L’atribució d’alguns dels símptomes provocats per problemàtiques de la salut mental és una cosa que està força normalitzada, i no hauria de ser així.

En teràpia és habitual trobar-nos comentaris del tipus “jo és que sóc així”, “sempre he estat així”, “ja, però és que jo sóc així, què li faré” . Aquestes frases es fan servir com a coletilla després d’explicar-nos algunes conductes produïdes a causa de, per exemple: baix estat d’ànim, baixa activació conductual, estrès, ansietat, etc. Quan la persona fa tant de temps que pateix una determinada simptomatologia, corre el perill d’atribuir-la al com és, podríem dir que l’assimila, atribuint-la, per tant, al com és.

Nosaltres mantenim una relació amb nosaltres mateixos, i tal com explico moltes vegades en sessió, tal com ens parlem, tal com ens relacionem amb nosaltres mateixos, influirà molt en el nostre estat d’ànim. Frases com les descrites anteriorment, atribueixen al comportament ia la seva interpretació del que li està succeint, una mena de fet immutable, o difícilment canviable, ja que “jo sóc així”.

El baix estat d’ànim i l’ansietat provoca una simptomatologia que la gent que ho ha patit sap molt bé. Però és que és això mateix, és l’ansietat o la depressió la que provoca aquesta simptomatologia, i per tant la persona no és així , s’està comportant així a causa d’un origen, depressió o ansietat.

Per què quan tenim grip no diem som mocosos o som febrils, però quan tenim ansietat sí que diem som així? Segurament perquè la simptomatologia és més estable en el temps. Però hem de canviar aquest xip i desculpabilitzar-nos, ja que atribuir-nos els efectes de problemàtiques de caire mental provoca una culpabilització en la persona que no és gens justa.

La persona és la persona, l’ansietat és l’ansietat i el baix estat d’ànim és baix estat d’ànim. No ens atribuïm qüestions que no provoquem nosaltres, siguem racionals i justos amb nosaltres mateixos.

Els psicòlegs hem de parar esment a aquests fets, a com es parla la persona, per evitar així que introjecti percepcions que no són racionals , ja que aquestes poden provocar un gran malestar en el pacient.

Si busques un psicòleg a Sabadell, pots contactar amb nosaltres i demanar una primera visita a través de la nostra pàgina web.

José R. Martín

Psicòleg Sanitari núm. 24026

Psicologia InSight Sabadell

La entrada Jo no sóc l?ansietat se publicó primero en Centre Insight.

Les xarxes socials, la tv, les pel·lícules, la societat en general ens han transmès un missatge durant anys que consisteix en la recerca constant de la felicitat plena i permanent.

Si mirem les xarxes socials, per exemple, la majoria de la gent puja fotos sempre somrient, feliços, gaudint d’activitats, amb les parelles, sopant plats magnífics, etc. La televisió ven una imatge d’èxit , de diners, que per ser feliços cal tenir molts diners, tenir parella, molts amics, estar satisfet amb la nostra feina. Tot això per posar només alguns exemples que tots podem identificar ja que ho hem vist als diferents mitjans audiovisuals.

Però, cercar la felicitat és una cosa dolenta? No, és clar que no, però ens hem de parar a pensar un moment en què és la felicitat . La felicitat és tenir parella i no tenir problemes amb ella, voler moltíssim i estar sempre de bon humor amb els nostres fills, tenir molts amics, estar sempre fent activitats estimulants, que la tristesa mai no aparegui a la nostra vida? No.

Totes aquestes aspiracions de buscar sempre la perfecció a la nostra vida i rebutjar qualsevol indici d’emocions desagradables, només ens generarà frustració, malestar i insatisfacció a la nostra vida . És molt difícil, per no dir, impossible, estar totalment contents, satisfets i complets a tots els àmbits de la nostra vida. De vegades tenim poques amistats, o no es té parella, no tenim una vida en què estiguem sempre viatjant, no estem en una feina somniada, etc. I tot això està bé, no passa res. És el normal.

