Reconéixer la situació i buscar ajuda són passos crucials cap a la recuperació. A Centre Insight volem donar-te alguns consells per sortir de la violència psicològica, per saber si estàs experimentant maltractament psicològic i quines accions prendre si la teva parella et maltracta verbalment .

Com sortir de la violència psicològica?

Sortir una relació afectada per la violència psicològica pot ser un desafiament monumental, però és possible i essencial per al teu benestar. Aquí hi ha alguns passos que podeu seguir:

Reconéixer la situació

Acceptar que ets en una relació perjudicial és el primer pas cap al canvi. No minimitzis ni justifiquis el comportament abusiu de la teva parella.

Cerca suport

Parla amb amics de confiança, familiars o amb un terapeuta sobre la teva situació. El suport emocional és fonamental per ajudar-te a travessar aquest procés.

Estableix límits

Defineix clarament quins comportaments són inacceptables i comunica els teus límits a la teva parella. Si no respecta aquests límits, considera allunyar-te temporalment o permanentment de la relació.

Cerca ajuda professional

Un terapeuta especialitzat en violència de parella et pot ajudar a comprendre les teves experiències, desenvolupar estratègies d’afrontament i planificar un camí cap a la recuperació .

4 Maneres de saber si estàs patint maltractament psicològic

El maltractament psicològic es pot manifestar de diverses maneres, algunes més subtils que altres. Aquí hi ha alguns senyals d’advertiment:

1. Criticisme constant : la teva parella et critica constantment, menyspreant les teves opinions, decisions i èxits.
2. Control excessiu : intenta controlar tots els aspectes de la teva vida, des de les teves relacions fins a les teves finances i activitats diàries.
3. Manipulació emocional : utilitza la manipulació emocional per exercir poder sobre tu, com a amenaces, xantatges o jugar amb els teus sentiments de culpa.
4. Aïllament : intenta aïllar-te dels teus amics, familiars o altres fonts de suport, tornant-se la teva única font de validació i companyia.

Què fer quan la teva parella et maltracta verbalment?

El maltractament verbal pot ser igual de perjudicial que qualsevol altre abús. Aquí hi ha algunes accions que pots considerar:

• Estableix límits clars : comunica a la teva parella que no acceptes el maltractament verbal i estableix conseqüències clares si continua fent-ho.
• Cerca ajuda externa: no enfrontis el problema sol. Busqueu el suport d’amics, familiars o professionals de la salut mental.
• Considera la teràpia de parella : si la teva parella està disposada a treballar en la relació, la teràpia de parella pot ser una opció per abordar els problemes de comunicació i resoldre conflictes de manera constructiva.
• Prioritza el teu benestar: recorda que la teva salut i seguretat emocional són el més important. Si la situació no millora o empitjora, no dubtis a buscar ajuda professional i considerar la possibilitat d’allunyar-te de la relació.

A Centre Insight, entenem com pot ser de difícil enfrontar-se al maltractament psicològic en una relació. Els nostres/es terapeutes especialitzats/des en teràpia de parella són aquí per oferir-te el suport i les eines que necessites per superar aquesta situació i construir relacions saludables i amoroses.

No estàs sol/a en aquest camí cap a la recuperació!

La entrada Com superar el maltractament psicològic? se publicó primero en Centre Insight.

Cada persona és diferent i pot experimentar una depressió de manera diferent. Tot i aquesta obvietat, eines com el CIE (Classificació Internacional de Malalties) ens proporcionen algunes indicacions a l’hora d’identificar la depressió. Quins criteris són indicatius que la persona està transitant per una etapa depressiva?

Un episodi depressiu més gran es caracteritza per un període d’estat d’ànim depressiu gairebé diàriament o disminució de l’interès en les activitats durant almenys dues setmanes, acompanyat d’altres símptomes com ara dificultat per concentrar-se, sentiments d’inutilitat o culpa excessiva o inapropiada, desesperança , pensaments recurrents de mort o suïcidi, canvis en la gana o el son, agitació o alentiment psicomotor, i energia reduïda o fatiga.” (CIE11)

Com es pot aixecar l’ànim a una persona amb depressió?

La depressió va lligada a la reducció d’activitats, com que la persona se sent decaiguda sol preferir aïllar-se i reduir-ne l’activitat.

