Comprendre aquestes dimensions de la personalitat ens ajuda a millorar el nostre autoconeixement i aporta claredat a les nostres relacions personals i professionals.

Què són el caràcter i el temperament?

En psicologia, distingim dos components essencials de la personalitat:

• Temperament: part innata i biològica, observable des de la infància, que determina la nostra reactivitat emocional i el nivell d’energia. És el maquinari amb què naixem.
• Caràcter: construït al llarg de la vida, modelat per leducació, la cultura i les experiències. És el nostre programari, el conjunt de valors, creences i hàbits que desenvolupem.

Aquesta distinció permet treballar tant en l’acceptació de les nostres predisposicions naturals com en la transformació de patrons apresos per millorar el nostre benestar.

Tipus de caràcter segons la teoria dels quatre temperaments

La teoria dels quatre temperaments, originària de l’Antiga Grècia i adaptada per la psicologia moderna, identifica quatre perfils fonamentals:

1. Colèric

• Trets: energia elevada, determinació i forta voluntat.
• Fortaleses: gran capacitat de lideratge, resolució ràpida de conflictes, gran motivació per assolir metes.
• Àrees de millora: impulsivitat, irritabilitat i dificultat per desconnectar.
• Estratègia: integrar pràctiques de relaxació i programació de descansos regulars.

2. Melancòlic

• Trets: reflexió profunda, sensibilitat i perfeccionisme.
• Fortaleses: creativitat, empatia i atenció al detall.
• Àrees de millora: tendència a l’autocrítica, preocupació excessiva i procrastinació.
• Estratègia: establir objectius realistes i celebrar petits èxits.

3. Sanguini

• Trets: extraversió, optimisme i sociabilitat.
• Fortaleses: facilitat per connectar, alta adaptabilitat i entusiasme.
• Àrees de millora: dispersió datenció, manca de constància i tendència a evitar compromisos.
• Estratègia: fer servir eines de gestió del temps i establir recordatoris.

4. Flemàtic

• Trets: calma, paciència i estabilitat emocional.
• Fortaleses: tolerància a l’estrès, escolta activa i diplomàcia.
• Àrees de millora: evitació de conflictes, passivitat i resistència al canvi.
• Estratègia: practicar la presa de decisions progressiva i les tècniques d’assertivitat.

La majoria de nosaltres tenim una combinació de temperaments. Identificar el perfil dominant i els secundaris permet dissenyar un pla de gestió emocional personalitzat.

Temperaments mixts: com saber la teva combinació?

Més enllà dels quatre temperaments purs, hi ha combinacions que aporten matisos únics:

• Colèric-sanguini: energia i sociabilitat, ideal per a rols creatius, però amb risc de dispersió.
• Melancolicoflemàtic: sensibilitat i estabilitat, perfecte per a tasques d “atenció i cura, però amb tendència a retreure” s.
• Sanguini-melancòlic: entusiasme i reflexió, útil en projectes col·laboratius, encara que pot generar dubtes freqüents.

Conéixer la teua combinació dominant t’ajuda a equilibrar fortaleses i afrontar les debilitats. Si vols més informació, pots demanar una teràpia presencial amb nosaltres.

Estratègies avançades per gestionar el teu temperament

1. Autoconeixement profund

   Eina: test de temperament validat (Ex. test d’Eysenck).

   Aplicació: fes el test i revisa els resultats amb un professional per contextualitzar l’informe.

2. Programació neurolingüística (PNL)

   Tècnica: ancoratge d’estats emocionals positius (crear un gest o una paraula que evoqui calma).

   Benefici: controlar la resposta a l’estrès en situacions crítiques.

3. Mindfulness i meditació guiada

   Pràctica: sessions diàries de 10-15 minuts amb apps o guies professionals.

   Impacte: reducció de la reactivitat emocional i millora de la concentració.

4. Gestió cognitivoconductual

   Exercici: registre ABC (Antecedent, Conducta, Conseqüència) per identificar patrons de resposta.

   Objectiu: reformular pensaments disfuncionals i reemplaçar-los per altres de més adaptatius.

5. Entrenament en comunicació assertiva

   Dinàmica: role-playing amb un company o terapeuta per practicar el mètode DESC.

   Resultat: millora de la confiança i reducció de conflictes interpersonals.

Pla d’acció: 30 dies per equilibrar el teu temperament

Proposem un calendari de 4 setmanes per integrar hàbits saludables:

• Setmana 1: diari d’emocions i test de temperament.
• Setmana 2: inicia pràctica de respiració conscient i mindfulness.
• Setmana 3: implementa ancoratges PNL i registre ABC.
• Setmana 4: sessions pràctiques de comunicació assertiva i revisió de progrés.

En acabar, analitza els teus avenços i ajusta les tècniques segons les necessitats.

Treballar en l “autoconeixement del nostre temperament i caràcter és essencial per assolir un equilibri emocional sòlid. Amb les eines adequades i la guia professional, podeu transformar el vostre estil d” afrontament i millorar les vostres relacions.

Reserva la teva sessió de psicoteràpia presencial al nostre centre de Sabadell.