L’acceptació de la vida que tenim, sense renunciar a la millora ia intentar el creixement, és una cosa que no ens produirà tanta frustració si no tenim la meravellosa vida que ens venen a les xarxes socials ni la televisió. Estar de vegades trist és normal (no ens fa depressius), que ens faci mandra anar a treballar és completament normal (no ens fa ganduls), no poder fer sempre sortides estimulants és molt normal (no ens hem d’avergonyir), i etc, i etc i més etc.

El concepte de felicitat és una creació social i els conceptes socials van canviant amb les èpoques. La felicitat duna persona de la nostra era és molt diferent del concepte de felicitat duna persona de fa un segle. I per al cervell? Per al cervell el significat de felicitat realment no existeix, ni tan sols el cercaria, el més proper per al cervell a la felicitat seria l’absència de por, és a dir, estar tranquils.

Si busques un psicòleg a Sabadell , posa’t en contacte amb nosaltres a través de la nostra pàgina web.

José R. Martín

Psicòleg Sanitari Col. 24026

Psicologia InSight Sabadell

La entrada La dictadura de la felicitat se publicó primero en Centre Insight.

L’evitació de la solitud escollida és molt comú en teràpia. Persones que refereixen que volen evitar estar amb si mateixes perquè comencen a produir pensaments desagradables (negatius) sense parar, s’avorreixen, o els genera ansietat el fet de la soledat.

L’activació conductual (fer activitats agradables) és una cosa desitjable i es promou en teràpia, tot i que quan patim d’ansietat o sentiments de tristesa moltes vegades es vol estar sense fer res. Els símptomes que hem comentat solen produir paralització, per això és comprensible aquest tipus d’actitud. Tot i així, gaudir d’estar tot sol amb nosaltres mateixos és un exercici molt sa que no hauríem d’evitar.

Les persones que no volen estar amb si mateixes moltes vegades expliquen que es parlen malament a si mateixes, es critiquen, s’exigeixen i això els provoca molta pesar, per la qual cosa eviten (generadora d’ansietat) passar temps tot sol.

I això que passa és totalment comprensible, voldríem quedar amb algú que ens critica, parla malament de nosaltres, no ens comprèn, no ens vol? No, acostumem a rebutjar aquestes actituds. Per què, per què voldríem estar amb nosaltres mateixos si ens tractem malament?

En teràpia moltes vegades llanço una pregunta una mica arriscada (els que han fet teràpia amb mi ja la coneixeran), et consideres bona persona? La resposta sol ser que sí (i ho són), i aleshores els pregunto per què es consideren bones persones. M’expliquen aleshores totes les actituds positives i comprensives que mostren envers els altres, el bon tracte que els dispensen i la bona actitud que mostren envers el proïsme.

Està molt bé ser bona persona amb els altres, però, cap a nosaltres mateixos què?

Ens fixem prou en com ens tractem a nosaltres? Si fóssim un amic, voldríem aquesta persona?

Com ens parlem, com ens tractem, com ens expliquem, com ens interpretem, com ens perdonem, etc. Totes aquestes actituds parlen de la relació més important de les nostres vides, la relació amb un mateix. Si ens tractem bé voldrem estar més temps amb nosaltres, sinó, no serà així.

És important ser bona companyia per als altres, però encara més ho és ser-ho per a un mateix. Detectar aquestes actituds és important per a la millora de l’estat d’ànim, i requereix entrenament i inversió de temps, però creieu-me quan us dic que val la pena.

Si busques un psicòleg a Sabadell , contacta amb nosaltres, la primera visita és gratuïta.

José R. Martín

Psicòleg Sanitari núm. 24026

Psicologia InSight Sabadell

La entrada Si estàs malament tot sol, és que estàs en mala companyia se publicó primero en Centre Insight.

