Falta poc per arribar al març del 2021 i que es compleixi un any del confinament total que es va produir a Espanya l’any passat . Tot i que no hem patit aïllaments tan radicals i bruscos com aleshores, el virus continua fent de les seves pel món el que suposa un nombre incessant d’infectats, morts i restriccions per intentar frenar el contagi, per intentar tornar, d’alguna manera , a aquella normalitat que tots trobem a faltar.
Portar tot un any de pandèmia està portant moltes persones a patir problemes psicològics com ara problemes de son, estat d’ànim depressiu, ansietat, cansament prolongat, etc. Tota aquesta simptomatologia podria ser fatiga pandèmica, produïda per l’estrès continuat per tota la situació viscuda. L’estrès és un mecanisme pel qual, quan el nostre cervell identifica un perill, activa tots els recursos del nostre cos per enfrontar-se a aquesta amenaça, protegir-nos i procurar la nostra supervivència. Quan aquest estrès es prolonga en el temps comencem a patir ansietat, la qual comporta una simptomatologia més acusada i desagradable entre els qui la pateixen.
Des de l’any passat ens veiem exposats a una sensació de perill constant, estem vivint una vegada i una altra estímuls negatius com xifres de morts i l’empitjorament de la pandèmia (les onades). A més a més, aquesta informació negativa la rebem per molts canals diferents: amistats, família, ràdio, televisor, etc. Tot això fa que tinguem molta sobreinformació, la qual cosa no permet que disminueixi el nostre estrès o la nostra ansietat. Si el nostre cervell percep un perill, vol estar informat de com va aquest perill per així actuar en conseqüència, per la qual cosa vivim enganxats a tota aquesta situació.
A més, estem immersos en una situació gens estable, en què vivim setmanes o mesos davant de restriccions de mobilitat temporals, la qual cosa ens impedeix anar a llocs nous, visitar amistats o familiars fora de la nostra zona. Per exemple, si vivim a Sabadell i no en podem sortir, potser podem anar a les zones que coneixem que ens fan sentir bé, però arriba un moment en què ens podem angoixar i deixar de voler anar-hi, cosa que pot produir aïllament i emocions desagradables. Tot això empobreix el nostre ambient, cosa que ens pot provocar malestar al nostre estat d’ànim.
En definitiva, sentir-se amb baix estat d’ànim, amb ansietat, aclaparat, estressat, tot això és normal ateses les circumstàncies en què estem vivint a causa de la pandèmia produïda per la Covid-19.
Si sents emocions semblants i busques l’ajuda d’un psicòleg a Sabadell , contacta amb nosaltres!
José R. Martín
Psicòleg Sanitari núm. 24026
Centre InSight