Però aquesta reducció d’activitats contribueix de manera negativa al benestar emocional, ja que, si ens allunyem de les fonts de benestar que tenim a la nostra vida, el nostre estat anímic no millorarà. Això vol dir que hem de forçar aquestes persones a estar tot el dia fent coses? Res més lluny de la realitat, però sí que les hem d’animar a fer petits passos per anar incrementant la seva activitat en la mesura que se sentin capaços. Com a punt de partida ens pot servir pensar quines coses solien fer gaudir aquesta persona: solia passejar? Potser li podem proposar fer una breu passejada diària i anar incrementant la durada a poc a poc. Li agradava cuinar? Potser us podem proposar que ens ajudi amb una recepta senzilla que hem descobert. El que sempre serà important és que no exigim grans esforços, que ens adaptem al que poden fer i que proposem objectius petits que puguin ser més fàcilment realitzables i no els facin sentir pitjor per no ser capaços d’aconseguir-los.

Què no ha de fer una persona amb depressió?

No comparar-nos, afirmacions del tipus “a mi em va passar una cosa semblant i no em vaig enfonsar tant com tu”, no ajudaran, al contrari, culpabilitzen la persona que està en un moment molt complicat. Cada persona és única i les coses no ens afecten de la mateixa manera a tots, tot depèn de la nostra història daprenentatge, dels recursos que hem desenvolupat, de les variables del context personal. Aquest tipus d afirmacions són tremendament injustes i simplistes.

No forçar-la a fer coses que no vol. Per això és important proposar activitats que no requereixin un gran esforç. La persona que estem intentant ajudar no té l’energia que tenim nosaltres, no ens podem comparar, el que ens sembla fàcil per a aquesta persona és un món. Per això hem de plantejar objectius petits i ajudar-la des d’aquesta posició d’empatia i de comprensió.

Exigiu-li que canviï el xip o deixi d’estar trist. Una persona amb depressió no escull estar malament. El seu estat és el resultat d’haver intentat lluitar amb la situació durant molt de temps, no s’ha rendit, ha intentat fer tot allò que ha sabut o ha pogut, no culpem les persones per no estar bé.

Com ajudar una persona que no vol?

Podem preguntar què necessita de nosaltres, de quina manera podem fer que se senti millor. Moltes vegades no tindrà una resposta, i en moltes ocasions, només demostrant que s’està disponible és suficient. Que sàpiga que respectem que no estigui bé, que pot comptar amb nosaltres per allò que necessiti, que entenem que necessiti el seu espai però que tingui en compte que si en algun moment podem fer alguna cosa perquè se senti millor podrà comptar amb nosaltres.

La entrada Com ajudar una persona amb depressió se publicó primero en Centre Insight.

Davant de successos especialment estressants, podem tenir dificultats per gestionar les emocions aversives que hem experimentat. Això pot portar-nos a reviure una vegada i una altra la situació, somiar amb ella, pensar recurrentment en com podríem haver-la evitat, culpar-nos constantment del que ha passat i altres formes d’intrusió que poden afectar la nostra qualitat de vida. Quan aquesta situació s’allarga més d’1 mes, parlem de Trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT).

Què cal fer per superar un trauma?

Per superar un trauma cal exposar-se en imaginació al succés, parlar del succés en profunditat i diverses vegades per anar desactivant a poc a poc el grau d’afectació que provoca el record del succés en la persona. Proporcionar l’espai segur on la persona pugui explorar què sent, que se’n pugui obrir a parlar i rebre el suport necessari per gestionar les emocions i pensaments que es desprenguin de l’esdeveniment traumàtic.

Quant de temps es triga a superar un trauma?

El temps necessari és variable i depèn de la història daprenentatges de la persona i de la situació experimentada. El més important és que la persona rebi l’ajuda necessària tan aviat com sigui possible i que la teràpia s’adapti a les seves necessitats específiques en tot moment.

Què passa si no supero un trauma?

Si el trauma no se supera pot afectar la nostra qualitat de vida, generant un estrès perllongat i innecessari. En molts casos també pot afectar la nostra gestió emocional general, tenint efectes en diverses àrees de la nostra vida.

Serveix l’EMDR o la hipnosi per superar un trauma?