La entrada Tipus de caràcter i com gestionar el nostre temperament se publicó primero en Centre Insight.

Per a molts professionals, connectar de manera autèntica amb cada pacient sense perdre objectivitat és un repte constant. Millorar l´empatia enforteix la relació terapèutica i optimitza els resultats del tractament.

Empatia a la pràctica psicològica: més que comprendre l’altre

Escoltar i comprendre els sentiments del pacient no és suficient. En teràpia, l’empatia implica captar tant el contingut explícit com el significat subjacent del que s’expressa. Es tracta de validar les emocions sense imposar interpretacions pròpies, permetent que el pacient se senti comprès sense judicis.

El risc d’una empatia mal gestionada és caure en la sobreidentificació , on el terapeuta perd objectivitat, o en una resposta massa distant, on el pacient percep fredor. Trobar el punt dequilibri és clau.

Escolta activa: la base d’una empatia eficaç

L’escolta activa no es limita a escoltar les paraules del pacient.

Per millorar aquesta habilitat:

• Evitar distraccions: mantenir contacte visual, reduir moviments innecessaris i assegurar-se que l’entorn afavoreixi la concentració.
• Observar el llenguatge no verbal: gestos, to de veu i pauses poden donar més informació que no pas les paraules.
• Respondre de manera reflexiva: reformular el que ha dit el pacient i validar la seva experiència ajuda a generar confiança.

Un error comú és avançar-se amb consells o solucions abans que el pacient hagi acabat dexpressar el que sent. Escoltar sense presses i amb genuïna curiositat és essencial.

Autoconeixement: detectar i gestionar biaixos

Tots els professionals tenen creences i experiències prèvies que poden influir en la seva percepció dels pacients . Ser conscient daquests factors és crucial per evitar judicis involuntaris.

Per treballar l’autoconeixement:

• Reflexionar sobre respostes automàtiques: preguntar-se quines emocions desperta cada pacient i per què.
• Buscar supervisió: compartir casos amb col·legues o supervisors ajuda a detectar biaixos no conscients.
• Ampliar perspectives: llegir sobre experiències de persones amb rerefons diferents pot millorar la comprensió de realitats diverses.

Regulació emocional: evitar la sobrecàrrega sense perdre proximitat

Un psicòleg que absorbeix massa les emocions del pacient pot experimentar fatiga emocional o desgast professional. Per altra banda, una actitud massa distant pot dificultar la connexió terapèutica.

Algunes estratègies per mantenir l’equilibri inclouen:

• Tècniques de relaxació abans i després de cada sessió: respiració profunda o mindfulness poden ajudar a alliberar tensions.
• Establir límits interns: recordar que el paper del terapeuta és acompanyar, no resoldre la vida del pacient.
• Supervisió i autocura: espais de reflexió i descans són essencials per sostenir una pràctica empàtica sense desgast.

Llenguatge empàtic: triar bé les paraules

La manera com es comunica un missatge influeix en la relació terapèutica. El llenguatge ha de ser clar, sense minimitzar ni dramatitzar lexperiència del pacient.

Exemples de reformulació:

Malament: “No t’hauries de sentir així.”
Bé: “Entenc que això és difícil per a tu. Vols explicar-me més sobre com ho vius?”

Malament: “Això et passa perquè no has intentat prou.”
Bé : “Sembla que has intentat diverses estratègies. Què creus que ha funcionat millor fins ara?”

Exposició a diferents perspectives

L’empatia es desenvolupa millorant la capacitat de comprendre realitats alienes. Ampliar la perspectiva del terapeuta ajuda a tractar cada cas amb més obertura.

Algunes maneres de fer-ho:

• Interacció amb pacients de diversos orígens i problemàtiques .
• Lectura destudis de cas i testimonis en primera persona.
• Participació en formacions sobre enfocaments terapèutics diferents.

Empatia a la pràctica online

Les teràpies online han augmentat, i amb això, el repte de transmetre empatia sense contacte físic ni comunicació no verbal completa. Adaptar lexpressió i el to de veu és fonamental.

Algunes recomanacions per millorar l’empatia en sessions en línia:

• Usar pauses estratègiques: deixar espais perquè el pacient processi i respongui.
• Verificar la comprensió: reformular el que ha dit el pacient per assegurar-se que s’ha captat el missatge.
• Mostrar atenció visual: mirar a la càmera en lloc de la pantalla per generar més connexió.

L’escolta activa, autoconeixement, regulació emocional i adaptació del llenguatge són claus per millorar la relació amb els pacients.

Reflexionar sobre la pròpia pràctica i cercar estratègies de millora, beneficia els pacients i ajuda el terapeuta a exercir la seva professió de manera més equilibrada i efectiva.

Com apliques l’empatia a la teva pràctica diària? Identificar àrees de millora pot marcar una gran diferència en limpacte del tractament.

La entrada Claus per millorar l’empatia se publicó primero en Centre Insight.

