Reconèixer la situació i buscar ajuda són passos crucials cap a la recuperació. A Centre Insight volem donar-te alguns consells per a sortir de la violència psicològica, per a saber si estàs experimentant maltractament psicològic i quines accions prendre si la teva parella et maltracta verbalment.

Com sortir de la violència psicològica?

Sortir d’una relació afectada per la violència psicològica pot ser un desafiament monumental, però és possible i essencial per al teu benestar. Aquí hi ha alguns passos que pots seguir:

Reconèixer la situació

Acceptar que estàs en una relació nociva és el primer pas cap al canvi. No minimitzis ni justifiquis el comportament abusiu de la teva parella.

Busca recolzament

Parla amb amics de confiança, familiars o un terapeuta sobre la teva situació. El suport emocional és fonamental per a ajudar-te a travessar aquest procés.

Estableix límits

Defineix clarament quins comportaments són inacceptables i comunica els teus límits a la teva parella. Si no respecta aquests límits, considera allunyar-te temporal o permanentment de la relació.

Busca ajuda professional

Un terapeuta especialitzat en violència de parella pot ajudar-te a comprendre les teves experiències, desenvolupar estratègies d’afrontament i planificar un camí cap a la recuperació.

4 Maneres de saber si estàs sofrint maltractament psicològic

El maltractament psicològic pot manifestar-se de diverses formes, algunes més subtils que unes altres. Aquí hi ha alguns senyals d’advertiment:

1. Criticisme constant: la teva parella et critica constantment, menyspreant les teves opinions, decisions i assoliments.
2. Control excessiu: intenta controlar tots els aspectes de la teva vida, des de les teves relacions fins a les teves finances i activitats diàries.
3. Manipulació emocional: utilitza la manipulació emocional per a exercir poder sobre tu, com a amenaces, xantatges o jugar amb els teus sentiments de culpa.
4. Aïllament: intenta aïllar-te dels teus amics, familiars o altres fonts de suport, tornant-se la teva única font de validació i companyia.

Què fer quan la teva parella et maltracta verbalment?

El maltractament verbal pot ser igual de perjudicial que qualsevol altre tipus d’abús. Aquí hi ha algunes accions que pots considerar:

• Estableix límits clars: comunica a la teva parella que no acceptes el maltractament verbal i estableix conseqüències clares si continua fent-ho.
• Busca ajuda externa: no enfrontis el problema sol. Cerca el suport d’amics, familiars o professionals de la salut mental.
• Considera la teràpia de parella: si la teva parella està disposada a treballar en la relació, la teràpia de parella pot ser una opció per a abordar els problemes de comunicació i resoldre conflictes de manera constructiva.
• Prioritza el teu benestar: recorda que la teva salut i seguretat emocional són el més important. Si la situació no millora o empitjora, no dubtis a buscar ajuda professional i considerar la possibilitat d’allunyar-te de la relació.

A Centre Insight, entenem el difícil que pot ser enfrontar-se al maltractament psicològic en una relació. Els nostres/as terapeutes especialitzats/as en teràpia de parella són aquí per a oferir-te el suport i les eines que necessites per a superar aquesta situació i construir relacions saludables i amoroses.

No estàs només/a en aquest camí cap a la recuperació!

La entrada Com superar el maltractament psicològic? se publicó primero en Centre Insight.

Cada persona és diferent i pot experimentar una depressió de manera diferent. Tot i aquesta obvietat, eines com el CIE (Classificació Internacional de Malalties) ens proporcionen algunes indicacions a l’hora d’identificar la depressió. Quins criteris són indicatius que la persona està transitant per una etapa depressiva?

Un episodi depressiu més gran es caracteritza per un període d’estat d’ànim depressiu gairebé diàriament o disminució de l’interès en les activitats durant almenys dues setmanes, acompanyat d’altres símptomes com ara dificultat per concentrar-se, sentiments d’inutilitat o culpa excessiva o inapropiada, desesperança , pensaments recurrents de mort o suïcidi, canvis en la gana o el son, agitació o alentiment psicomotor, i energia reduïda o fatiga.” (CIE11)

Com es pot aixecar l’ànim a una persona amb depressió?