És molt usual que, amb la situació pandèmica que ens toca viure a tots i totes, i on passem molt més temps a casa, sentis que no inverteixes de manera adequada el teu temps, o que fins i tot no “tinguis forces” per poder iniciar activitats noves o et costi dur a terme les teves tasques diàries, bé perquè et sents trist o perquè ja no trobes aquestes ganes que abans feia que iniciessis les teves activitats de lleure. El sofà, a més, no és un bon aliat per revertir aquesta situació, tenint una conducta de procrastinació més temps del necessari al dia.

Què és la procrastinació? Col·loquialment diríem que és “deixar per després el que hauries de fer ara” , o “sentir tanta mandra que és impossible que em posi amb les meves tasques”. El terme tècnic seria la postergació o el retard conscient de les activitats diàries per manca de motivació per fer-les, substituint aquesta acció amb alternatives menys actives, donant com a resultat el retard dels nostres deures o fins i tot la no consecució d’un hobbie que abans ens aportava sensació de benestar en fer-ho.

Per què es dóna la procrastinació? Normalment, el retard de les tasques ve donat per la vivència d’emocions negatives a l’hora d’iniciar aquestes activitats, com ara la por o la tristesa. A més, es manté en el temps perquè no disposem de recursos per canviar aquest estat emocional. Una sensació de tristesa contínua, per exemple, pot evitar de manera constant que iniciem qualsevol tipus d’activitat, i probablement reforci el fet de seguir “no fent res”. Per trencar aquesta cadena, ens hem de posar fil a l’agulla!

Podem millorar aquesta sensació de “no tenir ganes de fer res”? Per descomptat!

Aquí hi ha uns tipus perquè la manca de motivació no s’apoderi de tu!

• Estableix una rutina diària: és molt important tenir coses a fer durant el dia, ens ajuda a sentir-nos millor i donar sentit a la nostra vida. Per aquesta raó, cal tenir una rutina diària. Establir temps i formes per a les teves activitats diàries t’ajudarà a sentir-te més realitzat.

• Verbalitza les teves emocions i fomenta el teu diàleg intern amb l’ús d’autoinstruccions: encara que et sembli “de bojos” parlar en veu alta estant sol o sola, externalitzar com ens sentim, i fer-nos passos del que hem de fer al llarg del dia, ens ajuda a veure més tangibles les nostres emocions i pensaments per tal de poder modificar-los. Preguntar-se per què ens sentim de determinada manera ens ajuda a donar visibilitat a pensaments (que són el principi de la cadena pensament-emoció-conducta) que poden ser invasius i no en som conscients.

• Fraccionar les tasques en petits passets: per poder començar, és important fer-ho amb “passets petits”. La consecució d’una meta petita et reforçarà positivament i t’ajudarà a fer la següent.

• Estableix i visualitza la recompensa: premia’t per fer les teves tasques! Saber que en finalitzar les teves tasques podràs anar, per exemple, a fer una passejada, o fer-te un bany relaxant, et beneficiarà a l’hora de realitzar-les i ajudarà a tornar a repetir-les amb més ganes en la següent ocasió.

• Equilibra la teva llista de coses per fer (obligacions vs lleure) : és molt important que hi hagi un equilibri entre coses que has de fer, però no et reporten benefici emocional i coses que fas per plaer. La realització de les segones us ajudarà a suportar millor les primeres.

• Pensa bé i encertaràs !: Focalitza adequadament la teva atenció, no et centris en emocions i pensaments negatius. Si només us centreu en la part negativa de realitzar activitats, no trobareu la motivació per tornar a repetir-les.

A tall de resum, en temps d’incertesa i d’empobriment en el reforç positiu extern, o de molts estímuls negatius al nostre voltant (o de tots dos) és molt important crear moments de plaer i activar el nostre sistema de recompensa, per esperonar el nostre cervell a sentir-se actiu, i que ens reporti sensacions de benestar.