4 Tipologies de resiliència

1. Resiliència física

La resiliència física és potser la més tangible de totes. Es refereix a la capacitat del teu cos per resistir, recuperar-se i adaptar-se a les tensions físiques i mantenir un bon rendiment malgrat els obstacles. Pensa en aquells moments en què després d’un dia esgotador o d’haver passat per una malaltia sents que el teu cos encara respon. Aquesta és la teva resiliència física en acció . Com la pots enfortir? La clau està en tres àrees: el descans , la nutrició i l’ exercici físic . Dormir bé no només millora la teva energia, sinó que també repara el teu cos. La bona alimentació et proporciona els nutrients necessaris per mantenir la teva energia i enfortir les defenses. Finalment, fer exercici de manera regular, encara que sigui una cosa tan senzilla com caminar, ajuda que el teu cos respongui millor davant de l’estrès físic.

Consell: no es tracta d’entrenar-se com un atleta d’elit, sinó de cuidar el teu cos dia a dia , amb petits hàbits que et mantindran fort davant dels reptes físics.

2. Resiliència emocional

La resiliència emocional és la capacitat de gestionar les teves emocions , especialment en temps difícils. Les persones emocionalment resilients no són aquelles que mai no se senten tristos, frustrades o ansioses, sinó aquelles que entenen les seves emocions i saben com processar-les de manera sana. Imagina una situació en què reps una mala notícia. Potser et sentis devastat en aquell moment, però, amb el temps, aprens a acceptar els fets ia trobar un nou camí. Aquesta és la resiliència emocional. T’ajuda a no quedar-te atrapat en emocions negatives ia recuperar-te’n més ràpid. Com millorar-la ? El primer pas és aprendre a reconèixer les teves emocions sense jutjar-les. Pràctiques com la meditació o portar un diari emocional et poden ajudar a processar el que sents. A més, envoltar-te d’un bon sistema de suport (família, amics, psicòlegs per a adults ) et permetrà tenir un espai segur on compartir les teves emocions.

Consell: no subestimis el poder de parlar sobre el que sents. De vegades, compartir allò que et passa per dins és la millor manera d’alleujar la càrrega.

3. Resiliència mental

La resiliència mental és la capacitat de la teva ment per enfrontar i superar els desafiaments . Implica mantenir la concentració, trobar solucions creatives i, sobretot, tenir una actitud optimista i oberta davant dels problemes. Les persones amb alta resiliència mental són aquelles que no es rendeixen fàcilment . Davant d’un obstacle, busquen alternatives, aprenen dels errors i segueixen endavant. El truc per desenvolupar aquesta resiliència és exercitar la teva ment . Així com el teu cos necessita entrenament, el teu cervell també. Llegir, resoldre endevinalles, aprendre alguna cosa nova o simplement desafiar-te a pensar de manera diferent són exercicis clau per enfortir la teva ment.

Consell: quan enfrontis un problema, en lloc de veure’l com una barrera, intenta veure’l com una oportunitat per aprendre alguna cosa nova. Canviar la teva perspectiva pot fer que els desafiaments se sentin menys pesants.

4. Resiliència social

Finalment, la resiliència social es refereix a la teva capacitat per construir i mantenir relacions sòlides que et donin suport en els moments difícils. Com a éssers humans, depenem dels altres. recursos i perspectives que potser no tindries pel teu compte. Construir resiliència social implica cultivar relacions positives . connectar profundament amb algunes persones que realment t’entenguin i donin suport. La clau està en la reciprocitat: tant a donar com a rebre suport.

Consell: inverteix temps en les relacions. Truca a aquest amic amb qui fa temps que no parles, dedica temps a la teva família o participa en activitats socials que t’agradin. La resiliència social es construeix amb el temps, i sempre és un bon moment per enfortir els teus llaços.

Com posar en pràctica aquests tipus de resiliència?

Ningú neix sent resilient en totes aquestes àrees, però el més bo és que totes es poden entrenar i millorar . La clau és ser constant. Comença per identificar quin d’aquests tipus de resiliència sents que necessites treballar més i estableix petits passos per millorar-ho. Pot ser tan simple com caminar 20 minuts al dia, escriure en un diari o trucar a un amic per parlar dels teus sentiments. Recorda: ser resilient no vol dir que mai cauràs, sinó que sempre t’aixecaràs , i ho faràs més fort que abans.

La entrada Quins són els 4 tipus de resiliència? se publicó primero en Centre Insight.

A Centre Insight entenem la importància d’ abordar i resoldre els conflictes de manera efectiva. Aquí et presentem cinc tècniques que et poden ajudar a gestionar i resoldre conflictes de manera constructiva .

Quines són les tècniques de resolució de conflictes?

1. Comunicació oberta i escolta activa

Un dels pilars fonamentals per resoldre qualsevol conflicte és una comunicació efectiva. Assegureu-vos d’expressar els vostres pensaments, sentiments i preocupacions de manera clara i respectuosa. Alhora, és crucial practicar l’escolta activa, parant atenció genuïna a allò que l’altra persona està dient. Una comunicació oberta i una escolta atenta poden ajudar a aclarir malentesos i fer ponts d’empatia.

