Síntomas físicos que causa la tristeza

Estar triste no solo se manifiesta con llanto o aislamiento. El cuerpo habla, y cuando lo hace, nos da señales muy claras de que algo no va bien. Sentir un “bajón emocional” constante puede transformarse en un desgaste físico que impacta tu día a día: dolores musculares, cambios en la temperatura corporal, problemas digestivos y más.

Muchas veces no asociamos esos síntomas con lo emocional, pero ignorarlos solo agrava el malestar. Reconocerlos es el primer paso para cuidarte.

Afecta la percepción de la temperatura

¿Te ha pasado sentir más frío de lo normal cuando estás triste? No es casualidad. La tristeza reduce la actividad del sistema nervioso simpático, lo que altera la circulación y disminuye la temperatura corporal periférica. Esto explica por qué muchas personas se “arropan” más cuando están tristes, incluso en ambientes templados.

Estudios neurológicos sugieren que el cerebro interpreta la tristeza como una amenaza de desconexión social, y eso genera una respuesta fisiológica que se parece a la del aislamiento físico: frío.

Afecta el apetito

Uno de los síntomas más comunes cuando estamos tristes es perder el apetito o comer compulsivamente. En ambos casos, el cuerpo intenta equilibrar el vacío emocional. El sistema digestivo responde directamente al estado anímico: si hay estrés o tristeza, la digestión se enlentece o se altera.

En mujeres, esto puede intensificarse por los cambios hormonales. Por eso, si notas que comes menos o más de lo habitual y estás emocionalmente apagado, no lo ignores.

Aumenta el estrés

La tristeza sostenida aumenta la producción de cortisol, la hormona del estrés. ¿El resultado? Tensión muscular, dolores de cabeza, problemas para dormir y una mayor sensación de fatiga. Es como si tu cuerpo estuviera en “modo alerta” constantemente.

Este exceso de cortisol, con el tiempo, puede alterar el sistema inmunológico, dejando al cuerpo más expuesto a enfermedades. En otras palabras, sentirte enferma emocional también puede hacerte físicamente vulnerable.

El cerebro necesita más energía

Cuando estás triste, tu cerebro no se apaga… al contrario: consume más energía intentando procesar lo que sientes. Esa sobrecarga puede provocar agotamiento mental, dificultades para concentrarte y una sensación constante de cansancio.

Por eso, en los momentos de bajón emocional, tareas simples como trabajar o incluso pensar con claridad pueden parecer más difíciles de lo normal.

Disminuye tu nivel de serotonina

La serotonina es conocida como la “hormona de la felicidad”. Cuando estás triste, los niveles de serotonina bajan considerablemente, y eso no solo afecta tu ánimo, sino también funciones corporales como el sueño, el apetito y el deseo sexual.

Esta caída hormonal puede acentuar aún más la tristeza, creando un ciclo difícil de romper sin intervención o apoyo emocional.

Normalizar la tristeza de momento y diferencia con la depresión

Sentirse triste es parte de ser humano. Perder a alguien, un cambio importante, una decepción… Todo eso nos puede afectar profundamente. La tristeza momentánea no es un problema, sino una reacción emocional válida.

Sin embargo, cuando esa emoción se mantiene en el tiempo, sin causa clara o con una intensidad que interfiere en tu vida diaria, podríamos estar hablando de depresión. En este punto, es clave buscar ayuda profesional. Si tienes dudas, puedes leer más sobre los tipos de tristeza emocional.

Consejos para afrontar la tristeza

No se trata de evitar sentir tristeza, sino de gestionar lo que sentimos para que no nos consuma. Aquí algunos consejos que realmente funcionan:

• Expresa lo que sientes: hablarlo libera peso emocional.
• Conecta con lo que te hace bien: música, caminar, arte, escribir.
• No te aísles: estar con otros ayuda a regular las emociones.
• Cuida tu cuerpo: come bien, duerme suficiente y haz algo de ejercicio.
• Busca ayuda profesional si te cuesta salir del estado de tristeza. Puedes considerar la terapia para superar la depresión.

¿Cuáles son los efectos físicos de la tristeza?

Los efectos físicos de la tristeza pueden ir desde molestias leves hasta problemas crónicos. Fatiga, insomnio, debilidad inmunológica, dolor muscular y cefaleas son algunos ejemplos. Incluso puede afectar tu postura y respiración.