L’APA (American Psychiatric Asociation) reconeix l’EMDR com a tractament efectiu per a la intervenció en trauma, però s’ha demostrat científicament que allò que funciona d’aquesta tècnica és l’exposició en imaginació a l’esdeveniment traumàtic. Per això, una teràpia cognitiu conductual pot proporcionar els mateixos beneficis amb un cost generalment més reduït.

La entrada Com superar un trauma? se publicó primero en Centre Insight.

Què és l?ansietat?

És una emoció bàsica caracteritzada per una sensació generalitzada d’amenaça imminent, aprehensió i preocupació, sense referir-se necessàriament a situacions concretes. De fet, es diferencia de la “por” perquè sovint està provocada per esdeveniments ficticis o futurs, per situacions percebudes com a potencialment amenaçants. En la majoria dels casos, es tracta del resultat d’una valoració cognitiva, errònia o imaginària de la pròpia capacitat per fer front als esdeveniments temuts.

Les persones ansioses experimenten la por a possibles desgràcies que podrien passar en un futur proper (però que potser mai no arribin a passar). L’ansietat és un fenomen normal, que implica un estat d’activació del cos quan una situació es percep subjectivament com a perillosa. És crucial quan cal “activar-se” per afrontar un perill. Només quan aquesta activació supera certs límits es pot convertir en patològica.

Atacs d’ansietat: com es manifesten

Aproximadament el 16% d’espanyols han patit un atac de pànic almenys una vegada, segons el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques). Esdeveniment sobtat i aparentment inexplicable, acompanyat de símptomes físics molestos que no poques vegades es confonen amb un infart. Entre els més comuns es troben: palpitacions, ofecs, marejos, pressió al pit, nàusees, dolor abdominal, necessitat d’orinar amb freqüència, diarrea, tremolors, marejos, formigueig als braços i cames, sudoració, por de tornar-se boig/mort .

Què cal fer en cas d’un atac d’ansietat?

Les crisis d’ansietat solen durar uns minuts, rarament fins a mitja hora, i afecten predominantment les dones més que no pas els homes. Què pots fer per prevenir-los o superar-los?

1. Repeteix-te que tot està bé i no et culpis : aprèn a respirar correctament, fins i tot amb l’ajuda del ioga, per recuperar la calma.
2. Relaxa els músculs per ajudar-te a sortir de l’estat d’alerta.
3. Porta un diari d´emocions: quan passi l’atac d’ansietat, pren nota de tot allò que has experimentat dins i fora de tu. Tenir un historial dels episodis pot ser útil per conèixer millor i en cas d’emprendre una teràpia.
4. Distreu-vos : quan l’ansietat comenci a passar, concentra’t en el teu entorn i reprèn com més aviat millor l’activitat que vas interrompre.
5. Descansa: dormir poc o un somni de mala qualitat també pot empitjorar l’ansietat. Intenta mantenir l’estrès a ratlla i dorm de set a nou hores per nit.
6. Trieu un estil de vida saludable: els efectes secundaris de l’alcohol, la cafeïna i el tabac poden augmentar o desencadenar els atacs de pànic. Practicar una activitat física ajuda a mantenir la ment ocupada i allunyar l’ansietat. La mudança et retorna aquí i ara, al temps present.

Quan l’ansietat assoleix nivells d’intensitat més extrems que no poden ser controlats per un mateix, donant lloc a un trastorn d’ansietat en tota regla, cal la intervenció d’un professional .

La entrada Controlar atacs d’ansietat se publicó primero en Centre Insight.

Per què tenim pensaments intrusius?

En tenim perquè és una funció normal cerebral. Quan estem realitzat determinades tasques en un context determinat, la nostra ment produeix pensaments intrusius sense parar , normalment aquests pensaments no es fan presents a la nostra consciència, no els escoltem, i per tant no suposen cap problema per a nosaltres. La dificultat o problema pot venir quan una persona està en algun procés personal on la seva ansietat és molt present , aleshores aquest tipus de pensaments es fan molt recurrents i conscients, podent provocar un gran malestar en la persona que els produeix. Aquests tipus de pensaments solen estar molt relacionats amb processos ansiosos en diferents trastorns d’ansietat.

Què puc fer amb els pensaments intrusius?