Si necessites ajuda per al maneig de les teves emocions i pensaments, per tal d’obtenir un benestar emocional adequat, els psicòlegs a Sabadell de Centre Insight, et podem ajudar. Demana la teva primera cita, és gratuïta!

Ana Blázquez

Psicòloga Sanitària MU04314

Centre InSight

La entrada 6 Tipus perquè evitis la procastinació! se publicó primero en Centre Insight.

Imaginem que acudim a un escape room, aquestes activitats col·lectives tan de moda des de fa uns anys, i ens toca amb l’amic més “ocurrent” . És molt possible que surtis abans de l’activitat si el teu company es posa fil a l’agulla, ia pensar de manera “retorçada” , és a dir, sense caure en l’obvietat ni la lògica (aquests jocs solen esperonar aquest tipus de solucions enginyoses). Per què el teu company és tan bo a buscar els 5 peus al gat? La resposta és…. el pensament lateral!

Moltes vegades, hem vist algú del nostre entorn sent, potser en la resolució d’un problema, més enginyós que la resta , sent aquesta capacitat lloada pels que els envolten, i moltes ocasions, una capacitat molt buscada en determinats llocs de treball . Quan una persona és capaç de pensar de manera “diferent” davant d’un problema , sense caure en la solució òbvia i buscant alternatives més creatives, es diu que és una persona que utilitza el pensament lateral.

En què consisteix el pensament lateral? Es podria dir que el pensament lateral respondria a la qüestió” i si la resposta que busco no és l’òbvia?”

Quan algú es planteja una resposta alternativa a una pregunta, sense caure en l’obvietat que la majoria triaria com a resposta vàlida, i tria patrons de resposta que s’escapen de les habituals , obtenint així una via alternativa a la resolució de problemes que, a més, sol desembocar en nous coneixements i/o descobriments; està utilitzant el pensament lateral com a camí a la resolució de problemes.

En síntesi, podríem definir el pensament lateral com el patró de respostes alternatives que el subjecte ofereix, saltant-se els protocols de pensament lògics. Cal pensar, doncs, que, el pensament lateral i la creativitat, van de la mà per crear solucions alternatives.

I quines aplicacions té aquest tipus de pensament? Es pot entrenar aquesta capacitat tan útil? Per descomptat que sí. Una bona forma de practicar aquest tipus de pensament innovador podria ser desestructurant el problema en parts i analitzant cadascuna d’elles, realitzar una tempesta d’idees sobre aquest problema, sense jutjar com poden ser de rocambolesques les possibles solucions, buscar analogies entre dues idees que aparentment no tenen res a veure…i gràcies a les xarxes, a més, hi ha exercicis de lògica explícitament dissenyats per esperonar aquest tipus de resolucions alternatives i enginyoses. Anima’t a desenvolupar el teu pensament lateral i, qui sap, potser se t’acudeixin idees que anteriorment no contemplaves.

Si vols conèixer més les teves capacitats cognitives, i/o com desenvolupar les teves fortaleses, visita’ns a Centre Insight, psicòlegs a Sabadell online .

Ana Blázquez

Psicòloga Sanitària col·legiada

MU04314

La entrada El secret dels genis, el pensament lateral se publicó primero en Centre Insight.

Falta poc per arribar al març del 2021 i que es compleixi un any del confinament total que es va produir a Espanya l’any passat . Tot i que no hem patit aïllaments tan radicals i bruscos com aleshores, el virus continua fent de les seves pel món el que suposa un nombre incessant d’infectats, morts i restriccions per intentar frenar el contagi, per intentar tornar, d’alguna manera , a aquella normalitat que tots trobem a faltar.

Portar tot un any de pandèmia està portant moltes persones a patir problemes psicològics com ara problemes de son, estat d’ànim depressiu, ansietat, cansament prolongat, etc. Tota aquesta simptomatologia podria ser fatiga pandèmica, produïda per l’estrès continuat per tota la situació viscuda. L’estrès és un mecanisme pel qual, quan el nostre cervell identifica un perill, activa tots els recursos del nostre cos per enfrontar-se a aquesta amenaça, protegir-nos i procurar la nostra supervivència. Quan aquest estrès es prolonga en el temps comencem a patir ansietat, la qual comporta una simptomatologia més acusada i desagradable entre els qui la pateixen.