Lo emocional se somatiza. Ignorar esos síntomas puede hacer que la tristeza pase de ser un estado a convertirse en una condición persistente. Si estás pensando: “Estoy triste, ¿qué hago?”, es momento de actuar.

¿Cuáles son los síntomas físicos de la tristeza?

Algunos de los más comunes incluyen:

• Dolor de estómago o sensación de nudo en el abdomen
• Tensión en cuello y espalda
• Palpitaciones o sensación de presión en el pecho
• Pérdida o aumento del apetito
• Fatiga constante

Estos síntomas no deben tomarse a la ligera. Si persisten o interfieren con tu vida, considera contactar a un especialista, como los psicólogos para ansiedad y emociones.

¿Qué le pasa a tu cuerpo cuando estás siempre triste?

Cuando la tristeza se vuelve crónica, el cuerpo empieza a operar en modo de bajo rendimiento. El sistema inmunológico se debilita, el sistema digestivo se altera y la calidad del sueño empeora. Incluso aumenta el riesgo de enfermedades cardiovasculares.

Vivir en tristeza constante no es solo doloroso emocionalmente; también es perjudicial para tu salud física. Por eso, no minimices el impacto de tus emociones en tu cuerpo.

¿Qué órganos del cuerpo afecta la tristeza?

La tristeza puede afectar especialmente al cerebro, corazón, sistema digestivo y sistema inmunológico. El cerebro sufre alteraciones químicas, el corazón late más rápido o de forma irregular y el intestino puede inflamar o alterar su funcionamiento.

Es una reacción en cadena que muestra lo importante que es escuchar lo que sentimos. La tristeza no es solo mental, es profundamente física.

¿En qué se diferencian tristeza y depresión?

La tristeza es una emoción. La depresión, un trastorno psicológico. La primera suele ser transitoria y está ligada a eventos concretos. La segunda es más compleja: se mantiene en el tiempo, altera la percepción de la vida, la autoestima y el funcionamiento general.

Ambas pueden compartir síntomas físicos y emocionales, pero la duración, intensidad y el impacto funcional son claves para diferenciarlas. Si sientes que ya no puedes con lo que estás viviendo, no estás solo. Pedir ayuda es un acto de valentía.

La entrada PRUEBA POST PARA IA 2 se publicó primero en Centre Insight.

Descobreix tot sobre la violència obstètrica i què fer si la detectis , en aquest article de Centre Insight .

Què és i en què consisteix la violència obstètrica?

La violència obstètrica és una forma de violència de gènere que es produeix durant l’embaràs, el part i el puerperi, i es manifesta a través de la manca de respecte, tracte inhumà, abus de poder, discriminació i violència física o psicològica cap a les dones per part del personal mèdic i sanitari. Això inclou la realització d’intervencions mèdiques innecessàries , la negació de l’accés a la informació i la presa de decisions informades , la manca de consentiment informat , la restricció de moviments i la separació de la mare i el bebè sense justificació mèdica , entre altres actes.

La violència obstètrica vulnera els drets humans de les dones i pot tenir greus conseqüències físiques i psicològiques per a elles i els seus nadons. Alguns de les conseqüències més comunes són l’augment del dolor i el sofriment, l’augment de la durada del part, l’augment de les taxes de cessàries i parts instrumentals, l’augment de la morbimortalitat materna i neonatal, la disminució de la lactància materna i l’aparició de trastorns psicològics com la depressió postpart .

Què és la violència gènere-rectoria?

A més de la violència obstètrica, també existeix la violència de gènere-rectoria, la qual es produeix quan s’exerceix violència cap a un membre de la família, en aquest cas la dona, per la seva relació amb un altre membre de la família, com pot ser la seva parella o el seu fill. En el context obstètric, això es refereix a la violència que s’exerceix cap a les dones pel fet de ser mars .

Què fer si és detecta violència obstètrica?

És fonamental que es prenguin mesures per prevenir i eradicar la violència obstètrica. En primer lloc, és important que les dones coneguin els seus drets i que se’ls brindi informació clara i precisa sobre el procés obstètric i les intervencions mèdiques que poden ser necessàries .

En cas de detectar violència obstètrica, és recomanable que es parli amb el personal mèdic i sanitari i es denunciï la situació. També es pot recórrer a organitzacions i col·lectius especialitzats en la defensa dels drets de les dones i la prevenció de la violència de gènere.