Quan determinats pensaments d’aquest tipus ens vénen a la ment i ens produeixen un gran malestar, tendim a intentar eliminar-los. És normal. Detecto una cosa que em produeix ansietat o baix estat d’ànim, no els puc controlar i per tant vull fer-ho i fer que desapareguin. En aquest moment, es comença a produir una lluita constant per intentar eliminar-los. Com que no volem que apareguin, i detectem aquest tipus de pensaments com una mica perillosos, inconscientment estem atents als pensaments intrusius, provocant així que apareguin més.

Encara que sembli difícil, i ho és, hem d’acceptar que aquest tipus de pensaments apareixeran al nostre cap, no intentem lluitar contra ells, els acceptem, però també entenem que no els hem de fer cas, ja que la majoria de pensaments intrusius que ens provoquen malestar ens intentaran enganyar. Com que aquest tipus de pensaments ens “prenen els cabells”, acceptarem que hi seran però que no els farem cas. D’aquesta manera començaran a ser menys freqüents i no ens produiran tanta afectació al nostre estat d’ànim.

Quins són els tipus de pensaments intrusius més comuns?

Hi ha diferents tipus de pensaments intrusius que poden tenir les persones, depèn de cadascuna, però solen ser recurrents els tipus de pensaments catastrofistes o irracionals (distorsionats). Pensaments com: suspendré aquest examen, em donarà la meva parella, i si m’atropella un cotxe, i si colpejo aquesta persona, etc. Aquest tipus de pensaments poden ser molt variats i de tota mena. Si el pensament intrusiu es detecta com una cosa greu, podem arribar a desenvolupar un toc de pensament, per por de fer l’acció que els nostres pensaments intrusius han portat a la nostra ment. Però no sol ser així, el millor que podem fer amb els nostres pensaments intrusius és no fer-los cas. Si realment tens problemes amb els pensaments intrusius, pots anar a nosaltres.

La entrada Pensaments intrusius, què són i per què apareixen? se publicó primero en Centre Insight.

Com és la vida duna persona amb síndrome de Tourette?

El menor amb la síndrome de Tourette pot patir tics simples motors com parpelleig d’ulls, sacsejada de cap, encongiment d’espatlles, moviments oculars sobtats, moviments amb el nas, moviments amb la boca. Els tics motors complexos més usuals són tocar o olorar objectes, repetició de moviments observats en altres persones, caminar de forma estranya, realització de gestos obscens, girs o inclinacions corporals, salts, etc.

Respecte als tics vocals simples més comuns ens trobem amb esbufecs, tosos, sorolls en aclarir la gola, sons sense cap motiu. També es poden presentar tics vocals complexos com repetició de paraules o frases, tant pròpies com alienes, insults, utilització incontrolable de paraules vulgars o obscenes.

Tota aquesta simptomatologia pot anar variant durant els anys en tipus, freqüència i intensitat. La simptomatologia també pot empitjorar per condicionants personals si es pateix ansietat, estrès, baix estat d’ànim etc.

Quines conseqüències provoca la síndrome de Tourette?

A part de les esmentades a dalt, pot comportar conseqüències a l’estat d’ànim i provocar depressió o ansietat. Aquest fet pot ser degut per exemple a una percepció pròpia negativa i provocar sota estat d’ànim, o fins i tot a causa de les conseqüències socials que aquesta síndrome pot provocar. Com que és una síndrome que pot cridar l’atenció, pot provocar conseqüències socials negatives que provoquin en la persona que la pateix, les burles o crítiques dels seus iguals, patint a més de la pròpia síndrome, un empobriment del seu entorn molt negatiu.

Com dorm una persona amb síndrome de Tourette?

Una persona que pateix aquesta síndrome pot a més a més patir alteracions del son com insomni, parasòmnies i alteracions respiratòries. Com que també es poden veure afectats per un menor temps del son associat amb la fase REM, pot patir també un nombre alt de despertars durant la nit, impedint així, un bon descans per a la persona.

La entrada Tot sobre la síndrome de Tourette se publicó primero en Centre Insight.

Quins són els símptomes?