Des de l’any passat ens veiem exposats a una sensació de perill constant, estem vivint una vegada i una altra estímuls negatius com xifres de morts i l’empitjorament de la pandèmia (les onades). A més a més, aquesta informació negativa la rebem per molts canals diferents: amistats, família, ràdio, televisor, etc. Tot això fa que tinguem molta sobreinformació, la qual cosa no permet que disminueixi el nostre estrès o la nostra ansietat. Si el nostre cervell percep un perill, vol estar informat de com va aquest perill per així actuar en conseqüència, per la qual cosa vivim enganxats a tota aquesta situació.

A més, estem immersos en una situació gens estable, en què vivim setmanes o mesos davant de restriccions de mobilitat temporals, la qual cosa ens impedeix anar a llocs nous, visitar amistats o familiars fora de la nostra zona. Per exemple, si vivim a Sabadell i no en podem sortir, potser podem anar a les zones que coneixem que ens fan sentir bé, però arriba un moment en què ens podem angoixar i deixar de voler anar-hi, cosa que pot produir aïllament i emocions desagradables. Tot això empobreix el nostre ambient, cosa que ens pot provocar malestar al nostre estat d’ànim.

En definitiva, sentir-se amb baix estat d’ànim, amb ansietat, aclaparat, estressat, tot això és normal ateses les circumstàncies en què estem vivint a causa de la pandèmia produïda per la Covid-19.

Si sents emocions semblants i busques l’ajuda d’un psicòleg a Sabadell , contacta amb nosaltres!

José R. Martín

Psicòleg Sanitari núm. 24026

Centre InSight

La entrada La fatiga pandèmica, cansament per coronavirus se publicó primero en Centre Insight.

La entrada Escala d’autoestima de Rosenberg se publicó primero en Centre Insight.

Durant el confinament domiciliari que vam patir a Espanya arran de l’actual pandèmia produïda per la Covid-19, potser vam poder comprovar -una cosa sorpresa fins i tot- com el nostre veí estava tan content sense sortir de casa , sense establir relacions socials físiques, i fins i tot argumentant que “a mi el confinament fins i tot m’agrada!”. Tot i això , altres persones tenen la sensació de “caure’ls-hi la casa a sobre” o de necessitar tenir contacte amb algú, sortir a passejar (quan mai ho van fer) o aficionar-se a passejar al gos. En síntesi, la necessitat psicològica (anomenada pulsió en psicologia) d’estar activats conductualment de manera constant es va convertir en una mica de prioritat absoluta. A què es pot deure aquesta diferència de conductes davant d’una mateixa situació d’estrès emocional prolongat? Podem lluitar contra la incertesa que generen les situacions de vulnerabilitat psicològica? La resposta és un SÍ rotund. Queda’t que t’ho expliquem.

Cal pensar que, les nostres diferències individuals genètiques i ambientals, els nostres atributs personals , com el tipus de personalitat que tenim (introversió-extroversió, per posar un exemple, com a part important de les dimensions de la personalitat), la forma en què establim, mantenim i necessitem les relacions socials, el nivell d’activitat conductual que tenim cada dia, o fins i tot la capacitat de resistir a la pressió de l’ambient, poden ser factors determinants per portar millor o pitjor una situació d’estrès emocional tan alta com la que vivim . El còctel adequat d‟atributs ens podria ajudar a esquivar les conseqüències psicològiques d‟una situació emocionalment perillosa.

Hi ha persones que, bé pel seu component biològic, bé per les experiències viscudes, i indiscutiblement, per la suma de totes dues, són més “resistents” a les situacions d’estrès, com el que ha esdevingut durant tot aquest darrer any fins ara . Aquesta resistència a la pressió ambiental, la psicologia en diu “Resiliència”.