La depressió va lligada a la reducció d’activitats, com que la persona se sent decaiguda sol preferir aïllar-se i reduir-ne l’activitat.

Però aquesta reducció d’activitats contribueix de manera negativa al benestar emocional, ja que, si ens allunyem de les fonts de benestar que tenim a la nostra vida, el nostre estat anímic no millorarà. Això vol dir que hem de forçar aquestes persones a estar tot el dia fent coses? Res més lluny de la realitat, però sí que les hem d’animar a fer petits passos per anar incrementant la seva activitat en la mesura que se sentin capaços. Com a punt de partida ens pot servir pensar quines coses solien fer gaudir aquesta persona: solia passejar? Potser li podem proposar fer una breu passejada diària i anar incrementant la durada a poc a poc. Li agradava cuinar? Potser us podem proposar que ens ajudi amb una recepta senzilla que hem descobert. El que sempre serà important és que no exigim grans esforços, que ens adaptem al que poden fer i que proposem objectius petits que puguin ser més fàcilment realitzables i no els facin sentir pitjor per no ser capaços d’aconseguir-los.

Què no ha de fer una persona amb depressió?

No comparar-nos, afirmacions del tipus “a mi em va passar una cosa semblant i no em vaig enfonsar tant com tu”, no ajudaran, al contrari, culpabilitzen la persona que està en un moment molt complicat. Cada persona és única i les coses no ens afecten de la mateixa manera a tots, tot depèn de la nostra història daprenentatge, dels recursos que hem desenvolupat, de les variables del context personal. Aquest tipus d afirmacions són tremendament injustes i simplistes.

No forçar-la a fer coses que no vol. Per això és important proposar activitats que no requereixin un gran esforç. La persona que estem intentant ajudar no té l’energia que tenim nosaltres, no ens podem comparar, el que ens sembla fàcil per a aquesta persona és un món. Per això hem de plantejar objectius petits i ajudar-la des d’aquesta posició d’empatia i de comprensió.

Exigiu-li que canviï el xip o deixi d’estar trist. Una persona amb depressió no escull estar malament. El seu estat és el resultat d’haver intentat lluitar amb la situació durant molt de temps, no s’ha rendit, ha intentat fer tot allò que ha sabut o ha pogut, no culpem les persones per no estar bé.

Com ajudar una persona que no vol?

Podem preguntar què necessita de nosaltres, de quina manera podem fer que se senti millor. Moltes vegades no tindrà una resposta, i en moltes ocasions, només demostrant que s’està disponible és suficient. Que sàpiga que respectem que no estigui bé, que pot comptar amb nosaltres per allò que necessiti, que entenem que necessiti el seu espai però que tingui en compte que si en algun moment podem fer alguna cosa perquè se senti millor podrà comptar amb nosaltres.

La entrada Com ajudar una persona amb depressió se publicó primero en Centre Insight.

Davant successos especialment estressants, podem tenir dificultats per a gestionar les emocions aversivas que hem experimentat. Això pot portar-nos a reviure una vegada i una altra la situació, somiar amb ella, pensar recurrentment en com podríem haver-la evitat, culpar-nos constantment del succeït i altres formes d’intrusió que poden afectar la nostra qualitat de vida. Quan aquesta situació es prolonga més d’1 mes, parlem de Trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT).

Què fer per a superar un trauma?

Per a superar un trauma és necessari exposar-se en imaginació al succés, parlar del succés en profunditat i en diverses ocasions per a anar desactivant a poc a poc el grau d’afectació que provoca el record del succés en la persona. Proporcionar l’espai segur en el qual la persona pugui explorar què sent, que es pugui obrir a parlar d’això i rebre el suport necessari per a gestionar les emocions i pensaments que es desprenguin de l’esdeveniment traumàtic.