Hi ha dues classes de símptomes: conductuals i somàtics (físics). Els símptomes conductuals serien, sobretot, evitatius: evitar anar a llocs on hi hagi molta gent, espais oberts, transport públic, etc. S’intenta evitar tant sí com no anar a aquests llocs perquè es té el temor que alguna cosa física els passarà (un desmai, mareig, o fins i tot una mica més greu).

Els símptomes físics podrien ser, davant del lloc temut, sudoració , taquicàrdies , marejos , opressió al pit, sensació d’inestabilitat, etc. Aquests símptomes tenen lloc a causa de l’ansietat produïda pel temor a l’estímul aversiu o temut, però s’interpreta per la persona que el pateix com un fals senyal de perill, que els passarà allò que temen que els passi.

Com comença l’agorafòbia?

L’agorafòbia es pot iniciar de moltes maneres, però el més comú és arran d’una experiència desagradable en un espai obert, lloc amb moltes persones o percebut sense escapatòria. Aquest sol ser el detonant més comú que pot acabar desenvolupant un trastorn.

Per què es produeix l’agorafòbia?

Arran de la situació traumàtica anterior (de vegades es produeix sense aquest tipus de detonant), es condiciona (vincula) aquest tipus de lloc o situació amb la simptomatologia produïda. El cervell “aprèn” de forma irracional, que acudir a aquest tipus de situació pot produir-li aquest tipus de simptomatologia i per tant li pot acabar passant una cosa física més greu, ia sobre en un lloc sense escapatòria. Aquesta por que passi això produeix estrès i ansietat en la persona que el pateix, com l’ansietat produeix simptomatologia física (somatització), aquests signes físics produïts s’interpreten erròniament com un senyal (falsa sensació d’alarma) que allò que es tem, passarà. En aquestes situacions se sol escollir per l’opció evitativa (escapar de l’exposició a la situació temuda), quan això es produeix, s’alleugereix l’ansietat, però es genera una por més gran a la situació que genera por.

Què és bo per a l’agorafòbia?

L’agorafòbia es pot tractar a través d’antidepressius o antiansiolítics , encara que els tractaments farmacològics no han de ser l’única opció en la intervenció. Cal una intervenció psicològica superar l’agorafofia , per desaprendre o descondicionar tota la situació anteriorment explicada.

La entrada Què és l’agorafòbia? símptomes i tractament se publicó primero en Centre Insight.

L’autoestima és un dels elements més rellevants de la nostra personalitat , ja que ens permet apreciar-nos i estimar-nos a nosaltres mateixos, acceptant i descobrint les nostres virtuts, però també defectes. Sabies que hi ha cinc tipus d’autoestima? Aquestes oscil·len entre les polaritats d’una alta o baixa autoestima, segueix llegint i descobreix amb quin t’identifiques més!

Com defineix l’autoestima?

L’autoestima és la valoració, tant positiva com negativa , que ens fem sobre nosaltres mateixos. Aquí entra en joc la confiança i el respecte que ens tenim , així com el sentiment sobre la pròpia competència. Precisament aquesta, és considerada un dels aspectes més importants de la nostra personalitat, i és que l’autoestima influirà en les nostres decisions, conductes, manera de ser, manera de fer i l’elecció de les nostres metes.

Totes aquestes característiques acaben conduint al judici de valor que fem sobre la nostra persona. Així, doncs, és l’amor que cadascú sent per ell mateix. L’autoestima està directament relacionada amb la felicitat personal, i per això és molt important per poder viure una vida sana, plena i feliç . A més, ens permet relacionar-nos amb l’entorn de manera positiva i alegre.

Moltes vegades es confon l’autoestima amb l’autoconcepte, però no són el mateix, encara que ho pugui semblar. L’autoconcepte fa referència a les característiques que veiem de nosaltres mateixos; en canvi, l’autoestima és com valorem aquestes característiques justament esmentades. Si detectes que tens problemes d’autoestima, pots comptar amb els nostres psicòlegs especialistes a millorar l’autoestima.

Quins són els cinc tipus d’autoestima?

Quan parlem d’autoestima pensem només en dos tipus: la baixa i l’alta. No obstant això, com tot a la vida, hi ha més de dos tipus doncs, no tot pot ser blanc i negre. Per això, diversos autors han elaborat una classificació que comprèn 5 tipus d’autoestima , els quals abasten més fàcilment la posició en què una persona es pot sentir. Entre elles trobem: autoestima alta estable, autoestima alta inestable, autoestima baixa estable, autoestima baixa inestable, autoestima inflada.