La resiliència es pot definir com la capacitat de les persones a adaptar-se, afrontar i sobreposar-se a situacions de dolor emocional, tragèdies o situacions vitals adverses.

Al llarg de la història, s’han realitzat, i es realitzen actualment, multitud d’estudis sobre la resiliència, i com influeixen els nostres esdeveniments passats en el desenvolupament de la mateixa, obtenint una conclusió molt raonable, i és que sembla d’enorme importància experimentar un cert grau d’estrès psicològic al llarg de la nostra vida per poder entrenar la capacitat de resiliència. En altres paraules, les persones que han tingut una vida més “complicada” semblen poder suportar amb menys conseqüències psicològiques negatives situacions de perill i incertesa perllongades.

Hi ha evidents potenciadors d’aquesta capacitat de supervivència. En altres paraules, podem entrenar-nos per ser millors supervivents emocionals. Els constructes psicològics com el treball en autoestima, el control de pensaments intrusius o la gestió adequada de les emocions poden ser grans eines per ajudar-nos a entrenar la resiliència tan necessària.

Si vols aprendre a controlar el teu estrès emocional, atenuar-lo i aprendre a ser menys vulnerable davant de situacions desagradables i busques psicòlegs a Sabadell , demana’ns una primera visita gratuïta.

Ana Blázquez

Psicòloga Sanitària Col. MU04314

Centre InSight

La entrada La resiliència, el superpoder dels supervivents se publicó primero en Centre Insight.

Comencem per allò important, Què són l’autoestima i l’autoconcepte? Són sinònims? Si no és així, en què es diferencien?

Autoestima i autoconcepte no són el mateix , i encara que tots dos formen part del nostre autoconeixement, confondre’ls o prendre’ls com a sinònims ha estat freqüent al llarg de la història, ja que engloben una síntesi de capacitat de judici adaptativa per a l’ésser humà.

L’autoestima, com a part de l’autoconeixement, és un constructe psicològic necessari per a la nostra supervivència, és a dir, adaptatiu. Qualsevol persona (profana i aliena a la professió del psicòleg) que intenti definir l’autoestima començaria (molt probablement) per…” la capacitat que tinc de voler-me a mi mateix/a”. I aquesta definició no és gaire lluny del tecnicisme. L’autoestima es defineix com la capacitat de judici que l’individu disposa per a si mateix, sent aquesta de naturalesa valorativa , i referint-se als aspectes afectius-emocionals que experimenta, o en altres paraules , el que sentim cap a nosaltres mateixos.

Pel que fa a l’ autoconcepte , que també forma part de l’autoconeixement, és la capacitat de judici cap a nosaltres mateixos que se centra en aspectes cognitius .és a dir, allò que pensem de nosaltres , sent aquesta de naturalesa purament avaluativa .

-Utilitat de l’autoestima i l’autoconcepte:

Tant l’ autoestima com l’autoconcepte ens ajuden a valorar-nos de manera positiva , de manera que ens reforcen la percepció que tenim de nosaltres mateixos.

Una autoestima i autoconcepte negatius , productes d’experiències passades viscudes desagradables (i de judicis erronis d’altres persones cap a nosaltres) poden resultar nocives per al nostre benestar emocional , ja que formen part de la nostra definició com a individu, a causa d’aquesta capacitat valorativa per la que es defineixen, manifestant-se, moltes vegades, com a problemes d’ansietat o de l’estat d’ànim.

Si creus que pots tenir problemes relacionats amb aquests conceptes, que t’impedeixen desenvolupar-te com a persona i produint dolor emocional, pots contactar amb nosaltres.

Aquest tipus de problemes es poden treballar en teràpia.

Si estàs interessat/da a aprofundir en aquests aspectes per millorar el teu benestar emocional, i busques psicòlegs a Sabadell , contacta amb Centre Insight. Podem ajudar-te.