1. Empatia i perspectiva

Intenta posar-te al lloc de l’altra persona i comprendre’n la perspectiva. L’empatia pot obrir portes per trobar solucions mútuament beneficioses. En mostrar comprensió cap a les emocions i els punts de vista dels altres, pots reduir l’hostilitat i crear un ambient més propici per a la resolució del conflicte.

1. Enfocament als interessos

En lloc de quedar-te ferm en la teva posició, concentra’t en els interessos subjacents de totes dues parts. Descobrir el que realment importa per a cada persona pot conduir a solucions creatives que satisfacin les necessitats de tothom. Buscant els punts en comú, es pot assolir una resolució duradora.

1. Generació d’opcions

Fomenta la col·laboració convidant les dues parts a proposar solucions. Com més opcions es presentin, més grans seran les possibilitats de resoldre definitivament el conflicte. Això pot fomentar la creativitat i arribar a conclusions que no haurien estat evidents immediatament.

1. Enfocar-se en el futur

En lloc de quedar-te ancorat/ada en el passat, concentra’t a buscar mesures positives per al futur. Enfocar-se en objectius compartits i en la millora de la relació pot ajudar a superar les dificultats actuals i construir un terreny comú per avançar.

Quines tècniques utilitzar per solucionar els conflictes laborals?

Els conflictes a l’entorn laboral són comuns i poden sorgir a causa de diferències d’opinió, rols mal definits, competència per recursos o simplement a causa de la naturalesa dinàmica de les relacions a la feina. Resoldre eficaçment els conflictes laborals és essencial per mantenir un ambient de treball saludable i productiu. Aquí et presentem algunes tècniques específiques que pots utilitzar per abordar i solucionar els conflictes al teu entorn laboral:

1. Comunicació transparent : establir canals de comunicació oberts i honestos és fonamental. Fomenta un ambient on els empleats se sentin segurs en expressar les seves preocupacions i opinions. La comunicació transparent ajuda a evitar malentesos i permet abordar els problemes abans que es converteixin en conflictes més grans.
2. Mediació : la mediació involucra un tercer neutral que ajuda les parts en conflicte a comunicar-se i trobar solucions mútuament acceptables. Un mediador pot facilitar el diàleg i guiar les parts cap a un acord. Aquesta tècnica pot ser especialment efectiva quan els humors estan alterats i cal un intermediari imparcial.
3. Negociació col·laborativa : en lloc d’enfocar-se a guanyar o perdre, la negociació col·laborativa busca trobar solucions que beneficiïn les dues parts. Treballar junts per identificar interessos comuns i trobar compromisos pot ajudar a arribar a acords que satisfacin les necessitats tant dels individus com de l’organització.
4. Entrenament en habilitats de comunicació : proporcionar als empleats formacions en habilitats de comunicació efectiva pot ajudar a prevenir i resoldre conflictes. A través del desenvolupament de l’escolta activa, l’empatia i l’assertivitat, els treballadors es poden comunicar de manera més clara i evitar malentesos.
5. Establir polítiques i procediments clars : tenir polítiques i procediments clars per a la resolució de conflictes pot proporcionar un marc sòlid per abordar problemes al lloc de treball. Assegureu-vos que els empleats coneguin els canals formals per presentar queixes i resoldre disputes, cosa que pot evitar que els problemes escalin innecessàriament.
6. Reunions d’equip i retroalimentació regular : fomenta la col·laboració i el treball en equip a través de reunions regulars on els empleats puguin discutir i resoldre problemes. A més, proporciona retroalimentació constructiva de manera continuada per abordar qualsevol problema abans que es converteixi en un conflicte.

Resoldre conflictes requereix temps, paciència i esforç, però el resultat pot ser una comprensió mútua més gran, una relació més sòlida i un major benestar emocional. Si sents que t’estàs enfrontant a un conflicte que et resulta difícil de gestionar per tu mateix/a, els nostres psicòlegs i psicòlogues a Centre Insight són aquí per recolzar-te, ja sigui en sessions presencials o en línia. No dubtis en contactar-nos per obtenir orientació i eines per abordar de manera efectiva els desafiaments que puguin sorgir al teu camí cap a una salut mental plena.

La entrada Cinc tècniques de resolució de conflictes se publicó primero en Centre Insight.

Per totes aquestes raons, a Centre Insight volem parlar-te de les principals habilitats comunicatives i proporcionar-te alguns consells pràctics sobre com desenvolupar-les .

Quines són les principals habilitats comunicatives?

Escolta activa

L’escolta activa és essencial per a una comunicació efectiva. Implica prestar atenció completa a allò que l’altra persona està dient , mostrant interès genuí i evitant distraccions. L’escolta activa permet comprendre millor els missatges, copsar detalls importants i respondre de manera adequada. Aquesta habilitat fomenta l’empatia i ajuda a construir relacions sòlides .

Expressió verbal

L’expressió verbal implica transmetre idees, pensaments i emocions de manera clara i coherent. Una comunicació verbal efectiva implica utilitzar un llenguatge adequat, estructurar les idees de manera organitzada i adaptar el missatge segons el context i l’audiència. Aquesta habilitat inclou l’ús de to de veu, volum i ritme adequats per transmetre el missatge de manera efectiva.

