Tipus d’autoestima: quins són, característiques i exemples

Què és l?autoestima?

L’autoestima és la valoració general que fa una persona de si mateixa. Inclou el grau en què s’accepta, es respecta i es considera valuosa, fins i tot quan comet errors o travessa una etapa difícil.

Tenir una autoestima saludable no vol dir sentir-se superior als altres, creure que tot es fa bé o mantenir una seguretat constant. Significa poder reconèixer les capacitats i limitacions pròpies sense que aquestes últimes anul·lin completament el valor personal.

L’autoestima no és pas una característica completament fixa. Pot evolucionar al llarg de la vida i variar entre diferents àrees. Una persona pot sentir-se competent a la feina i, alhora, experimentar inseguretat en les seves relacions afectives.

Diferències entre autoestima, autoconcepte, autoconfiança i autoeficàcia

Tot i que aquests conceptes estan relacionats, no signifiquen exactament el mateix:

Autoconcepte: És la descripció que una persona fa de si mateixa. Inclou idees com “sóc reservat”, “sóc responsable” o “em costa parlar en públic”.

Autoestima: És la valoració emocional associada a aquesta imatge personal. Una persona es pot considerar reservada i acceptar-ho o viure’l com un defecte.

Autoconfiança: És la seguretat que sentim davant d’una situació, una decisió o una capacitat concreta.

Autoeficàcia: És la creença que podem realitzar una tasca determinada o assolir un objectiu específic.

Per exemple, algú pot confiar molt en les seves habilitats professionals i, tanmateix, tenir dificultats per sentir-se valuós fora de la feina.

Quins tipus d’autoestima són?

Una classificació especialment útil combina dues dimensions:

• El nivell dautoestima: indica si la valoració dun mateix tendeix a ser positiva o negativa.
• L’estabilitat: indica quant canvia aquesta valoració davant d’una crítica, un error, un èxit o l’opinió d’altres persones.

En combinar ambdues dimensions apareixen quatre tipus principals: autoestima alta i estable, alta i inestable, baixa i estable i baixa i inestable. També es fa servir l’expressió autoestima inflada o defensiva per descriure alguns patrons concrets.

1. Autoestima alta i estable

L’autoestima alta i estable es caracteritza per una valoració positiva, realista i relativament constant d’un mateix. Les persones amb aquest tipus d’autoestima poden reconèixer les seves capacitats sense negar-ne les limitacions. Els errors, les crítiques o els fracassos els poden afectar, però no destrueixen completament la imatge que tenen de si mateixes.

Característiques de l’autoestima alta i estable

• Reconéixer les pròpies capacitats i àrees de millora.
• Acceptar una crítica sense interpretar-la com un rebuig global.
• No cal demostrar contínuament el propi valor.
• Expressar opinions i necessitats de manera assertiva.
• Establir límits a les relacions.
• Responsabilitzar-se dels errors sense atacar-se personalment.
• No basar tot el valor personal als resultats.
• Demaneu ajuda quan es necessita.
• Respectar el valor i les capacitats daltres persones.

Exemple d’autoestima alta i estable

Una persona rep una valoració negativa sobre un projecte. Es pot sentir decebuda, analitzar el que ha passat i buscar una manera de millorar, però no conclou que és inútil o que mai no farà res bé.

Aquesta forma dautoestima no elimina la inseguretat. La diferència és que permet travessar els moments de dubte sense perdre completament el respecte cap a un mateix.

2. Autoestima alta i inestable

A l’autoestima alta i inestable hi ha una percepció generalment positiva d’un mateix, però aquesta depèn en gran mesura de determinades circumstàncies.

La persona es pot sentir valuosa quan obté bons resultats, rep reconeixement o compleix les seves expectatives. Tot i això, una crítica, un error o la manca d’aprovació poden provocar una caiguda considerable de la seva valoració personal.

Característiques de l’autoestima alta i inestable

• Necessitat freqüent de reconeixement.
• Dificultat per tolerar els errors.
• Comparació constant amb altres persones.
• Reaccions defensives davant de les crítiques.
• Preocupació excessiva per la imatge personal.
• Canvis emocionals relacionats amb lèxit o el fracàs.
• Necessitat de demostrar competència.
• Por de deixar de destacar o perdre l’aprovació.