Quant temps es triga a superar un trauma?

El temps necessari és variable i depèn de la història d’aprenentatges de la persona i de la situació experimentada. El més important és que la persona rebi l’ajuda necessària al més aviat possible i que la teràpia s’adapti a les seves necessitats específiques en tot moment.

Què passa si no supero un trauma?

Si el trauma no se supera pot afectar la nostra qualitat de vida, generant un estrès prolongat i innecessari. En molts casos també pot afectar la nostra gestió emocional general, tenint efectes en diverses àrees de la nostra vida.

Serveix el EMDR o la hipnosi per a superar un trauma?

L’APA (American Psychiatric Asociation) reconeix el EMDR com a tractament efectiu per a la intervenció en trauma, no obstant això, s’ha demostrat científicament que el que funciona d’aquesta tècnica és l’exposició en imaginació a l’esdeveniment traumàtic. Per aquest motiu, una teràpia cognitiu conductual pot proporcionar els mateixos beneficis amb un cost generalment més reduït.

La entrada Com superar un trauma? se publicó primero en Centre Insight.

Què és l’ansietat?

Es tracta d’una emoció bàsica caracteritzada per una sensació generalitzada d’amenaça imminent, aprehensió i preocupació, sense referir-se necessàriament a situacions concretes. De fet, es diferencia de la «por» perquè sovint és provocat per esdeveniments ficticis o futurs, per situacions percebudes com potencialment amenaçadores. En la majoria dels casos, es tracta del resultat d’una valoració cognitiva, errònia o imaginària de la mateixa capacitat per a fer front als esdeveniments temuts.

Les persones ansioses experimenten la por a possibles desgràcies que podrien ocórrer en un futur pròxim (però que potser mai arriben a ocórrer). L’ansietat és un fenomen normal, que implica un estat d’activació del cos quan una situació es percep subjectivament com a perillosa. És crucial quan és necessari «activar-se» per a afrontar un perill. Tan sols quan aquesta activació supera uns certs límits pot convertir-se en patològica.

Atacs d’ansietat: com es manifesten

Aproximadament el 16% d’espanyols ha sofert un atac de pànic almenys una vegada, segons el CIS (Centre de Recerques Sociològiques). Esdeveniment sobtat i aparentment inexplicable, acompanyat de símptomes físics molestos que no poques vegades es confonen amb un infart. Entre els més comuns es troben: palpitacions, ofecs, marejos, pressió en el pit, nàusees, dolor abdominal, necessitat d’orinar amb freqüència, diarrea, tremolors, marejos, formigueig en braços i cames, sudoració, por de tornar-se boig/mort.

Què fer en cas d’un atac d’ansietat?

Les crisis d’ansietat solen durar uns minuts, rarament fins a mitja hora, i afecten predominantment les dones més que als homes. Què pots fer per a prevenir-los o superar-los?

1. Repeteix-te que tot està bé i no et culpis: aprèn a respirar correctament, fins i tot amb l’ajuda del ioga, per a recuperar la calma.
2. Relaxa els teus músculs per a ajudar-te a sortir de l’estat d’alerta.
3. Porta un diari d’emocions: quan passi l’atac d’ansietat, pren nota de tot el que has experimentat dins i fora de tu. Tenir un historial dels episodis pot ser útil per a conèixer-se millor i en cas d’emprendre una teràpia.
4. Distreu-te: quan l’ansietat comenci a passar, concentra’t en el teu entorn i represa al més aviat possible l’activitat que vas interrompre.
5. Descansa: dormir poc o un somni de mala qualitat també pot empitjorar l’ansietat. Intenta mantenir a ratlla l’estrès i dorm de set a nou hores per nit.
6. Tria un estil de vida saludable: els efectes secundaris de l’alcohol, la cafeïna i el tabac poden augmentar o desencadenar els atacs de pànic. Practicar una activitat física ajuda a mantenir la ment ocupada i a allunyar l’ansietat. La mudança et retorna a l’aquí i a l’ara, al temps present.

