acceptats, acabant per confondre fantasia i realitat.

Com és un mentider compulsiu?

El mentider sempre es presenta com una personalitat encantadora i segura de si mateixa a qui li agrada conquerir a qui l’envolta per sentir-se més fort i estimat.

Hi ha, però, certes característiques comunes no només als homes, sinó també a les dones, que podríem anomenar símptomes del mentider patològic o mitòman:

• Porta una vida perfecta, sempre es presenta com un guanyador i té una tècnica provada al llarg dels anys que permet no quedar en evidència.
• Sempre intenta mostrar una realitat diferent de la seva, perquè creu que la seva realitat és mediocre i sense interès. No és empàtic i defuig la culpa.
• Normalment, té un caràcter egocèntric i una actitud egoista, abans de res hi ha la seva pròpia satisfacció a costa dels qui l’envolten.
• Se sent superior als altres. La mentida patològica augmenta el sentit de superioritat. En els seus relats, exagera els fets, intentant mantenir la versemblança, sovint enriquint-los amb detalls.
• Se sent irresistible, es presenta encantador i segur de si mateix. El mentider patològic sol ser narcisista.
• Els fets no sempre són els mateixos, el mentider patològic és capaç d’enganyar fins i tot amb opinions o fets que no quadren, per tal de mantenir l’atenció del seu interlocutor.
• Viu les mentides patològiques com la seva realitat, les mentides es transformen en veritat, fins al punt que, molt sovint, el mateix mentider patològic és incapaç de distingir el que és real del que és fals.

Com desemmascarar un mitòman?

No hi ha formes realment eficaces de saber si una persona menteix o de desemmascarar un mentider. No obstant això, hi ha estudis, que han posat en relleu certs signes que ens poden ajudar a identificar les mentides:

• Utilització d’un llenguatge impersonal, evitant l’ús de noms propis però recorrent als pronoms.
• Mal ús dels gestos: mentir requereix concentració, per la qual cosa es tendeix a no utilitzar els gestos per evitar confusions.
• Ús d’interjeccions i pauses per tenir temps de pensar què dir
• Respostes evasives.

Si creus que algú del teu entorn pateix de mitomania t’aconsellem que contactis amb els nostres professionals de Centre Insight, els nostres psicòlegs i psiquiatres guiaran la persona afectada cap al coneixement de si mateix, i treballaran conjuntament per trobar la millor solució a aquesta situació.

La entrada Mitòman: què és i com identificar un mentider compulsiu se publicó primero en Centre Insight.

Per què no puc oblidar al meu ex?

Si només recordem les coses positives que ens aportava la relació, podem resistir-nos a passar pàgina, això pot portar-nos a pensar constantment en l’altra persona, en els bons moments compartits, a escoltar cançons que ens recordin a aquesta persona, en definitiva, ens pot portar a entrar en un bucle en què tot gira al voltant del nostre ex i això pot resultar molt dolorós.

Quina és la millor manera d’oblidar al teu ex

Si posem el focus en el positiu i deixem de costat el negatiu, la qual cosa ens ha fet posar fi a la relació, ens resultarà extremadament difícil passar pàgina. Hem de recordar llavors només el negatiu? No. Hem de ser realistes i acceptar les coses bones i dolentes que ens aportava la relació i, sobretot, tenir clares les nostres necessitats i seguir endavant. Si m’han deixat, vull estar amb algú que no em vol?, No em mereixo estar amb algú que em valori i em vulgui? Si he deixat jo a la meva exparella, No ho he fet perquè tenia motius de pes per a saber que no era el que necessitava? En lloc de tancar-nos a recordar a la nostra exparella, podem realitzar activitats que ens distreguin d’estar pensant constantment en ella, o almenys, encara que continuem pensant en aquesta persona, podrem continuar experimentant emocions positives realitzant accions que ja no estan vinculades a ella.

Pot la psicologia ajudar a oblidar al meu ex?

En moments vitals importants, com pot ser una ruptura, l’acompanyament psicològic ens pot ajudar a aprendre a gestionar les nostres emocions, a conèixer-nos més i orientar-nos perquè puguem transitar per aquesta situació de la forma menys dolorosa possible. La psicologia no et farà oblidar al teu ex, però t’ajudarà perquè puguis pensar en aquesta persona i en la relació que teníeu de forma més realista i serena.

La entrada Com oblidar a la teva exparella? se publicó primero en Centre Insight.

Què és una teràpia sistèmica?

Aquest tipus de teràpies treballen la comunicació en l’àmbit de sistemes o grups. El psicòleg que empra aquest tipus de teràpia, ha de fer una profunda investigació de la comunicació i la relació que pugui tenir un grup de persones amb un cert nivell d’interacció, com és la família.

Què treballa la teràpia sistèmica?