Comunicació no verbal

La comunicació no verbal és tan important com la comunicació verbal. Inclou gestos, expressions facials, postura corporal i contacte visual. Aquests elements poden transmetre significats i emocions que complementen o contradiuen les paraules parlades. Ser conscient de la comunicació no verbal pròpia i dels altres ajuda a interpretar i transmetre missatges de manera més precisa i efectiva.

Assertivitat

L’assertivitat és una habilitat comunicativa clau que implica expressar les nostres idees, necessitats i opinions de manera clara, directa i respectuosa. Ser assertiu ens permet defensar els nostres drets, establir límits adequats i comunicar-nos de manera efectiva sense agressivitat ni submissió. L’assertivitat fomenta la confiança en un mateix i contribueix a la construcció de relacions saludables.

Com desenvolupar les 4 habilitats comunicatives?

• Pràctica activa : per millorar aquestes habilitats, cal practicar-les regularment. Participar en converses, debats, presentacions i activitats d’escriptura ajudarà a perfeccionar la comunicació verbal i escrita.
• Autoconeixement : és important ser conscients de les nostres pròpies fortaleses i àrees de millora quant a habilitats comunicatives. Identificar les nostres debilitats ens permet treballar-hi de manera més específica.
• Escolta atenta: dedica temps a escoltar activament els altres. Para atenció al seu llenguatge verbal i no verbal, i mostra interès genuí. Practicar l’escolta activa us ajudarà a comprendre millor els missatges ia respondre de manera més efectiva .
• Retroalimentació constructiva: cerca rebre retroalimentació sobre la teva comunicació de persones de confiança. Aprèn dels seus suggeriments i treballa a les àrees que necessiten millores.
• Formació i recursos : considera la possibilitat d’assistir a tallers o cursos de comunicació per adquirir noves habilitats i tècniques. A més, hi ha molts recursos disponibles en línia, com llibres i podcasts, que et poden ajudar a desenvolupar les teves habilitats comunicatives.

Centre Insight, el teu suport en el desenvolupament de les habilitats comunicatives

El tractament de fòbies socials de Centre Insight és una eina invaluable per a aquells que volen enfortir les seves habilitats comunicatives. Sabem que les habilitats comunicatives són fonamentals a la nostra vida diària, ja sigui en l’àmbit personal, acadèmic o professional.

A Centre Insight, entenem la importància de cultivar-les. Per això, volem brindar-te suport i orientació en aquest procés. Els nostres professionals us ajudaran a superar les barreres que us impedeixen comunicar-vos amb confiança en situacions socials. A través de tècniques terapèutiques i estratègies personalitzades , et proporcionem les eines necessàries per desenvolupar habilitats comunicatives sòlides i superar les teves pors socials.

Recorda que la pràctica constant i la cerca de retroalimentació constructiva són clau per millorar aquestes habilitats. Comença a treballar a la teva comunicació avui mateix i colleix els beneficis a llarg termini!

La entrada Quines són les habilitats comunicatives se publicó primero en Centre Insight.

Vivim en un món social i cada cop resulta més necessari comunicar-se apropiadament. Fins i tot els equips de recursos humans estan començant a valorar les habilitats socials com una capacitat essencial en els perfils que contracten. Si no saps ben bé què són les habilitats socials encara, no et preocupis! A Centre Insight et donarem alguns exemples.

Què són les habilitats socials i per a què serveixen?

Quan parlem d’habilitats socials estem referint-nos a les conductes o hàbits que tenen els éssers humans a l’hora de relacionar-se amb els altres. És a dir, és la manera de gestionar una interacció, ja sigui una conversa, una reunió o un conflicte.

Generalment, cada societat té les seves pròpies conductes, ja que per les diferències culturals alguns gestos no s’aprecien de la mateixa manera a tot el món. Per tant, és difícil definir amb exactitud patrons universals que puguem seguir, però bàsicament tenir habilitats socials consisteix a complir objectius comunitaris , parant atenció a la comunicació i les emocions de cada persona.

Quines són les habilitats socials bàsiques

Les habilitats socials es poden dividir en diferents grups. N’hi ha algunes de més bàsiques, que fan referència a aspectes quotidians com saludar i donar les gràcies, i d’altres específiques de l’aspecte emocional , que es consideren avançades i afectives.

Alguns exemples d’habilitats socials més importants són:

Saber escoltar

Potser perquè vivim en un món regnat per la immediatesa i ple d’estímuls de tota mena, tenir la capacitat d’ escoltar amb atenció els altres s’ha convertit en un bé molt preuat, tant per les persones com per les empreses. De la mateixa manera que tots volem explicar els nostres problemes a aquest amic que sabem que ens escoltarà, entenent de debò el que estem expressant, volem envoltar-nos de persones que tinguin aquesta mateixa capacitat a l’entorn laboral, ja que saber escoltar els altres al final es tradueix en una millor comprensió de les seves necessitats i, per tant, en una capacitat efectiva de donar els resultats que espera.