Quan l’ansietat aconsegueix nivells d’intensitat més extrems que no poden ser controlats per un mateix, donant lloc a un trastorn d’ansietat en tota regla, es requereix la intervenció d’un professional.

La entrada Controlar atacs d’ansietat se publicó primero en Centre Insight.

Per què tenim pensaments intrusius?

Els tenim perquè és una funció normal cerebral. Quan estem realitzat determinades tasques en un context determinat, la nostra ment produeix pensaments intrusius sense parar, normalment aquests pensaments no es fan presents en la nostra consciència, no els escoltem, i per tant no suposen cap problema per a nosaltres. La dificultat o problema pot venir quan una persona està en algun procés personal on la seva ansietat està molt present, llavors aquest tipus de pensaments es fan molt recurrents i conscients, podent provocar un gran malestar en la persona que els produeix. Aquest tipus de pensaments solen estar molt relacionats amb processos ansiosos en diferents trastorns d’ansietat.

Què puc fer amb els pensaments intrusius?

Quan determinats pensaments d’aquest tipus ens venen a la ment i ens produeixen gran malestar, tendim a intentar eliminar-los. És normal. Detecto alguna cosa que em produeix ansietat o sota estat d’ànim, no puc controlar-los i per tant vull fer-ho i fer que desapareguin. En aquest moment, es comença a produir una lluita constant per a intentar eliminar-los. Com no volem que apareguin, i detectem aquest tipus de pensaments com una mica perillosos, inconscientment estem atents als pensaments intrusius, provocant així que apareguin més.
Encara que sembli difícil, i ho és, hem d’acceptar que aquest tipus de pensaments apareixeran al nostre cap, no intentem lluitar contra ells, els acceptem, però també entenem que no tenim perquè fer-los cas, ja que la majoria de pensaments intrusius que ens provoquen malestar ens intentaran enganyar. Com aquesta mena de pensaments ens “prenen el pèl”, acceptarem que seran aquí però que no els farem cas. D’aquesta manera començaran a ser menys freqüents i no ens produiran tanta afectació en el nostre estat d’ànim.

Quins són els tipus de pensaments intrusius més comuns?

Hi ha diferents tipus de pensaments intrusius que poden tenir les persones, depèn de cadascuna, però solen ser recurrents els tipus de pensaments catastrofistes o irracionals (distorsionats). Pensaments com: suspendré aquest examen, em donarà la meva parella, i si m’atropella un cotxe, i si colpejo a aquesta persona, etc. Aquest tipus de pensaments poden ser molt variats i de tota mena. Si el pensament intrusiu es detecta com una cosa greu, podem arribar a desenvolupar un toc de pensament, per por de realitzar l’acció que els nostres pensaments intrusius han portat a la nostra ment. Però no sol ser així, el millor que podem fer amb els nostres pensaments intrusius és no fer-los cas. Si realment tens problemes amb pensaments intrusius, pots comptar amb la nostra ajuda.

La entrada Pensaments intrusius, Què són i per què apareixen? se publicó primero en Centre Insight.

Com és la vida d’una persona amb síndrome de Tourette?

El menor amb la síndrome de Tourette pot patir tics simples motors com a parpelleig d’ulls, sacsejada de cap, encongiment d’espatlles, moviments oculars sobtats, moviments amb el nas, moviments amb la boca. Els tics motors complexos més usuals són tocar o fer olor objectes, repetició de moviments observats en altres persones, caminar de manera estranya, realització de gestos obscens, girs o inclinacions corporals, salts, etc.

Respecte als tics vocals simples més comuns ens trobem amb tos, sorolls en aclarir la gola, sons sense cap motiu. També poden presentar-se tics vocals complexos com a repetició de paraules o frases, tant pròpies com alienes, insults, utilització incontrolable de paraules vulgars o obscenes.