Centre Insight, el teu recolzament psicològic i emocional de confiança

Com has pogut llegir, la violència obstètrica és una problemàtica que afecta moltes dons a tot el món, i és fonamental conscienciar-hi i prendre mesures per prevenir-la i eradicar-la .

Volem destacar que la violència obstètrica no sols té conseqüències físiques , sinó que també pot tenir un impacte negatiu en la salut mental de la dona i el seu bebè. En aquest sentit, l‘atenció psicològica és fonamental per oferir suport i orientació als dons que han sofert violència obstètrica i per prevenir i tractar els trastorns emocionals associats .

A Centre Insight comptem amb professionals capacitats a l’àrea de la psicologia perinatal i teràpia de parella que brinden una atenció integral i personalitzada a les dones que han sofert violència obstètrica. L’atenció psicològica pot ser un pas important cap a la recuperació i la sanació de les dones que han experimentat violència obstètrica, i Centri Insight està compromès a oferir aquest tipus de suport a les dones que el necessitin .

La entrada Què és la violència obstètrica se publicó primero en Centre Insight.

L’atribució d’alguns dels símptomes provocats per problemes de la salut mental és una cosa que està força normalitzada, i no hauria de ser així.

En teràpia és habitual trobar-nos comentaris del tipus “jo és que soc així”, “sempre he estat així”, “ja, però és que jo soc així, ara ja que faré”. Aquestes frases es fan servir com a afegiment després d’explicar-nos algunes conductes produïdes a causa de, per exemple: baix estat d’ànim, baixa activació conductual, estrès, ansietat, etc. Quan la persona fa tant de temps que pateix una determinada sintomatologia, corre el perill d’atribuir-la al com és ella, podríem dir que l’assimila, atribuint-la, per tant, al com és.

Nosaltres mantindrem una relació amb nosaltres mateixos, i tal com explico moltes vegades en sessió, tal com ens parlem, tal com ens relacionem amb nosaltres mateixos, influirà molt en el nostre estat d’ànim . Frases com les descrites anteriorment, atribueixen al comportament ia la seva interpretació del que li està succeint, una mena de fet immutable, o difícilment canviable, ja que jo soc així.

El baix estat d’ànim i l’ansietat provoca una sintomatologia que la gent que ho ha patit sap molt bé. Però és que és això mateix, és l’ansietat o la depressió la que provoca aquesta simptomatologia, i per tant la persona no és així, s’està comportant així a causa d’un origen, depressió o ansietat.

Per què quan tenim grip no diem som mocosos o som febrils, però quan tenim ansietat sí que diem som així? Segurament perquè la sintomatologia és més estable al temps. Però hem de canviar aquest xip i desculpabilitzar-nos, ja que atribuir-nos els efectes de problemàtiques d’índole mental provoca una culpabilització en la persona que no és justa.

La persona és la persona; l’ansietat és l’ansietat i el baix estat d’ànim és el baix estat d’ànim. No ens atribuïm qüestions que no provoquem nosaltres, seguim racionals i justos amb nosaltres mateixos.

Els psicòlegs hem de parar atenció a aquests fets, a com es parla la persona , per evitar així que introjecti percepcions que no són racionals, ja que aquestes poden provocar un gran malestar al pacient.

Si busques un psicòleg a Sabadell , pots contactar amb nosaltres i demanar una primera visita a través de la nostra pàgina web.

José R. Martín

Psicòleg Sanitari núm. 24026

Psicologia InSight Sabadell

La entrada Jo no soc l’ansietat se publicó primero en Centre Insight.

Les xarxes socials, la televisió les pel·lícules, la societat en general, ens han transmès un missatge durant anys que consisteix en la recerca constant de la felicitat plena i permanent.

Si mirem les xarxes socials, per exemple, la majoria de la gent carrega fotos sempre somrient, feliços, gaudint d’activitats, amb les seves parelles, sopant plats magnífics, etc. La televisió veuen una imatge d’èxit , de diners, que per ser feliç cal tenir molts diners, tenir parella, molts amics, estar satisfets amb el nostre treball. Tot això per posar només alguns exemples que tots podem identificar ja que l’hem vist als diferents mitjans audiovisuals.

Però, cercar la felicitat és una cosa mala? No, és clar que no, però ens hem de parar a pensar un moment en què és la felicitat . La felicitat és tenir parella i no tenir problemes amb ella, estimar moltíssim i estar sempre de bon humor amb els nostres fills, tenir molts amics, estar sempre fent activitats estimulants, que la tristor mai aparegui a la nostra vida? No.