Hi ha diferents teràpies i modalitats d’intervenció. Algunes teràpies se centren a treballar problemes o patologies determinades en les persones, però com a individus. Les teràpies sistèmiques treballen les famílies com a sistema i subsistemes, com són les teràpies de parelles i altres grups de pertinença de l’individu.

Tenen un enfocament global i integral, a través de la psicologia sistemàtica, que és un pensament més circular, és a dir, integren tots els membres.

Com s’aplica?

Aquesta teràpia s’aplica fa ja uns quants anys i posa èmfasi en les emocions de la família sencera. Té un enfocament global i integral, posant el focus a la importància de conèixer les dinàmiques familiars i els estats mentals de tots els membres, per entendre les conductes individuals. Els seus principals objectius són: millorar la relació familiar o de parella, augmentar la comprensió i comunicació entre els membres involucrats, desenvolupar i solucionar problemes, així com tractar addiccions.

Durant l’entrevista, el psicòleg familiar durà a terme quatre fases: social, problema, observació i suma.

A la primera fase, cada membre involucrat en la teràpia es presenta. Aquest pas és fonamental perquè permet al psicòleg analitzar la interacció entre l’individu i la seva família.

La fase del problema, on l’especialista explora cada membre de la família, és on generalment presenten el nen o adolescent identificat, però no sempre és el problema de base. La teràpia s’inicia en aquesta segona fase.

Com a tercera fase, tenim l’observació. Aquesta es dona al llarg de tota la teràpia, quan qualsevol membre està compartint el punt de vista o perspectiva, quan mostra queixes o presenta algun problema. La tasca del psicòleg és desenvolupar una aliança entre la família i involucrar-los amb molta sensibilitat, ja que alguns poden actuar a la defensiva.

Per acabar, trobem la fase de la suma, on la intervenció es farà basant-se en les dades de la valoració, dividides en quatre categories: l’historial familiar, l’estructura, la comunicació i les funcions reguladores homeostàtiques.

Quin és l’objectiu de la teràpia familiar sistèmica?

El principal objectiu d’aquest tipus de teràpies és poder resoldre els problemes pràctics que tenen lloc dins de les dinàmiques familiars. Els psicòlegs o terapeutes, no donen un diagnòstic individual ni es concentren a veure qui té el problema, sinó que condueixen la teràpia al reconeixement dels patrons disfuncionals dins dels comportaments de cada membre de la família, com a família.

Es podria dir que els objectius principals de la teràpia familiar sistèmica són: millorar el funcionament de les famílies en l’àmbit de comunicació, augmentar la comprensió mútua, estimular el suport emocional, desenvolupar estratègies d’afrontament i crear habilitats resolutives per a problemes específics

Beneficis de la teràpia sistemàtica

Com que és una teràpia que treballa un sistema, aporta certs beneficis grupals i ja no tan individuals, com els que veiem a continuació:

Millora la comunicació

En millorar la comunicació, les relacions interpersonals milloren. Això crea un ambient més positiu i fàcil de manejar.

Permet expressar els sentiments

La capacitat d’expressar-se amb llibertat total, sense la por de ser jutjats permet abordar problemes des de l’arrel.

Promou la resolució de conflictes

Es brinden eines o mecanismes perquè els membres involucrats puguin incorporar al dia a dia.

La entrada Què és una teràpia sistèmica i beneficis? se publicó primero en Centre Insight.

Quines són les característiques de l’escolta activa?

Hi ha diferents característiques d’una bona escolta activa com per exemple no interrompre a l’altra persona mentre ens està parlant, parar esment als detalls que ens explica i tenir-los en compte, no jutjar el contingut del que ens està dient i parar esment al per què necessita fer-ho, reflectir les emocions expressades de l’altra persona fent-li entendre que li entenem, etc.

Com s’aplica l’escolta activa?

L’escolta activa s’aplica tenint en compte les característiques anteriorment explicades. És important saber adaptar-nos a la persona que ens parla, ja que cadascuna pot tenir necessitats diferents, i particularitats diferents depèn del que ens estigui comptant. Hem de reflectir les emocions i empatitzar amb l’altra persona perquè se senti atesa, compresa i escoltada, l’escolta empàtica és necessària perquè la persona que ens conta la seva història, se senti bé. També és possible que una persona no necessiti que li diguem res sobre el que ens compta, ja que solament necessita esplaiar-se, llavors en aquesta situació és millor utilitzar l’escolta passiva per a no tallar la seva història.

Beneficis de practicar l’escolta activa

Practicar una bona escolta activa pot fer-nos connectar millor amb les altres persones, i que elles se sentin bé amb nosaltres. Si una persona sent que pot confiar en nosaltres per a explicar-nos la seva vida se sentirà bé i recorrerà a nosaltres. No tothom té la capacitat ni la motivació de tenir aquest tipus de relacions.