Tota aquesta simptomatologia pot anar variant durant els anys en tipus, freqüència i intensitat. La simptomatologia també pot empitjorar a causa de condicionants personals si se sofreix ansietat, estrès, baix estat d’ànim etc.

Quines conseqüències provoca la síndrome de Tourette?

A part de les esmentades a dalt, pot comportar conseqüències en l’estat d’ànim i provocar depressió o ansietat. Aquest fet pot haver-se de per exemple a una percepció pròpia negativa i provocar baix estat d’ànim, o fins i tot deure’s a les conseqüències socials que aquesta síndrome pot provocar. A l’ésser una síndrome que pot cridar l’atenció, pot provocar conseqüències socials negatives que provoquin en la persona que el pateix, les burles o crítiques dels seus iguals, sofrint a més de la pròpia síndrome, un empobriment del seu entorn molt negatiu.

Com dorm una persona amb síndrome de Tourette?

Una persona que pateix aquesta síndrome pot a més patir alteracions del somni com a insomni i alteracions respiratòries. Com també poden veure’s afectats per un menor temps del somni associat amb la fase REM, pot sofrir també un número alt de despertessis durant la nit, impedint així, un bon descans per a la persona.

La entrada Tot sobre la síndrome de Tourette se publicó primero en Centre Insight.

Quins són els seus símptomes?

Hi ha dues classes de símptomes: conductuals i somàtics (físics). Els símptomes conductuals serien, sobretot, evitatius: evitar anar a llocs on hi hagi molta gent, espais oberts, transport públic, etc. S’intenta evitar costi el que costi anar a aquests llocs perquè es té el temor que una cosa física els ocorrerà (un desmai, mareig, o fins i tot una mica més greu).

Els símptomes físics podrien ser, davant el lloc temut, sudoració, taquicàrdies, marejos, opressió en el pit, sensació d’inestabilitat, etc. Aquests símptomes ocorren a causa de l’ansietat produïda pel temor a l’estímul aversivo o temut, però s’interpreta per la persona que el pateix com un fals senyal de perill, que els ocorrerà allò que temen que els ocorri.

Com s’inicia l’agorafòbia?

L’agorafòbia es pot d’iniciar de moltes maneres, però el més comú és arran d’una experiència desagradable en un espai obert, lloc amb moltes persones o percebut sense escapatòria. Aquest sol ser el detonant més comú que pot acabar desenvolupant un trastorn.

Per què es produeix l’agorafòbia?

Arran de la situació traumàtica anterior (a vegades es produeix sense aquesta mena de detonant), es condiciona (vincula) aquest tipus de lloc o situació amb la simptomatologia produïda. El cervell “aprèn” de manera irracional, que acudir a aquesta mena de situació pot produir-li aquest tipus de simptomatologia i per tant li pot acabar passant una cosa física més greu, i damunt en un lloc sense escapatòria. Aquesta por al fet que succeeixi això produeix estrès i ansietat en la persona que ho pateix, com l’ansietat produeix simptomatologia física (somatización), aquests signes físics produïts s’interpreten erròniament com un senyal (falsa sensació d’alarma) que el que es tem, ocorrerà. En aquestes situacions sol triar-se per l’opció evitativa (escapar de l’exposició a la situació temuda), quan això es produeix, s’alleuja l’ansietat, però es genera un temor més gran a la situació que genera por.

Què és bo per a l’agorafòbia?

L’agorafòbia es pot tractar a través d’antidepressius o antiansiolítics, encara que els tractaments farmacològics no han de ser l’única opció en la intervenció. És necessària una intervenció psicològica superar la agorafofia, per a desaprendre o descondicionar tota la situació anteriorment explicada.

La entrada Què és l’agorafòbia? símptomes i tractament se publicó primero en Centre Insight.

