Durant el confinament domiciliari que vam patir a Espanya arran de l’actual pandèmia produïda per la Covid-19, potser vam poder comprovar -una cosa sorpresa fins i tot- com el nostre veí estava tan content sense sortir de casa , sense establir relacions socials físiques, i fins i tot argumentant que “a mi el confinament fins i tot m’agrada!”. Tot i això , altres persones tenen la sensació de “caure’ls-hi la casa a sobre” o de necessitar tenir contacte amb algú, sortir a passejar (quan mai ho van fer) o aficionar-se a passejar al gos. En síntesi, la necessitat psicològica (anomenada pulsió en psicologia) d’estar activats conductualment de manera constant es va convertir en una mica de prioritat absoluta. A què es pot deure aquesta diferència de conductes davant d’una mateixa situació d’estrès emocional prolongat? Podem lluitar contra la incertesa que generen les situacions de vulnerabilitat psicològica? La resposta és un SÍ rotund. Queda’t que t’ho expliquem.
Cal pensar que, les nostres diferències individuals genètiques i ambientals, els nostres atributs personals , com el tipus de personalitat que tenim (introversió-extroversió, per posar un exemple, com a part important de les dimensions de la personalitat), la forma en què establim, mantenim i necessitem les relacions socials, el nivell d’activitat conductual que tenim cada dia, o fins i tot la capacitat de resistir a la pressió de l’ambient, poden ser factors determinants per portar millor o pitjor una situació d’estrès emocional tan alta com la que vivim . El còctel adequat d‟atributs ens podria ajudar a esquivar les conseqüències psicològiques d‟una situació emocionalment perillosa.
Hi ha persones que, bé pel seu component biològic, bé per les experiències viscudes, i indiscutiblement, per la suma de totes dues, són més “resistents” a les situacions d’estrès, com el que ha esdevingut durant tot aquest darrer any fins ara . Aquesta resistència a la pressió ambiental, la psicologia en diu “Resiliència”.
La resiliència es pot definir com la capacitat de les persones a adaptar-se, afrontar i sobreposar-se a situacions de dolor emocional, tragèdies o situacions vitals adverses.
Al llarg de la història, s’han realitzat, i es realitzen actualment, multitud d’estudis sobre la resiliència, i com influeixen els nostres esdeveniments passats en el desenvolupament de la mateixa, obtenint una conclusió molt raonable, i és que sembla d’enorme importància experimentar un cert grau d’estrès psicològic al llarg de la nostra vida per poder entrenar la capacitat de resiliència. En altres paraules, les persones que han tingut una vida més “complicada” semblen poder suportar amb menys conseqüències psicològiques negatives situacions de perill i incertesa perllongades.
Hi ha evidents potenciadors d’aquesta capacitat de supervivència. En altres paraules, podem entrenar-nos per ser millors supervivents emocionals. Els constructes psicològics com el treball en autoestima, el control de pensaments intrusius o la gestió adequada de les emocions poden ser grans eines per ajudar-nos a entrenar la resiliència tan necessària.
Si vols aprendre a controlar el teu estrès emocional, atenuar-lo i aprendre a ser menys vulnerable davant de situacions desagradables i busques psicòlegs a Sabadell , demana’ns una primera visita gratuïta.
Ana Blázquez
Psicòloga Sanitària Col. MU04314
Centre InSight