Totes aquestes aspiracions de buscar sempre la perfecció a la nostra vida i rechazar qualsevol indici d’emocions desagradables, només ens generarà frustració, malestar i insatisfacció a la nostra vida . És molt difícil, per no dir, impossible, estar totalment contents, satisfets i complets a tots els àmbits de la nostra vida. A vegades tenim poques amistats, o no és te parella, no tenim una vida on estiguem sempre viatjant, no estem en un treball somiat, etc. I tot això està bé, no passa res. És el normal.

L’acceptació de la vida que tenim, sense renunciar a la millora i intentar el creixement, és una cosa que no ens produirà tanta frustració si no tenim la vida maravillosa que ens venen a les xarxes socials ni la televisió. Estar a vegades trist és normal (no ens fa depressius), que ens faci mandra anar a treballar és completament normal (no ens fa vagues), no poder fer sempre sortides estimulants és molt normal (no ens hem d’avergonyir d’això ), i etc, i etc i més etc.

El concepte de felicitat és una creació social i els conceptes socials van canviant amb les èpoques. La felicitat d´una persona de la nostra era és molt diferent del concepte de felicitat d´una persona de fa un segle. I per al cervell? Per al cervell el significat de felicitat realment no existeix, ni tan sols ho buscaria, el més proper per al cervell a la felicitat seria l’absència de per, és a dir, estar tranquils.

Si busques un psicòleg a Sabadell , contacta amb nosaltres a través de la pàgina web.

José R. Martín

Psicòleg Sanitari Col. 24026

Psicologia InSight Sabadell

La entrada La dictadura de la felicitat se publicó primero en Centre Insight.

L’evitació de la soledat escollida és molt comú en teràpia. Persones que refereixen que volen evitar estar amb elles mateixes perquè comencen a produir pensaments desagradables (negatius) sense parar, s’avorreixen, o els genera ansietat el fet de la soledat.

L’activació conductual (fer activitats agradables) és una cosa desitjable i es promou a teràpia, tot i que quan patim d’ansietat o sentiments de tristor moltes vegades es vol estar sense fer res. Els símptomes que hem comentat solen produir paralització, per la qual cosa és comprensible aquest tipus d’actitud. Tot i així, gaudir d’estar tot sol amb nosaltres mateixos és un exercici molt sa que no hauríem d’evitar.

Les persones que no volen estar amb elles mateixes moltes vegades expliquin que es parlin mal a si mateixos, es critiquen, s’exigeixen i això els provoca molta incomoditat, de manera que evitin (generant d’ansietat) passar temps tot sol.

I això que passa és totalment comprensible, voldríem quedar amb algú que ens critica, parla mal de nosaltres, no ens compren, no ens estima? No, solem rechazar aquestes actituds. Per tant, per què voldríem estar amb nosaltres mateixos si ens tractem mal?

En teràpia moltes vegades llanço una pregunta un poc arriscada (els que han fet teràpia amb mi la coneguessin), et consideres bona persona? La resposta sol ser que sí (i ho són), i llavors els pregunto per què es consideren bones persones. M’expliquin llavors totes les actituds positives i comprensives que mostrin cap als altres, el bon tracte que els dispensin i la bona actitud que mostrin cap a la resta.

Està molt bé ser bona persona amb els altres, però, cap a nosaltres mateixos què?

Ens fixem prou en com ens tractem a nosaltres? Si fóssim un amic, estimaríem aquesta persona?

Com ens parlem, com ens tractem, com ens expliquem, com ens interpretem, com ens perdonem, etc. Totes aquestes actituds parlin de la relació més important de les nostres vinyes, la relació amb un mateix. Si ens tractem bé, voldrem estar més temps amb nosaltres, si no, no serà així.

És important ser bona companyia per als altres, però encara més ho és ser-ho per un mateix. Detectar aquestes actituds és important per a la millora de l’estat d’ànim, i requereix entrenament i inversió de temps, però creieu-me quan us dic que val la pena.

Si busques un psicòleg a Sabadell contacta amb nosaltres, la primera visita és gratuïta.

José R. Martín

Psicòleg Sanitari núm. 24026

Psicologia InSight Sabadell

La entrada Si tot sol estàs mal, és que estàs en mala companyia se publicó primero en Centre Insight.