¿Com es defineix l’autoestima?

L’autoestima és la valoració, tant positiva com negativa, que ens fem sobre nosaltres mateixos. Aquí entra en joc la confiança i el respecte que ens tenim, així com el sentiment sobre la pròpia competència. Precisament aquesta, és considerada un dels aspectes més importants de la nostra personalitat, i és que l’autoestima influirà en les nostres decisions, conductes, manera de ser, manera de fer i decisió de les nostres metes. 

Totes aquestes característiques acaben conduint al judici de valor que fem sobre la nostra persona. Així doncs, és l’amor que cadascun sent per ell mateix. L’autoestima està directament relacionada amb la felicitat personal, i per això és molt important per a poder viure una vida sana, plena i feliç. A més, ens permet relacionar-nos amb l’entorn de manera positiva i alegre. 

Moltes vegades es confon l’autoestima amb l’autoconcepte, no obstant això no són el mateix encara que ho pugui semblar. L’autoconcepte fa referència a les característiques que veiem de nosaltres mateixos, en canvi l’autoestima és com valorem aquestes característiques just esmentades.

Si detectes que tens problemes d’autoestima pots contactar amb els nostres psicólegs especialitzats en la millora de l’autestima.

¿Cuáles son los 5 tipos de autoestima?

Quan parlem d’autoestima pensem en tan sol dos tipus: la baixa i l’alta. No obstant això, com tot en la vida, existeixen més de dos tipus perquè, no tot pot ser blanc i negre. Per això, diversos autors han elaborat una classificació que comprèn 5 tipus d’autoestima, els quals abasten més fàcilment la posició en què una persona pot sentir-se. Entre elles trobem: autoestima alta estable, autoestima alta inestable, autoestima baixa estable, autoestima baixa inestable, autoestima inflada. 

Autoestima alta estable

Les persones que mantenen una autoestima alta i estable apareixen com una persona que confia en les seves habilitats. El terme estabilitat indica que els factors externs, com les opinions dels altres o les circumstàncies negatives que poden trobar, no afecten el valor que es donen per sobre de si mateixos. Així no han de defensar a ningú de manera compromesa i poden expressar les seves opinions sense causar molèsties.

Autoestima alta inestable

En aquest cas una persona mantindrà les característiques d’autoestima alta, però en aquest cas els factors externs incideixen en la seva autoestima, és a dir, si tot a la seva al voltant està bé, se sent bé aconsegueixo mateix, però si estan davant d’un fracàs, llavors s’enfonsen i no confien en ells. Per això els costa acceptar les crítiques.

Davant això, són intolerants al fracàs i ho veuen com una amenaça, per la qual cosa solen respondre amb conductes més agressives i amb un cert domini. El fet que es prenguin de debò els seus errors i crítiques els fa sentir insegurs i sense valor, provocant fluctuacions en la seva autoestima i per tant inestabilitat.

Autoestima baixa estable

Les persones amb aquesta mena d’autoestima mantenen trets de baixa autoestima de manera estable i els factors externs que puguin aparèixer no influeixen en aquesta percepció negativa que tenen de si mateixos. Les persones amb aquesta autoestima solen ser sempre vacil·lants i incapaces de defensar les seves opinions, perquè temen no estar satisfets amb els altres i ser rebutjats. 

Aquestes persones sempre pensen que no podran aconseguir el que planegen fer, perquè tenen molt poca confiança en les seves pròpies habilitats. En aquesta mena d’autoestima predominen els sentiments de pessimisme i negativitat. A més, sol aparèixer en molts trastorns mentals, com la depressió, l’ansietat o nivells molt elevats d’estrès. 

Autoestima baixa inestable

A diferència de la baixa autoestima, aquest tipus d’autoestima està condicionada per factors externs. En general una persona manté baixa l’autoestima, però davant els resultats o l’èxit, la seva autoestima augmenta. No obstant això, quan acaba l’emoció pels resultats, la seva autoestima torna a caure.