Empatitzar

No només és important saber escoltar allò que diuen els altres, sinó aconseguir empatitzar amb els seus problemes. Sempre es diu que cadascú és un món i és cert. Cada món té les seves guerres i tenir la capacitat d’empatitzar amb les que pateixen els altres ens tornarà més tolerants. Com que saber empatitzar consisteix a comprendre els sentiments dels altres , fent- ho entendrem millor per què fan el que fan i ens estalviarem malentesos.

A més, tenir empatia té connotacions positives a nivell emocional, ja que entendre que tots patim d’alguna manera aconseguirà que ens sentim més còmodes amb els nostres propis problemes i ens ajudarà a comprendre que els altres no han de saber què sentim si no ho diem. És a dir, tenir empatia augmenta la nostra capacitat d’expressar desitjos propis , que és una altra habilitat social realment important.

Gestionar les pors

Una habilitat social molt important és saber gestionar les pors que tenim. A totes les persones els aterreix alguna cosa i, generalment, la por no desapareix. Simplement s’aprèn a viure-hi. Per això és important saber gestionar la por, perquè no ens paralitzi i impedeixi que ens relacionem, ja sigui a l’hora d’anar a una festa, fer un viatge sola o per fer una presentació important davant d’inversors a la feina.

Presa de decisions

Una de les habilitats socials més cridaneres és la capacitat de lideratge, però realment quan parlem de lideratge ens referim a un conjunt d’habilitats socials, com l’escolta activa i la presa de decisions. Saber decidir en una situació concreta sol ser una qüestió de tenir la capacitat de veure les coses amb perspectiva, és a dir, poder empatitzar, valorar diferents aspectes i decidir confiant en tu mateix. Evidentment, ningú no està segur de si ha pres la decisió correcta, però és important creure que sí i transmetre aquesta sensació a la resta, especialment en entorns laborals.

Centre Insight, el teu suport psicològic i emocional de confiança

Moltes vegades ens costa desenvolupar o reforçar les nostres habilitats socials a causa de fòbies socials. Si vols saber si aquest és el teu cas, a Centre Insight comptem amb professionals psicològics centrats en aquesta àrea. Som experts en teràpia per a adults i oferim teràpia online i presencial. Contacta amb nosaltres! Estarem encantats d’ajudar-te.

La entrada Què són les habilitats socials i exemples? se publicó primero en Centre Insight.

Descobreix- ho tot sobre la violència obstètrica i què fer si la detectes, en aquest article de Centre Insight .

Què és i en què consisteix la violència obstètrica?

La violència obstètrica és una forma de violència de gènere que es produeix durant l’embaràs, el part i el puerperi, i es manifesta a través de la manca de respecte, tracte inhumà, abús de poder, discriminació i violència física o psicològica envers les dones per part del personal mèdic i sanitari. Això inclou la realització de intervencions mèdiques innecessàries , la negació de l’accés a la informació i la presa de decisions informades , la manca de consentiment informat , la restricció de moviments i la separació de la mare i el nadó sense justificació mèdica , entre altres actes.

La violència obstètrica vulnera els drets humans de les dones i pot tenir greus conseqüències físiques i psicològiques per a elles i els seus bebès. Algunes de les conseqüències més comunes són el augment del dolor i el patiment, el augment de la durada del part, el augment de les taxes de cesàries i parts instrumentals, el augment de la morbimortalitat materna i neonatal, la disminució de la lactància materna i la aparició de trastorns psicològics com la depressió postpart.

Què és la violència de gènere-vicaria?

A més de la violència obstètrica, també existeix la violència de gènere-vicaria, la qual es produeix quan s’exerceix violència cap a un membre de la família, en aquest cas la dona, per la seva relació amb un altre membre de la família, com ara la seva parella o el seu fill. En el context obstètric, això es refereix a la violència que s’exerceix cap a les dones pel fet de ser mares .

Què cal fer si es detecta violència obstètrica?

És fonamental que es prenguin mesures per prevenir i eradicar la violència obstètrica . En primer lloc, és important que les dones coneguin els seus drets i que se’ls ofereixin informació clara i precisa sobre el procés obstètric i les intervencions mèdiques que poden ser necessàries .

En cas de detectar violència obstètrica, és recomanable que es parli amb el personal mèdic i sanitari i es denunciï la situació. També es pot recórrer a organitzacions i col·lectius especialitzats en la defensa dels drets de les dones i la prevenció de la violència de gènere.

Centre Insight, el teu suport psicològic i emocional de confiança

Com has pogut llegir, la violència obstètrica és una problemàtica que afecta moltes dones a tot el món, i és fonamental conscienciar sobre ella i prendre mesures per prevenir-la i eradicar-la .

Volem destacar que la violència obstètrica no només té conseqüències físiques , sinó que també pot tenir un impacte negatiu en la salut mental de la dona i el seu nadó. En aquest sentit, l’atenció psicològica és fonamental per oferir suport i orientació a les dones que han patit violència obstètrica i per prevenir i tractar els trastorns emocionals associats .