És molt normal que, amb la situació pandèmica que ens toca viure a tots i totes, on passem molt més temps a casa, sentis que no inverteixes de manera adient el teu temps, o que fins i tot no “tinguis forces” per poder iniciar activitats noves o et costi dur a terme les teves tasques diàries, bé perquè et sents trist o perquè ja no trobes aquestes ganes que abans feia que iniciessis les teves activitats d’oci. El sofà, a més, no és un bon aliat per revertir aquesta situació, tenint una conducta de procrastinació més temps del necessari al dia.

Què és la procrastinació? Col·loquialment diríem que és el “deixar per després el que hauries de fer ara”, o “sentir tanta mandra que és impossible que em posi amb les meves tasques”. El terme tècnic seria la postergació o el retard conscient de les activitats diàries per manca de motivació per realitzar-los, substituint aquesta acció amb alternatives menys actives, donant com a resultat el retard dels nostres deures o fins i tot la no va aconseguir una va afirmar que abans ens aportava sensació de benestar en fer-ho.

Per què és dona la procrastinació? Normalment, el retard de les tasques ve donat per la vivència d’emocions negatives a l’hora d’iniciar aquestes activitats, com pot ser la por o la tristor. A més, es vaig mantenir en el temps perquè no disposem de recursos per canviar aquest estat emocional. Una sensació de tristor continua, per exemple, pot evitar de manera constant que iniciem qualsevol tipus dactivitat, i probablement, reforci el fet de seguir «no fent res». Per trencar aquesta cadena ens hem de posar mans a l’obra!

Podem millorar aquesta sensació de “no tenir ganes de fer res”? I tant!

Aquí van uns tipus perquè la manca de motivació no s’apoderi de tu!

1) Establiu una rutina diària: és molt important tenir coses a fer durant el dia, ens ajuda a sentir-nos millor i donar-li sentit a la nostra vida. Per aquesta raó, cal tenir una rutina diària. Establir temps i formes per les teves activitats diàries t’ajudarà a sentir-te més realitzat.

2) Verbalitza les teves emocions i fomenta el teu diàleg intern amb l’ús d’autoinstruccions: encara que et sembli «de bojos» parlar en veu alta estant sol o sola, externalitzar com ens sentim, i fer-nos passos del que hem de fer al llarg del dia, ens ajuda a veure més tangibles les nostres emocions i pensaments per tal de poder modificar-los. Preguntar-se per què ens sentim de determinada manera ens ajuda a donar visibilitat a pensaments (que són el principi de la cadena pensament-emoció-conducta) que poden ser invasius i no en som conscients.

3) Fraccionar les tasques en petits passets: per poder començar, és important fer-ho amb passets petits. La consecució d’una fita petita et reforçarà positivament i t’ajudarà a fer la següent.

4) Estableix i visualitza la recompensa: premia’t per realitzar els teus deures! Saber que en acabar les teves tasques podràs anar, per exemple, a fer una passejada, o donar-te un bany relaxant, et beneficiarà a l’hora de realitzar-los i ajudarà a tornar a repetir amb més ganes a la següent ocasió.

5) Equilibra la teva llista de coses per fer (obligacions vs oci): és molt important que hi hagi un equilibri entre coses que has de fer, però no et reportin benefici emocional i coses que fas per plaer. La realització de les segones t’ajudarà a suportar millor les primeres.

6) Pensa bé i encertaràs!: Focalitza adequadament la teva atenció, no et centres en emocions i pensaments negatius. Si únicament et centris en la part negativa de realitzar activitats, no trobaràs la motivació per tornar-los a repetir.

A tall de resum, en temps d’incertesa i d’empobriment en el reforç positiu extern, o de molts estímuls negatius al nostre voltant (o de tots dos) és molt important crear moments de plaer i activar el nostre sistema de recompensa, però esperonar el nostre cervell a sentir-se actiu, i que ens reporti sensacions de benestar.

Si necessites ajuda per al maneig de les teves emocions i pensaments, per obtenir un benestar emocional adequat, els psicòlegs a Sabadell de Centre InSight, podem ajudar-te. Demana la teva primera cita, és gratuïta!

Ana Blázquez

Psicòloga Sanitària MU04314

Centre InSight

La entrada 6 Tipus per evitar la procrastinació! se publicó primero en Centre Insight.