Ana Blázquez

Psicòloga Sanitària Col. MU04314

Centre InSight

La entrada Autoestima i autoconcepte: la importància d’estimar-se a un mateix. se publicó primero en Centre Insight.

Recentment Pixar, propietat de Disney, ha estrenat una nova pel·lícula directament a la seva plataforma de pagament. Com totes les pel·lícules de Pixar, inicialment es presenta com un film de dibuixos el que podríem pressuposar una argumentació fàcil i infantil, però res més lluny de la realitat. Pixar fa anys que ens acostuma a fer pel·lícules de dibuixos amb una argumentació superficial per a nens, i molta reflexió profunda per a adults.

(Atenció spoilers)

Soul és una pel·lícula d’animació que ens parla de Joe Gardner, un músic de jazz que treballa com a professor a la seva ciutat. Tot i que la seva mare està en contra d’això, el protagonista lluita incessablement per complir el somni de la seva vida, guanyar-se la vida com a músic de jazz.

Li arriba una oportunitat molt bona per complir el seu somni quan pateix un accident i mor, arribant així a una mena de limbe on les ànimes van al lloc al qual els pertany. Sortint del seu camí cap al cel, fuig del seu destí ja que vol fer el que sigui i tornar a la vida per poder complir el propòsit de la seva vida , ser músic.

Allí arriba a un món on les ànimes encara sense cos, es preparen per “néixer” i adjudicar-se un cos per viure al món dels vius. Aquestes ànimes adquireixen la seva preparació per ser “nascudes” un cop descobreixen les seves 5 característiques i motius o propòsits per viure , llavors és quan salten directament al món dels vius, oblidant la seva història com a ànimes.

En aquesta situació és quan en coneix 22, una ànima que porta segles sense néixer perquè no té cap motivació concreta per viure. Després de diferents successos, tots dos tornen a la vida i passen unes hores a la terra. Joe Gardner, obsessionat per complir el seu propòsit de ser músic professional i tornar a la vida , realitza un descobriment clau a través de la seva amiga 22, el propòsit de la vida és viure.

Això ens recorda a la famosa frase de Jean Paul Sartre: “La vida té sentit si un vol donar-s’ho”

De vegades ens marquem objectius vitals molt rígids que dotem tot el nostre esforç i voluntat. I això a priori no hauria de ser negatiu per a nosaltres. Marcar -nos objectius és saludable (si són proporcionats, assolibles i racionals ) pel que esforçar-nos per assolir-nos és una cosa bona si no ens provoca un malestar psicològic , la qual cosa pot arribar a passar si la nostra tolerància a la frustració no està molt desenvolupada.

Tenir un propòsit a la vida molt rígid pot proporcionar-nos una afectació emocional important si no podem arribar a complir-ho, cosa que podria fer-nos sentir un buit vital i un sense sentit de la vida molt profund. Joe Gardner, protagonista de la pel·lícula Soul de Pixar, descobreix que el veritable sentit de la vida no era ser músic, era simplement viure. Tenir objectius a la vida és positiu sempre que no ens impedeixi gaudir de la resta de coses que ens envolta , és més, seria saludable psicològicament buscar altres fonts de motivació.

Apostar tota la nostra felicitat i motivació a una única causa, pot ser motiu de molta frustració i desconcert si les coses no van tal com voldríem. I cal recordar que, tot i que dedicar els nostres esforços més grans a un objectiu, no tot depèn de nosaltres, hi ha molts factors externs que influeixen! Per això seria convenient estar preparats per afrontar totes les circumstàncies possibles.

Si busques un psicòleg a Sabadell online, contacta amb nosaltres i demana’ns una primera visita gratuïta !

José R. Martín

Psicòleg Sanitari Col·legiat núm. 24026

Centre InSight

La entrada Apunt psicològic de la pel·lícula Soul de Pixar (spoilers) se publicó primero en Centre Insight.