A Centre Insight comptem amb professionals capacitats a l’àrea de la psicologia perinatal i teràpia de parella que brinden una atenció integral i personalitzada a les dones que han patit violència obstètrica. L’atenció psicològica pot ser un pas important cap a la recuperació i la sanació de les dones que han experimentat violència obstètrica, i Centre Insight està compromès a oferir aquest tipus de suport a les dones que ho necessitin .

La entrada Què és la violència obstètrica se publicó primero en Centre Insight.

La introversió i la timidesa són dos conceptes que sovint es confonen, però en realitat són diferents, i és fonamental comprendre la diferència, si volem saber com enfrontar-nos-hi .

La introversió es refereix a una tendència cap a la reflexió i la introspecció, mentre que la timidesa fa referència a una resposta emocional a situacions socials específiques. Encara que algunes persones poden ser totes dues introvertides i tímides, aquests dos conceptes tenen diferents orígens i naturaleses. És important entendre aquesta diferència per tenir una millor comprensió d’un mateix i dels altres. Per aquesta raó, des de Centre Insight , avui volem parlar-te de totes les diferències entre introvertit i tímid .

Diferències entre introvertit i tímid

La introversió i la timidesa són dos conceptes que solem confondre, però no es tracten del mateix. Com hem vist, la introversió és una característica de la personalitat que es refereix a una tendència cap a la reflexió i la introspecció , mentre que la timidesa és una resposta emocional a certes situacions socials .

Les persones introvertides tendeixen a preferir la solitud i gaudeixen dactivitats que els permeten estar sols amb els seus pensaments i reflexions. No els agrada estar al centre d’atenció i es poden sentir esgotats després d’interactuar amb altres persones. La introversió és una característica innata que es troba en alguns individus des del seu naixement.

Per altra banda, la timidesa és una resposta emocional que pot experimentar qualsevol persona, independentment de si és introvertida o extravertida. La timidesa es refereix a la sensació d’incertesa o inseguretat que podem experimentar quan ens trobem en situacions socials noves o desafiadores. Les persones tímides es poden sentir incòmodes parlant en públic, interactuant amb desconeguts o participant en esdeveniments socials .

Què és un tímid extravertit?

Un “timid extravertit” és un terme usat per descriure una persona que exhibeix característiques tant de la timidesa com de l’extroversió. L’extroversió es refereix a una tendència cap a la sociabilitat i la participació activa en situacions socials, mentre que la timidesa fa referència a una sensació d’incertesa o inseguretat en aquestes situacions .

Un tímid extravertit pot sentir una forta atracció per les interaccions socials i estar enmig de l’acció, però alhora pot sentir incertesa o inseguretat en situacions noves o desafiadores.

És essencial tenir en compte que la introversió, l’extroversió i la timidesa són aspectes continus de la personalitat i que es poden exhibir diverses característiques alhora. Per tant, és possible ser tant introvertit com extravertit, i també tímid. La identificació com un “timid extravertit” simplement indica que una persona experimenta ambdós aspectes de la personalitat de manera simultània .

Què fer si sóc introvertit o tímid?

En conclusió, la introversió i la timidesa són conceptes diferents que sovint es confonen, però que tenen diferents orígens i naturaleses. És fonamental entendre aquesta diferència per tenir-ne una millor comprensió d’un mateix i dels altres , i per poder acceptar i valorar les diferències individuals .

La introversió i la timidesa són tots dos aspectes naturals de la personalitat humana i poden ser una font de fortalesa i habilitats úniques. L’important és respectar i acceptar la diversitat, i aprendre a treballar junts en harmonia .

Tot i això, si una d’aquestes dues situacions t’impedeix fer la teva vida normal , o simplement vols saber com portar-les millor, t’aconsellem que et posis a les mans dels nostres professionals de Centre Insight .

La entrada Quina és la diferència entre introvertit i tímid? se publicó primero en Centre Insight.

Què és la mitomania?

També coneguda com a pseudologia fantàstica, la mitomania és un trastorn psicològic que porta a manipular la veritat ia mentir de forma patològica i continuada .

Una persona mitòmana no només té la necessitat recurrent de mentir, sinó que es caracteritza per la tendència a presumir de les capacitats per demostrar la pròpia superioritat. Els trets distintius d’identitat amb què es presenta la mitomania són, per tant, la invenció i l’exageració .

Què causa la mitomania?

Les causes de la mitomania són multifactorials i no sempre fàcils d’identificar. Sovint el trastorn està relacionat amb una condició de baixa autoestima i profunda inseguretat: el mitòman descobreix, normalment des de la infància, el poder devastador de la crítica. La mitomania, de fet, és una reacció defensiva davant situacions que provoquen ansietat o frustració en el subjecte .

L’hàbit de mentir compulsivament, per tant, pot desenvolupar-se ja a la infància : a molts nens els resulta difícil fer front a certes frustracions i acaben, dins de certs límits, mentint els seus pares per por de defraudar les seves expectatives, en un intent de preservar la seva pròpia imatge o evitar un càstig. Aquest fenomen es converteix en patològic quan el nen (o adult) propens a la mitomania descobreix que la mentida pot entendre’s com a veritat, sense conseqüències negatives associades .

