La Síndrome d’Asperger: història, clínica i escolarització

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email

psicólogos sabadell

Història de la Síndrome d’Asperger

 

La Síndrome d’Asperger (SA) és una síndrome descrit inicialment per Hans Asperger, psiquiatre i pediatre. Va ser el primer a descriure els símptomes de l’autisme en nens més petits.

La síndrome d’Asperger és un trastorn que anteriorment formava part del clúster Trastorns Generalitzats del desenvolupament, on s’incloïa al costat d’altres trastorns com l’Autisme o la Síndrome de Rett. Després de l’última revisió de l’DSM (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders), la síndrome d’Asperger queda recollit dins el Trastorn de l’espectre autista (TEA), amb l’especificador: amb el llenguatge preservat.

Característiques clíniques

 

Actualment el SA està inclòs dins el TEA perquè té dues àrees afectades:

– Deficiències socials

Dificultats per interpretar les senyals socials i del llenguatge no verbal.

Dificultats en la interpretació de les emocions.

Presenten una semàntica rica que contrasta amb un dèficit en la pragmàtica del llenguatge.

– Comportaments, interessos i activitats restringides i estereotipades

Tenen focus d’interès que no solen ser compartits amb els altres: dinosaures, mitjans de transport, l’espai …

Estan absorts amb un tema, la qual cosa els porta a deixar de banda altres temes que no li són del seu interès i això li dificulta les relacions socials al no compartir un focus d’interès.

 

Aproximació a la Síndrome d’Asperger a l’escola

Aquells alumnes amb SA que presenten un bon rendiment acadèmic solen passar desapercebuts i, com a conseqüència, solen estar exclosos de la possibilitat d’adquirir beques d’ajuda per a l’aprenentatge. El rendiment acadèmic sol ser en general bo per què no presenta una discapacitat intel·lectual que pugui impedir consolidar l’aprenentatge. Però les dificultats rauen en altres àrees:

– Relació amb els companys

Una de les dificultats que presenta la síndrome d’Asperger és entaular relacions socials assertives i això porta a que en la majoria de les ocasions aquest perfil queda exclòs de el grup classe.

L’exclusió respecte a el grup ve donada moltes vegades per la manca de coneixement del seu diagnòstic, així com del funcionament: no comprenen que un comentari pot tractar-se simplement d’una broma, no entenen la ironia, no entenen les emocions dels altres … i tot això els porta a desconfiar de les intencions dels altres.

Sí que s’ha observat que aquest perfil presenta una millor relació amb aquells alumnes que es troba en un curs superior o inferior a la seu.

– Conflictes amb el professorat

La literalitat i la rigidesa dels seus pensaments els porten en molts casos a presentar conflictes amb el professorat que no entén el funcionament de la Síndrome d’Asperger. En canvi, el professorat que s’ha format en l’estudi d’aquesta síndrome és capaç de vincular millor amb ells i a ajudar-los a assolir les metes proposades.

És important recordar que la negativitat a realitzar una tasca per part d’un nen amb Asperger no és causa d’una actitud desafiant com seria el cas del trastorn negativista desafiant. Al SA per una falta de predicció sobre la tasca que ha de fer o bé perquè no entén el motiu d’haver de realitzar aquesta tasca.

mejor psicologo sabadell

Adaptacions metodològiques

A continuació, s’especifiquen tot un seguit d’adaptacions metodològiques que permeten a l’infant amb SA facilitar la convivència a l’aula en relació amb els companys, així com a l’aprenentatge:

– Ús de rutines

– Vigilar la rigidesa en l’aplicació de les normes

– Aprofitar les àrees d’interès de l’infant

– Ús d’estímuls visuals

– Facilitar les relacions socials on pugui destacar el nen amb autisme en l’àrea d’interès que tingui més desenvolupada

– Proporcionar reptes

– Explicació dels coneixements de forma explícita

– Deixar-los el seu espai

– Adaptar els exàmens per preguntar de manera explícita evitant elements innecessaris

– Treballar la prosòdia

– Ajudar-los a que entenguin el comportament social

– Treballar per parelles

Conclusió:

 

En conclusió. podem dir que els nens amb SA poden arribar a l’aprenentatge esperat a nivell acadèmic, però és responsabilitat dels adults que també puguin gaudir pel camí d’altres aspectes relacionats amb el món escolar, així com social i personal.

La col·laboració del centre educatiu de l’infant amb altres centres on assisteixi, i la comunicació fluïda entre aquests i la família, seran de vital importància per al desenvolupament emocional, cognitiu i social d’aquests nens.

Està a les nostres mans entendre el funcionament de l’infant i entendre a la família que hi ha darrere de la Síndrome d’Asperger.

 

Referències bibliogràfiques:

 

Centre InSight, tus psicólogos en Sabadell online

 

¿Te ha gustado el artículo?
[Total: 0   Average: 0/5]
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Open chat
1
Hola, en qué podemos ayudarte? ☺