Exemple d’autoestima alta i inestable

Una persona se sent molt segura quan rep elogis a la feina, però comença a qüestionar tot el seu valor quan un company obté un ascens o quan el seu responsable li assenyala un aspecte que ha de millorar.

Des de fora pot semblar que té molta seguretat. Tot i això, aquesta seguretat és vulnerable perquè depèn en excés dels resultats o del reconeixement extern.

3. Autoestima baixa i estable

L’autoestima baixa i estable implica mantenir una valoració negativa i persistent d’un mateix.

La persona tendeix a infravalorar-ne les capacitats i pot tenir dificultats per incorporar les experiències positives a la imatge que té de si mateixa. Fins i tot quan obté bons resultats, els pot atribuir a la sort, a l’ajuda d’altres persones o que la tasca era senzilla.

Característiques de l’autoestima baixa i estable

• Autocrítica intensa i constant.
• Dificultat per reconèixer qualitats.
• Por freqüent a equivocar-se.
• Tendència a anticipar el fracàs.
• Indecisió i necessitat de confirmació.
• Sentiment d’inferioritat.
• Dificultat per expressar opinions o necessitats.
• Rebuig o minimització dels complerts.
• Evitació doportunitats per por de no estar preparat.
• Sensació persistent de no ser suficient.

Exemple d’autoestima baixa i estable

Una persona supera un examen difícil, però en lloc de reconèixer el seu esforç pensa que ha tingut sort i que probablement fracassarà la següent ocasió.

Aquest patró pot afectar les relacions, la feina, els estudis i l’autocura. La baixa autoestima també pot aparèixer juntament amb ansietat, ànim baix, dependència emocional o aïllament, encara que no implica necessàriament que hi hagi un trastorn psicològic.

4. Autoestima baixa i inestable

L’autoestima baixa i inestable combina una visió generalment negativa d’un mateix amb freqüents fluctuacions.

La percepció personal pot canviar ràpidament segons les experiències del moment. Un elogi, una nova relació o un èxit poden generar una sensació temporal de seguretat. No obstant, una crítica, un conflicte o una decepció poden fer que aquesta valoració torni a caure.

Característiques de l’autoestima baixa i inestable

• Gran sensibilitat davant de l’opinió d’altres persones.
• Cerca contínua daprovació.
• Canvis freqüents en la manera de veure’s.
• Por al rebuig o abandonament.
• Dificultat per prendre decisions sense consultar els altres.
• Comparacions constants.
• Dependència dels resultats externs.
• Sensació de seguretat després d’un elogi i d’incapacitat després
  una crítica.

Exemple d’autoestima baixa i inestable

Una persona se sent atractiva i segura després de rebre comentaris positius a les xarxes socials, però comença a veure’s negativament quan una publicació rep menys reaccions de les esperades.

En aquest tipus d’autoestima, el valor personal depèn massa del que passa a l’exterior. El treball psicològic pot ajudar a construir una base interna més estable.

5. Autoestima inflada o defensiva

L‟expressió autoestima inflada s‟utilitza per descriure una imatge excessivament positiva d‟un mateix acompanyada de dificultats per reconèixer errors, acceptar opinions diferents o valorar les capacitats d‟altres persones.

Característiques associades a l’autoestima inflada

• Necessitat de sentir-se superior.
• Dificultat per admetre equivocacions.
• Tendència a desqualificar o menysprear els altres.
• Reaccions hostils o defensives davant de les crítiques.
• Exageració dels propis èxits.
• Necessitat d’admiració constant.
• Poca capacitat d’autocrítica escassa.
• Competitivitat basada a demostrar superioritat.

Una autoestima saludable no consisteix a sentir-se millor que els altres. Permet reconèixer el mateix valor sense negar el valor aliè.

A més a més, una actitud aparentment molt segura no sempre reflecteix una autoestima sòlida. En algunes persones, la superioritat o la necessitat de demostrar poden funcionar com una protecció davant de la inseguretat.

Hi ha l’autoestima mitjana o vulnerable?

Algunes classificacions parlen també d’autoestima mitjana, regular, contingent o vulnerable.