Per altra banda, un sentiment de plaer i poder pot portar fàcilment a repetir el mateix comportament. Per exemple, quan els companys s’interessen per les històries fictícies, convincents i fantasioses del mitòman, aquest comença a sentir-se acceptat i, en conseqüència, inventa mentides cada cop més increïbles. El resultat és el hàbit de repetir el comportament, fins i tot sense un propòsit específic .

Així, els mitòmans entren en un cercle viciós construït a base de mentides per satisfer expectatives i sentir-se acceptats, acabant per confondre fantasia i realitat .

Com és un mentider compulsiu?

El mentider sempre es presenta com una personalitat encantadora i segura de si mateixa a qui li agrada conquerir a qui l’envolta per sentir-se més fort i estimat.

Hi ha, però, certes característiques comunes no només als homes, sinó també a les dones, que podríem anomenar símptomes del mentider patològic o mitòman :

• Porta una vida perfecta , sempre es presenta com un guanyador i té una tècnica provada al llarg dels anys que li permet no quedar en evidència.
• Sempre intenta mostrar una realitat diferent de la seva, perquè creu que la seva realitat és mediocre i sense interès. No és empàtic i defuig la culpa.
• Normalment, té un caràcter egocèntric i una actitud egoista , abans que res està la seva pròpia satisfacció a costa dels qui l’envolten.
• Se sent superior als altres. La mentida patològica augmenta el sentit de superioritat. En els seus relats, exagera els fets, intentant mantenir la versemblança, sovint enriquint-los amb detalls.
• Se sent irresistible, es presenta encantador i segur de si mateix. El mentider patològic sol ser narcisista.
• Els fets no són sempre els mateixos , el mentider patològic és capaç d’enganyar fins i tot amb opinions o fets que no quadren, per tal de mantenir l’atenció del seu interlocutor.
• Viu les mentides patològiques com la seva realitat , les mentides es transformen en veritat, fins al punt que, molt sovint, el mateix mentider patològic és incapaç de distingir allò real del fals.

Com desemmascarar un mitòman?

No hi ha formes realment eficaces de saber si una persona menteix o de desemmascarar un mentider. No obstant això, hi ha estudis, que han posat en relleu certs signes que ens poden ajudar a identificar les mentides:

• Utilització d’un llenguatge impersonal , evitant l’ús de noms propis però recorrent als pronoms .
• Mal ús dels gestos : mentir requereix concentració, per la qual cosa es tendeix a no utilitzar els gestos per evitar confusions.
• Ús d’interjeccions i pauses per tenir temps de pensar què dir
• Respostes evasives .

Si creus que algú del teu entorn pateix de mitomania t’aconsellem que contactis amb els nostres professionals de Centre Insight , els nostres psicòlegs i psiquiatres guiaran la persona afectada cap al coneixement de si mateix, i treballaran conjuntament per trobar la millor solució a aquesta situació .

La entrada Mitòman: què és i com identificar un mentider compulsiu se publicó primero en Centre Insight.

Com és la vida duna persona amb síndrome de Tourette?

El menor amb la síndrome de Tourette pot patir tics simples motors com parpelleig d’ulls, sacsejada de cap, encongiment d’espatlles, moviments oculars sobtats, moviments amb el nas, moviments amb la boca. Els tics motors complexos més usuals són tocar o olorar objectes, repetició de moviments observats en altres persones, caminar de forma estranya, realització de gestos obscens, girs o inclinacions corporals, salts, etc.

Respecte als tics vocals simples més comuns ens trobem amb esbufecs, tosos, sorolls en aclarir la gola, sons sense cap motiu. També es poden presentar tics vocals complexos com repetició de paraules o frases, tant pròpies com alienes, insults, utilització incontrolable de paraules vulgars o obscenes.

Tota aquesta simptomatologia pot anar variant durant els anys en tipus, freqüència i intensitat. La simptomatologia també pot empitjorar per condicionants personals si es pateix ansietat, estrès, baix estat d’ànim etc.

Quines conseqüències provoca la síndrome de Tourette?

A part de les esmentades a dalt, pot comportar conseqüències a l’estat d’ànim i provocar depressió o ansietat. Aquest fet pot ser degut per exemple a una percepció pròpia negativa i provocar sota estat d’ànim, o fins i tot a causa de les conseqüències socials que aquesta síndrome pot provocar. Com que és una síndrome que pot cridar l’atenció, pot provocar conseqüències socials negatives que provoquin en la persona que la pateix, les burles o crítiques dels seus iguals, patint a més de la pròpia síndrome, un empobriment del seu entorn molt negatiu.

Com dorm una persona amb síndrome de Tourette?

Una persona que pateix aquesta síndrome pot a més a més patir alteracions del son com insomni, parasòmnies i alteracions respiratòries. Com que també es poden veure afectats per un menor temps del son associat amb la fase REM, pot patir també un nombre alt de despertars durant la nit, impedint així, un bon descans per a la persona.

La entrada Tot sobre la síndrome de Tourette se publicó primero en Centre Insight.