Per tant, aquest tipus d’autoestima es caracteritza pels seus alts i baixos, cosa que significa que una persona està molt influenciada pels esdeveniments que troba, fins i tot si semblen no estar relacionats des de l’exterior. Per tant, quan una persona sent que les coses li van bé, la seva autoestima millora, no se’l considera una persona amb autoestima alta, i és molt sensible als factors externs. 

Autoestima inflada

Aquest tipus d’autoestima pot confondre’s inicialment amb una autoestima alta. No obstant això, aquesta persona no es presenta davant els altres com una persona segura de si mateixa que es vol i es respecta a si mateixa, sinó que mostra una actitud arrogant, mostrant-se superior als altres. 

Les persones amb l’autoestima inflada necessiten ressaltar els seus assoliments i virtuts, guanyar reconeixement i esforçar-se per tenir la raó en tot el que fan i diuen, considerant sempre com equivocades les opinions dels altres. Tendeixen a veure’s millors que els altres en tot el que fan, i els costa reconèixer els errors i les crítiques, per la qual cosa opten per culpar als altres. 

No obstant això, encara que als altres els sembli d’una notable complexitat, aquestes situacions intenten ocultar les seves inseguretats i la seva baixa autoestima. 

Si creus que la teva autoestima no és la que t’agradaria tenir i desitges cuidar-te tal com t’ho mereixes, des de Centre Insight t’obrim les portes perquè vinguis a veure’ns i puguem ajudar-te en el que faci falta. Solament necessitem que contactis amb nosaltres i t’atendrem el més ràpid possible, no esperis més!

La entrada Quins són els tipus d’autoestima i la seva definició? se publicó primero en Centre Insight.

Què és l’estrès?

De forma resumida, podríem definir l’estrès com una resposta fisiològica davant un perill percebut pel cervell. Percebem una amenaça o estímul aversivo i el cervell respon mitjançant uns certs mecanismes fisiològics per a enfrontar-nos a aquest perill, en forma de fugida o en forma d’enfrontament si no podem fugir.

Què és l’ansietat?

Si en l’anterior definició vinculem l’estrès a una resposta fisiològica davant un estímul percebut com a perillós, l’ansietat seria una resposta emocional davant una amenaça entesa com a tal, això pot incloure que sigui real o no sigui real.

Què és l’angoixa?

L’angoixa es diferenciaria dels anteriors conceptes a l’ésser una resposta davant la percepció d’amenaça de la pròpia vida de la persona, una amenaça a la seva pròpia existència incloent no sols la integritat física, sinó també la integritat moral.

En tot cas, aquestes definicions i diferenciacions han sofert durant anys multitud de debats en la psicologia, ja que són termes molt difusos i que es poden confondre entre si. En teràpia, no és realment tan important la diferenciació de conceptes, sinó l’aprenentatge de per què es produeixen, per a què serveixen i com podem elaborar-les perquè siguin racionals, ja que la disfuncionalidad de l’experiència dels conceptes anteriors podria produir molt de malestar en les persones que el pateixen. Si aquest és el teu cas, el millor és que acudeixis a un professional de la psicologia i t’informis sobre la teva problemàtica.

La entrada Diferències entre angoixa, estrès i ansietat se publicó primero en Centre Insight.

Com es manifesta un brot psicòtic?

La psicosi és un terme utilitzat per a descriure quan una persona interpreta o percep la realitat d’una manera diferent als qui l’envolten. Si experimentes psicosi, pots processar el món que t’envolta de manera diferent a altres persones. És possible que vegis o escoltis coses que uns altres no veuen, o creure coses que altres persones no creuenn. Algunes persones descriuen la psicosi com una «ruptura de la realitat».