Imaginem que anem a una fuita room, aquestes activitats col·lectives tan de moda des de fa uns anys, i ens toca amb l’amic més “ocurrent” . És molt possible que sortiu abans de l’activitat si el vostre company si poseu fil a l’agulla, ia pensar de manera «retorçada», és a dir, sense caure a l’obvietat ni la lògica (aquests jocs solen esperonar aquest tipus de solucions enginyoses). Per què el teu company és tan bo a buscar-li les 5 potes al gat? La resposta és …. el pensament lateral!

En moltes ocasions, hem vist algú del nostre entorn sent, potser en la resolució d’un problema, més enginyós que la resta, sent aquesta capacitat lloada pels que els envoltin, i moltes vegades, una capacitat molt buscada en determinats llocs de treball. Quan una persona és capaç de pensar de manera «diferent» davant d’un problema, sense caure en la solució òbvia i buscant alternatives més creatives , es diu que és una persona que utilitza el pensament lateral.

En què consisteix el pensament lateral? Es podria dir que el pensament lateral respondria a la qüestió «i si la resposta que busco no és l’òbvia?»

Quan algú es planteja una resposta alternativa a una pregunta, sense caure a l’obvietat que la majoria triaria com a resposta vàlida, i tria patrons de resposta que s’escapin de les habituals , obtenint així una via alternativa a la resolució de problemes que , a més, sol desembocar en nous coneixements i/o descobriments, utilitzeu el pensament lateral com a camí a la resolució de problemes.

En síntesi, podríem definir el pensament lateral com el patró de respostes alternatives que el subjecte ofereix, saltant-se els protocols de pensament lògics. Es pot pensar llavors que, el pensament lateral i la creativitat, van de la mà per crear solucions alternatives.

I quines aplicacions té aquest tipus de pensament? Es pot entrenar aquesta capacitat tan útil? I tant que sí. Una bona manera de practicar aquest tipus de pensament innovador podria ser desestructurant el problema a parts i analitzant cada una d’elles, realitzar una tempesta d’idees sobre aquest problema, sense jutjar les rocambolesques que poden ser les possibles solucions, buscar analogies entre dues idees que aparentment no tenen res a veure… i gràcies a les xarxes, a més, hi ha exercicis de lògica explícitament dissenyats per esperonar aquest tipus de resolucions alternatives i enginyoses. Anima’t a desenvolupar la teva pensament lateral i, qui sap, potser se t’acudiran idees que anteriorment no contemplaves.

Si vols conèixer més sobre les teves capacitats cognitives, i com desenvolupar-les, demana una primera visita a Centre InSight, psicòlegs a Sabadell online .

Ana Blázquez

Psicòloga Sanitària n. MU04314

La entrada El secret del genis, el pensament lateral se publicó primero en Centre Insight.

Falta poc per arribar al març del 2021 i que es compleixi un any del confinament total que es va produir a Espanya l’any passat . Tot i que no hem patit aïllaments tan radicals i sobtats com llavors, el virus segueix fent de les seves pel món el que suposa un nom incessant d’infectats, morts i restriccions per intentar frenar el contagi, per intentar tornar, d’alguna manera , a aquella normalitat que tots trobem a faltar.

Fer tot un any de pandèmia està portant moltes persones a patir problemes psicològics com pot ser problemes de son, estat d’ànim depressiu, ansietat, cansament perllongat, etc. Tota aquesta sintomatologia podria ser fatiga pandèmica, produïda per l’estrès continuat per tota la situació vivida. L’estrès és un mecanisme pel qual, quan el nostre cervell identifica un perill, activa tots els recursos del nostre cos per enfrontar-se a aquesta amenaça, protegir-nos i procurar la nostra supervivència. Quan aquest estrès és perllonga en el temps comencem a patir ansietat, la qual porta amb si una sintomatologia més acusada i desagradable entre els que la pateixen.

Des de l’any passat ens veiem exposats a una sensació de perill constant, estem vivint una vegada i una altra estímuls negatius com a xifres de morts i l’empitjorament de la pandèmia (les ones). A més, aquesta informació negativa la rebem per molts canals diferents: amistats, família, ràdio, televisió, etc. Tot això fa que tinguem molta sobreinformació, la qual cosa no permet que disminueixi el nostre estrès o la nostra ansietat. Si el nostre cervell percep un perill, vol estar informat de com va aquest perill per així actuar en conseqüència, de manera que vivim enganxats a tota aquesta situació.