Autoestima alta estable

Les persones que mantenen una autoestima alta i estable apareixen com una persona que confia a les seves habilitats. El terme estabilitat indica que els factors externs, com les opinions dels altres o les circumstàncies negatives que hi poden trobar, no afecten el valor que es donen per sobre de si mateixos. Així, no han de defensar ningú de manera compromesa i poden expressar les seves opinions sense causar molèsties.

Autoestima alta inestable

En aquest cas una persona mantindrà les característiques d’autoestima alta, però en aquest cas els factors externs incideixen en la seva autoestima , és a dir, si tot al seu voltant està bé, se sent bé amb ell mateix, però si estan davant d’un fracàs, aleshores s’ensorren i no confien en ells. Per això els costa acceptar les crítiques.

Davant d’això, són intolerants al fracàs i ho veuen com una amenaça, per la qual cosa solen respondre amb conductes més agressives i amb un cert domini. El fet que es prenguin seriosament els seus errors i crítiques els fa sentir insegurs i sense valor, provocant fluctuacions a la seva autoestima i per tant inestabilitat.

Autoestima baixa estable

Les persones amb aquest tipus d’autoestima mantenen trets de baixa autoestima de manera estable i els factors externs que puguin aparèixer no influeixen en aquesta percepció negativa que tenen de si mateixos. Les persones amb aquesta autoestima solen ser sempre vacil·lants i incapaços de defensar les seves opinions, perquè temen no estar satisfets amb els altres i ser rebutjats.

Aquestes persones sempre pensen que no podran aconseguir allò que planegen fer, perquè tenen molt poca confiança en les seves pròpies habilitats. En aquesta mena d’autoestima predominen els sentiments de pessimisme i negativitat. A més, sol aparèixer en molts trastorns mentals, com ara la depressió, l’ansietat o nivells molt elevats d’estrès.

Autoestima baixa inestable

A diferència de la baixa autoestima, aquest tipus dautoestima està condicionada per factors externs. En general, una persona manté baixa l’autoestima, però davant els resultats o l’èxit, la seva autoestima augmenta. Tot i això, quan acaba l’emoció pels resultats, la seva autoestima torna a caure.

Per tant, aquest tipus d’autoestima es caracteritza pels seus alts i baixos, cosa que significa que una persona està molt influenciada pels esdeveniments que troba, encara que semblen no estar relacionats des de l’exterior. Per tant, quan una persona sent que les coses li van bé, la seva autoestima millora, no se’l considera una persona amb autoestima alta, i és molt sensible als factors externs.

Autoestima inflada

Aquest tipus d’autoestima es pot confondre inicialment amb una autoestima alta. No obstant això, aquesta persona no es presenta davant dels altres com una persona segura de si mateixa que es vol i es respecta a si mateixa, sinó que mostra una actitud arrogant, mostrant-se superior als altres.

Les persones amb l’autoestima inflada necessiten ressaltar els seus èxits i virtuts, guanyar reconeixement i esforçar-se per tenir la raó en tot allò que fan i diuen, considerant sempre com a equivocades les opinions dels altres. Tendeixen a veure’s millors que els altres en tot allò que fan, i els costa reconèixer els errors i les crítiques, per la qual cosa opten per culpar els altres.

Tot i això, encara que als altres els sembli d’una notable complexitat, aquestes situacions intenten amagar les seves inseguretats i la seva baixa autoestima.

Si creus que la teva autoestima no és la que t’agradaria tenir i desitges cuidar-te tal com t’ho mereixes, des de Centre Insight t’obrim les portes perquè vinguis a veure’ns i puguem ajudar-te en allò que faci falta. Només necessitem que contactes amb nosaltres i t’atendrem el més ràpid possible, no esperis més!

La entrada Quins són els tipus dautoestima i la seva definició? se publicó primero en Centre Insight.

Com es manifesta un brot psicòtic?