Tradicionalment, la psicosi s’ha considerat un símptoma de malaltia mental. Però aquest no és necessàriament el cas. La psicosi no sempre es deu a una malaltia mental. Hi ha moltes teories sobre què fa que les persones experimentin psicosis. De fet, la forma en què experimenta la psicosi cadascun d’ells pot ser diferent a la forma en què una altra persona l’experimenta. Encara que es tracti d’una malaltia mental que té tractament, algunes persones es recuperen per complet.

Els símptomes típics de la psicosi són al·lucinacions i deterioracions cognitives. 

Les al·lucinacions són quan veus, escoltes, olores, assaboreixes o sents coses que altres persones no senten. Per exemple escoltar veus o sons, notar que et toca algú que no hi és, o olorar coses que altres persones no poden. No obstant això, també poden ser creences inusuals que altres persones dins de la seva comunitat no comparteixen, tot  i que per a tu semblin reals. Per exemple, et pots sentir seguit per agents secrets o membres del públic, o que la gent t’està perseguint o intenta matar-te. Hi ha diferents tipus de deliris que experimenten les persones. Per exemple, pots pensar que ets una persona molt poderosa o que ets Déu. Aquest tipus de pensaments es denominen ‘deliris de grandesa’.

És possible que no sempre trobis angoixants els deliris o les teves creences inusuals, encara que les persones sovint ho fan. Fins i tot és possible que puguis seguir treballant i funcionar bé fins i tot si tens aquestes preocupacions.

Les deterioracions cognitives són aquells que es relacionen amb l’acció mental. Com ara aprendre, recordar i funcionar. Algunes deterioracions cognitives associades amb la psicosi són els problemes de concentració, problemes de memòria o dificultats per a comprendre nova informació.

Quant temps dura un brot psicòtic?

No hi ha un temps establert per als episodis psicòtics. Això pot variar en funció de cada persona; des de dies, setmanes o fins a mesos. No obstant això, en termes generals les persones que viuen un brot psicòtic solen calmar-se en una setmana o dues. 

Quan es presenta un episodi psicòtic de grans magnituds, el pacient sol ser hospitalitzat en una sala de psiquiatria, on s’inicia tractament farmacològic amb antipsicòtics o antipsicòtics. Un psicòleg especialitzat en brots psicòtics també pot ser una gran ajuda, sobretot per entendre’ns, acceptar-nos i ajudar-nos a superar la nostra malaltia.

Què fer davant un brot psicòtic?

Existeixen tres passos per a dur a terme un brot psicòtic: 

1. Avaluar la situació: com en qualsevol mena d’intervenció, abans de prendre qualsevol decisió és important avaluar a la persona i el context en el qual es troba. És important valorar si la vida de la persona corre perill o pot danyar a altres persones, si té al seu càrrec alguna persona o persones, si compta amb suports per a afrontar la situació, conèixer la causa del brot psicòtic, si se sent amenaçat i conèixer quin és el lloc on se sent més segur.
2. Posar-se en contacte amb els serveis d’urgències o assistències hospitalàries: posar-te en contacte amb els serveis d’urgències o emergències del teu municipi o ciutat o portar a la persona si és possible a l’hospital més pròxim perquè un psiquiatre el pugui avaluar i procedeixi al seu tractament necessari
3. Comunicar-se amb la persona si és possible: a vegades pot ser el segon pas, tot dependrà de l’estat de la persona. El teu objectiu és disminuir l’angoixa i restablir l’equilibri psíquic que li permeti a la persona prendre el control progressivament de la situació. Això s’aconsegueix generant un context de seguretat i tranquil·litat, donant informació bàsica, buscant familiars amb els quals la persona se sent a gust i tècniques que potenciïn el contacte amb la realitat.

No obstant això, des del Centre Insight t’obrim les portes del nostre centre sempre que necessitis ajuda davant una enfermetat mental o si estàs pensant a buscar ajuda psicològica. Només fa falta que contactis amb nosaltres!

La entrada Què és un brot psicòtic: símptomes i prevenció se publicó primero en Centre Insight.