En aquests casos, la persona es pot valorar raonablement en determinades àrees, però la seva seguretat disminueix amb facilitat quan rep una crítica, experimenta un fracàs o es compara amb els altres.

Per exemple, es pot sentir competent en l’àmbit professional, però necessitar molta aprovació dins de les relacions. També podeu reconèixer algunes de les seves qualitats, encara que us costi mantenir aquesta percepció quan les coses no surten com esperava.

Més que un tipus completament independent, l’autoestima vulnerable es pot entendre com una valoració parcialment positiva que encara depèn de factors externs.

Quin és l’autoestima més saludable?

L’autoestima alta i estable és la que s’aproxima més a una valoració saludable, perquè permet mantenir una visió positiva i realista d’un mateix fins i tot davant d’errors, crítiques o dificultats.

Una persona amb una autoestima saludable sol ser capaç de:

• Tractar-se amb respecte.
• No cal ser perfecta per sentir-se valuosa.
• Reconéixer-ne les fortaleses i limitacions.
• Aprendre dels errors.
• Tolerar millor les crítiques.
• Establir límits en les relacions.
• Responsabilitzar-se de les decisions.
• Respectar el valor daltres persones.
• Mantenir la seva dignitat encara que no arribi a un objectiu.

Una autoestima saludable tampoc no roman intacta cada dia. És normal travessar moments de dubte, inseguretat o desànim. La diferència és que aquestes experiències no determinen completament la identitat o el valor de la persona.

Quins factors influeixen a l’autoestima?

L´autoestima es construeix a partir de nombrosos factors. No hi ha una única experiència que expliqui per què una persona desenvolupa una autoestima més segura o més vulnerable.

Experiències durant la infància

La manera com les figures importants responen a les necessitats, emocions, errors i èxits d’un nen pot influir en la seva manera de valorar-se. Les crítiques constants, les comparacions, l’afecte condicionat o unes expectatives impossibles de complir poden afavorir una visió negativa d’un mateix.

Relacions personals

El suport, el respecte i la seguretat dins les relacions poden contribuir a una autoestima més estable. Per contra, el rebuig, l’assetjament, el maltractament o les relacions basades en la desqualificació la poden danyar.

Èxits, errors i experiències vitals

Els resultats acadèmics, professionals o personals influeixen a la percepció de competència. Tot i això, no només importa el que passa, sinó també la interpretació que fem de l’experiència. Dues persones poden cometre el mateix error i arribar a conclusions molt diferents. Una pot pensar que necessita aprendre; una altra ho pot interpretar com la prova que no serveix per a res.

Comparació social

Comparar-se contínuament pot fer que una persona valori la vida mitjançant una imatge incompleta o idealitzada dels altres. Les xarxes socials poden intensificar aquesta tendència quan s’utilitzen com a referència principal per mesurar l’atractiu, l’èxit, la popularitat o l’acceptació.

Perfeccionisme

Quan algú considera que únicament mereix reconeixement si tot surt perfecte, qualsevol error es pot convertir en una amenaça per a la seva autoestima. El perfeccionisme també pot provocar procrastinació, por d’exposar-se, dificultat per gaudir dels èxits i una sensació constant d’insuficiència.

Diàleg intern

La manera com ens parlem influeix en com interpretem les experiències. No és el mateix pensar “he comès un error” que concloure “sóc un fracàs”.

Aprendre a diferenciar un error concret d‟una valoració global pot ajudar a desenvolupar una autoestima més equilibrada.

Com es pot saber quin tipus d’autoestima tinc?

Els tipus d’autoestima no són compartiments tancats. Una persona pot mostrar una autoestima segura en una àrea de la seva vida i sentir-se vulnerable a una altra.

Per observar com funciona la teva autoestima, pots reflexionar sobre les preguntes següents:

• Què em dic quan comet un error?
• Puc acceptar un complert sense rebutjar-lo o restar-li importància?
• El meu valor canvia molt segons allò que opinin els altres?
• Necessito obtenir bons resultats per sentir que sóc suficient?
• Evito oportunitats per por de fracassar?
• Puc reconèixer les meves limitacions sense sentir-me inferior?
• Em comparo constantment amb altres persones?
• Puc expressar les meves necessitats i establir límits?
• Una crítica concreta fa que qüestioni tota la meva vàlua?
• Necessito sentir-me superior per estar segur?