La psicosi és un terme utilitzat per descriure quan una persona interpreta o percep la realitat d’una manera diferent dels qui l’envolten. Si experimentes psicosi, pots processar el món que t’envolta de manera diferent d’altres persones. És possible que vegis o escoltis coses que altres no veuen , o creure coses que altres persones no creuen. Algunes persones descriuen la psicosi com una “ ruptura de la realitat ”.

Tradicionalment, la psicosi s’ha considerat un símptoma de malaltia mental . Però aquest no és pas necessàriament el cas. La psicosi no sempre es deu a una malaltia mental . Hi ha moltes teories sobre què fa que les persones experimentin psicosi. De fet, la manera com experimenta la psicosi cadascun pot ser diferent de la manera com una altra persona experimenta la psicosi. Encara que es tracti d’una malaltia mental que cal tractar, algunes persones es recuperen completament de la psicosi.

Els símptomes típics de la psicosi són al·lucinacions i deterioraments cognitius.

Les al·lucinacions són quan veus, escoltes, olors, assaboreixes o sents coses que altres persones no senten. Per exemple escoltar veus o sons , sentir que et toca algú que no hi és, o olorar coses que altres persones no poden. Tot i això, també poden ser creences inusuals que altres persones dins de la seva comunitat no comparteixen, tot i que per a tu semblin reals. Per exemple, et pots sentir seguit per agents secrets o membres del públic, que la gent està tractant d’atrapar-te o de matar-te . Hi ha diferents tipus de deliris que experimenten les persones. Per exemple, podeu pensar que ets una persona molt poderosa o que ets Déu. Aquest tipus de pensaments s’anomenen ‘ deliris de grandesa ‘.

És possible que no sempre trobis angoixant els deliris o les teves creences inusuals, encara que les persones sovint ho fan. És possible que puguis romandre a la feina i funcionar bé fins i tot si tens aquestes preocupacions.

Els deterioraments cognitius són aquells que es relacionen amb lacció mental. Com ara aprendre, recordar i funcionar. Alguns deterioraments cognitius associats amb la psicosi són els problemes de concentració, problemes de memòria o dificultats per comprendre nova informació.

Quant de temps dura un brot psicòtic?

No hi ha un temps establert per als episodis psicòtics. Això pot variar en funció de cada persona; des de dies, setmanes o fins a mesos. Tot i això, en termes generals les persones que viuen un brot psicòtic solen calmar-se en una setmana o dues.

Quan es presenta un episodi psicòtic de grans magnituds, el pacient sol ser hospitalitzat a una sala de psiquiatria, on s’inicia tractament farmacològic amb antipsicòtics o antipsicòtics. Les teràpies psicològiques per als brots psicòtics també són de gran ajuda per aprendre a entendre’ns, acceptar-nos i solucionar els nostres problemes.

Què fer davant d’un brot psicòtic?

Hi ha tres passos per dur a terme un brot psicòtic:

• Avaluar la situació: com en qualsevol tipus d’intervenció, abans de prendre qualsevol decisió és important avaluar la persona i el context en què es troba . És important valorar si la vida de la persona corre perill o pot danyar altres persones, si té a càrrec seu alguna persona o persones, si compta amb suports per afrontar la situació, conèixer la causa del brot psicòtic , si se sent amenaçat i conèixer quin és el lloc on se sent més segur.

• Poseu-vos en contacte amb els serveis d’urgències o assistències hospitalàries: poseu-vos en contacte amb els serveis d’urgències o emergències del vostre municipi o ciutat o porteu la persona si és possible a l’hospital més proper perquè un psiquiatre el pugui avaluar i procediu al vostre tractament necessari

• Comunicar-se amb la persona si és possible: de vegades pot ser el segon pas; tot dependrà de l’estat de la persona. El teu objectiu és disminuir l’angoixa i restablir l’equilibri psíquic que permeti a la persona prendre el control progressivament de la situació. Això s’aconsegueix generant un context de seguretat i tranquil·litat, donant informació bàsica, cercant familiars amb qui la persona se sent a gust i tècniques que potenciïn el contacte amb la realitat.

Tot i això, des de Centre Insight t’obrim les portes del nostre centre sempre que necessitis ajuda davant d’una malaltia mental o si estàs pensant a buscar ajuda psicològica. Només cal que contactes amb nosaltres!

La entrada Què és un brot psicòtic: símptomes i prevenció se publicó primero en Centre Insight.