Com ens pot ajudar l’escolta activa a les nostres relacions

Una escolta activa en les nostres relacions farà que millori la vincula emocional amb l’altra persona. En parella aquest fet és molt important, ja que moltes vegades la persona que més a prop tenim en el moment en el qual necessitem parlar, és la nostra parella. Algunes vegades, el fet de no tenir una bona escolta activa pot produir problemes de parella  i produir confusions i desànim emocional. A vegades en teràpia de parella es recomana practicar l’escolta activa per a millorar aquestes habilitats personals i beneficiar a la relació.

La entrada Què és l’escolta activa i beneficis de practicar-la se publicó primero en Centre Insight.

Què són els estils d’aferrament?

Els estils d’aferrament de Bowlby consisteixen en les diferents maneres en les quals un menor d’edat pot sentir-se respecte als seus cuidadors. Tot això dependrà de la mena de cures i comportaments que aquestes persones tinguin cap al menor. L’aprenentatge que el menor faci respecte a com ha estat cuidat o tractat en la seva infància repercutiria segons Bowlby, en uns  vincles segurs o insegurs en els adults. Els tipus d’aferrament serien: segur, preocupat, desentès i temorós, aquestes últimes podrien provocar en els adults ansietat respecte als seus vincles.

Quines són les característiques de l’aferrament?

Les característiques de l’aferrament serien indicadors de comportament dels cuidadors, els quals serien aquells puntals que més incidirien en l’aferrament creada entre pares o cuidadors i els menors d’edat. Aquestes característiques serien el manteniment de proximitat, el refugi segur, base segura i angoixa de separació. Com el bebè o menor se sent tractat o cura respecte a aquestes característiques repercutirà en un aferrament segur o insegur.

Quins són els tres tipus d’aferrament insegur?

Els tres tipus d’aferrament insegura serien: preocupat, desentès i temorós. Aquests estils d’aferrament insegura poden crear dificultats ansioses (entre altres) en la vida de les persones adultes. Aquest tipus de dificultats es podrien fins i tot trobar durant les relacions interpersonals de parella en generar desconfiances i necessitant major atencions de les persones afectades. La teràpia de parella pot ser una molt bona opció si veiem afectada la nostra relació sentimental pels tipus d’aferrament.

Un altre cas d’afectació de la teoria de l’aferrament de Bowlby en adults seria per exemple la dependència emocional en els adults- et donem les claus per a superar-la aquí-, aquesta, podria veure’s afectada o potenciada a causa d’una mena d’aferrament insegura durant la infància de la persona amb dependència emocional.

Quins són els tipus d’aferrament segons Ainsworth?

Ainsworth, l’anomenada mare de la teoria de l’aferrament , considerava que existien tres tipus d’aferrament diferents: l’aferrament segura (quan el vincle entre menor i cuidador és bo i el menor sent que si l’adult es va un moment, tornarà), l’aferrament insegur-evitatiu (el menor sentirà una gran inseguretat i ansietat quan el cuidador no estigui disponible en marxar-se, no estarà segur de la seva volta), i l’aferrament insegur-ambivalent (quan el menor ja deixa de confiar en la volta del cuidador i ja fins i tot deixa de mostrar interès en la volta del cuidador).

La entrada Quins són els 4 tipus d’aferrament? se publicó primero en Centre Insight.

1. Llunyania afectiva. De sobte es produeix una distància emocional no explicada per la situació de la relació. Quan es produeix una infidelitat de tipus emocional, la vinculació emocional de la nostra parella pot estar redirigint-se cap a una tercera parella, provocant una fredor en la parella no habitual i normal.

2. Fredor sexual. Si es produeix una baixada en el desig sexual no explicat per altres motius físics o de la pròpia situació de la parella, pot ser un senyal que hi ha una tercera persona en la relació.

3. Preocupació excessiva per l’aparença física. Quan això es produeix de manera sobtada sense implicar en el nostre canvi desitjat a la nostra parella, podria suggerir una preocupació per agradar-li a una altra persona. Aquest senyal juntament amb altres indicadors podria ser motiu de preocupació.

4. Canvis inesperats de rutines. Quan es produeixen noves i diferents rutines com esmorzar fora, arribar tard, treballar els caps de setmana, etc., poden ser accions per a guanyar temps per a dedicar a una altra persona. Aquests fets per a no preocupar-nos, han de tenir explicacions i causes lògiques i racionals.

5. Trucades i/o converses sigil·loses telefòniques a hores estranyes o inoportunes. Aquesta conducta pot associar-se també a la infidelitat acompanyada d’altres indicadors. Quan aquestes accions d’ocultació es tornen costum, poden ser senyals que alguna cosa no va bé.