A més, estem immersos en una situació gens estable, en la qual vivim setmanas o mesos davant de restriccions de mobilitat temporals, la qual cosa ens impedeix anar a llocs nous, visitar amistats o familiars fora de la nostra zona. Per exemple, si vivim a Sabadell i no podem sortir , potser podem anar a les zones que coneixem que ens fan sentir bé, però a dalt un moment en què podem aclaparar i dejar de voler anar, la qual cosa pot produir aïllament i emocions desagradables. Tot això empobreix el nostre ambient, el que ens pot provocar malestar al nostre estat d’ànim.

En definitiva, sentir-se amb baix estat d’ànim, amb ansietat, aclaparat, estressat, tot això és normal donat les circumstàncies en què estem vivint a causa de la pandèmia produïda per la Covid-19.

Si sents emocions semblants i busques l’ajuda d’un psicòleg a Sabadell , contacta amb nosaltres!

José R. Martín

Psicòleg Sanitari núm. 24026

Centre InSight

La entrada La fatiga pandèmica, cansament per coronavirus se publicó primero en Centre Insight.

La entrada Escala d’autoestima de Rosenberg se publicó primero en Centre Insight.

Durant el confinament domiciliari que patim a Espanya arran de l’actual pandèmia produïda per la Covid-19, potser podrem comprovar -amb sorpresa fins i tot- com el nostre veí estava tan content sense sortir de casa , sense establir relacions socials físiques, i fins i tot argumentant que “a mi el confinament fins m’agrada!”. No obstant això, altres persones tenen la sensació de “caure la casa a sobre” o de necessitar tenir contacte amb algú, sortir a passejar (quan mai ho van fer) o aficionar-se a passejar al gos. En síntesi, la necessitat psicològica (anomenada pulsió en psicologia) d’estar activats conductualment de manera constant esdevindrà una cosa de prioritat absoluta . A què pot ser degut aquesta diferència de conductes davant d’una mateixa situació d’estrès emocional prolongat? Podem lluitar contra la incertesa que generin les situacions de vulnerabilitat psicològica? La resposta és un SÍ rotund. Queda’t que t’ho expliquem.

Es pot pensar que, les nostres diferencias individuals genètiques i ambientals, els nostres atributs personals , com el tipus de personalitat que tenim (introversió-extroversió, per posar un exemple, com a part important de les dimensions de la personalitat), la forma en què establim, mantenim i necessitem les relacions socials, el nivell d’activitat conductual que tenim diàriament, o fins i tot la capacitat de resistir a la pressió de l’ambient, poden ser factors determinants per portar millor o peor una situació d’ estrès emocional tan alta com la que vivim . El còctel adequat d’atributs ens podria ajudar a sortejar les conseqüències psicològiques d’una situació emocionalment perillosa.

Hi ha persones que, bé pel seu component biològic, bé per les experiències viscudes, i indiscutiblement, per la suma de les dues, són més «resistents» a les situacions d’estrès, com el que ha estat succeint durant tot aquest darrer any fins ara. Aquesta resistència a la pressió ambiental, la psicologia l’anomena “Resiliència”.

La resiliència es pot definir com la capacitat de les persones a adaptar-se, afrontar i sobreposar-se a situacions de dolor emocional, tragèdies, o situacions vitals adverses.

Al llarg de la història, s’han realitzat, i es realitzen a l’actualitat, multitud d’estudis sobre la resiliència, i com influeixen els nostres esdeveniments passats en el desenvolupament d’aquesta, obtenint una conclusió molt razonable, i és que , sembla d’enorme importància experimentar cert grau d’estrès psicològic al llarg de la nostra vida per poder “entrenar” la capacitat de resiliència. En altres paraules, les persones que han tingut una vida més “complicada” semblan poder suportar amb menys conseqüències psicològiques negatives situacions de perill i incertesa prolongades.

Hi ha evidents potenciadors d’aquesta capacitat de supervivència. En altres paraules, podem entrenar-nos per ser millors supervivents emocionals. Els constructes psicològics com el treball en autoestima, el control dels pensaments intrusius o la gestió adequada de les emocions poden ser grans eines per ajudar-nos a entrenar la tan necessària resiliència.

Si vols aprendre a controlar el teu estrès emocional, atenuar-te i aprendre a ser menys vulnerable davant de situacions desagradables i busques psicòlegs a Sabadell mana’ns una primera visita gratuïta.

Ana Blázquez

Psicòloga Sanitària Col. MU04314

Centre InSight

La entrada La resiliència, el superpoder dels supervivents se publicó primero en Centre Insight.