6. Ús reservat i exagerat d’internet. Quan una persona canvio de manera exagerada els seus hàbits i necessita més privacitat de la normal en el seu ús d’internet o de les xarxes socials, pot deure’s a un procés d’ocultació de les seves activitats en aquests àmbits.

7. Mentides i contradiccions. Quan una persona està sent infidel i l’oculta, ha de compondre un món de ficció amb raons i explicacions que no són reals. Aquest fet pot provocar caure en mentides o contradiccions que poden ser vistes casualment per la parella.

8. Problemes existencials sobtats i fora de context. Un senyal d’infidelitat pot ser quan la persona apel·la a una crisi existencial sobtada, posant dubtes sobre el seu futur. Quan aquestes situacions es produeixen de manera sorprenent i havent-hi altres indicadors, poden ser senyals d’infidelitat.

9. Criticar ara el que abans s’admirava. Quan s’està produint una vinculació emocional cap a una tercera persona, la nostra parella actual pot començar a fer visible irritabilitat per uns certs aspectes nostres o de la nostra parella que abans no es produïen. Aquest fet es produeix arran de la distància emocional que l’altra persona està començant a sentir per mantenir una altra relació emocional.

10. L’evident: olors diferents, taques a la roba, despeses excessives, amics inexistents. Aquests indicadors solen aparèixer si la relació d’infidelitat s’allarga en el temps, a pesar que la persona els intenti evitar, aquests errors acaben ocorrent.

Recalquem que aquests indicadors no sempre tenen perquè significar una infidelitat real, i que perquè sigui una sospita justificada, han d’aparèixer diversos tips alhora i allargats en el temps. Article basat en el llibre de Walter Riso: Guia pràctica per a afrontar la infidelitat de la parella. Si tens problemes pots demanar ajuda als nostres experts en teràpies de parella.

La entrada Tips per a saber si la teva parella t’és infidel se publicó primero en Centre Insight.

Què és una relació a distància?

Per diferents circumstàncies de la vida podem arribar a tenir una relació a distància: hem conegut a una persona que no viu a prop nostre o la nostra parella es va a un altre lloc per diferents causes, per posar alguns exemples. Quan ens enfrontem davant una situació com aquesta, una relació s’enfronta a diferents reptes que hem de tenir en compte.

Com saber si la teva parella et vol estant a distància?

Hem de ser conscients que la vinculació emocional de la relació es pot veure afectada pel no contacte diari físic, l’expressió de l’afecte personal és important per a la nostra relació i si aquest no es produeix, es pot veure una disminució dels nostres sentiments per l’altra persona (i viceversa). La no realització de sexe en persona també pot afectar la nostra relació, ja que el sexe en parella és una manera de vinculació emocional necessària per a tenir una relació de parella sana. També es poden produir pors i gelosia al fet que l’altra persona trobi una tercera persona que calmi determinades mancances produïdes per la relació a distància.

Com fer que funcioni amor a distància?

Hi ha unes certes maneres de portar de manera sana una relació a distància que t’exposem a continuació. Si aquestes coses fallen, sempre es pot acudir a un professional en teràpia de parella però d’entrada podem provar:

Una comunicació fluida i habitual és un element important per a mantenir una relació equilibrada. Si a la distància física li suméssim una distància comunicativa, podria empitjorar la nostra relació Aquesta comunicació això sí, ha de produir-se de manera sana i no excessiva, per a no exercir una pressió sobre el temps que s’ha de parlar, això a vegades es produeix per pors de perdre a la persona que estimem.

La interpretació de la situació. Com interpretem o el que pensem sobre la situació tinguda, serà important a l’hora de produir-nos unes emocions o altres. Veure una relació a distància com una oportunitat pot ser una manera de fer créixer la parella. Com disposarem de més temps amb nosaltres mateixos, pot ser una oportunitat per a créixer personalment, a través d’entreteniments o aficions, les quals, poden produir beneficis en la parella una vegada torna a una situació normalitzada i presencial.

La realització d’activitats de manera conjunta és una bona manera d’alleujar la situació de distància física. Es poden fer diferents activitats com llegir un llibre junts, veure sèries o pel·lícules alhora, jugar a jocs en línia, etc. Establir noves rutines o *activades de manera conjunta, pot ser una adaptació molt sana davant una nova realitat produïda per la distància.

En una relació a distància també seria desitjable establir una comunicació emocional sana i habitual. Poder parlar amb la nostra parella de les nostres emocions per telèfon o per *videollamada, és una bona manera de mantenir el vincle emocional entre tots dos membres de la parella.

Les relacions a distàncies segurament no és la manera ideal d’establir una parella, però pot aprofitar-se per a adquirir nous comportaments o hàbits en la relació i produir després, hàbits sans que facin créixer una relació a mitjà o llarg termini.

La entrada Tips per a mantenir una relació a distància se publicó primero en Centre Insight.