Aquestes preguntes poden ajudar a identificar patrons però no substitueixen una avaluació psicològica.

L’Escala d’Autoestima de Rosenberg és un dels instruments més utilitzats per explorar la valoració global que té una persona de si mateixa. Els resultats han d’interpretar-se dins del context personal i no constitueixen per si mateixos un diagnòstic.

Com es pot millorar l’autoestima?

L’autoestima es pot treballar. L’objectiu no és convèncer-se que tot es fa bé, sinó construir una relació més realista, estable i respectuosa amb un mateix.

1. Identifica el teu diàleg intern

Para atenció a les frases que utilitzes quan alguna cosa surt malament. Expressions com “no serveixo per a res” o “sempre ho espatllo tot” transformen un fet concret en una valoració global. Intenta formular el pensament de manera més precisa: “això no ha sortit com esperava” o “necessito aprendre una manera diferent de fer-ho”.

2. Separa el teu valor personal dels teus resultats

Un fracàs, una ruptura o un error professional poden ser experiències doloroses, però no determinen tot allò que ets. El teu valor personal no hauria de dependre exclusivament de la productivitat, l’aspecte físic, les teves qualificacions o l’aprovació d’altres persones.

3. Reconeix les teves qualitats i limitacions

Una autoestima saludable no es basa a ignorar les dificultats. Consisteix a reconèixer de manera equilibrada allò que fas bé i allò que necessites millorar. Pot ser útil fer una llista que inclogui capacitats, valors personals, dificultats i objectius realistes.

4. Estableix objectius assolibles

Els canvis petits i concrets ajuden a desenvolupar més sensació de competència. En lloc de proposar-te “ser una persona completament segura”, pots començar per expressar una opinió, fer una trucada pendent o prendre una decisió sense cercar immediatament l’aprovació d’algú.

5. Revisa les comparacions

Quan et comparis, recorda que normalment estàs enfrontant la teva experiència completa amb una part seleccionada de la vida duna altra persona. Pregunta’t si aquesta comparació t’ajuda a aprendre o només alimenta la sensació d’insuficiència.

6. Practica l’autocompassió

L’autocompassió consisteix a tractar-te amb comprensió quan travessis un moment difícil, sense deixar d’assumir responsabilitats. Pots preguntar-te: “d’aquesta manera parlaria a una persona que vull si estigués passant pel mateix?”.

7. Aprèn a establir límits

Dir que no, expressar una necessitat o allunyar-se duna relació nociu també són formes dautoestima. Els límits permeten protegir el benestar personal i construir relacions més equilibrades.

8. Redueix la dependència de l’aprovació externa

Escoltar lopinió daltres persones pot ser útil, però no hauria de ser lúnica referència per decidir quant vals.

Abans de demanar confirmació, prova de preguntar-te què penses tu, què necessites i quina decisió resulta coherent amb els teus valors.

9. Busca ajuda professional quan sigui necessari

L’ajuda psicològica pot ser recomanable quan la inseguretat, l’autocrítica o el sentiment d’inferioritat interfereixen en les relacions, la feina, els estudis o el benestar emocional.

També convé demanar ajuda quan apareixen aïllament, ansietat intensa, ànim baix, dependència emocional o necessitat constant d’aprovació.

Teràpia psicològica per treballar l’autoestima

Treballar l’autoestima no consisteix únicament a repetir frases positives. En teràpia es poden explorar les experiències, les creences i els patrons de relació que han contribuït a construir una determinada imatge personal.

El procés terapèutic pot ajudar a:

• Identificar lorigen de lautocrítica.
• Qüestionar creences negatives sobre un mateix.
• Diferenciar el valor personal dels resultats.
• Desenvolupar un diàleg intern més equilibrat.
• Establir límits saludables.
• Reduir la dependència de laprovació.
• Afrontar la por de l’error o del rebuig.
• Construir relacions més segures.

A Centre Insight oferim atenció psicològica presencial a Sabadell i teràpia online. El tractament s’adapta a les necessitats, història i objectius de cada persona.

Conclusió

Més que una etiqueta fixa, l’autoestima és una manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos. Conéixer els diferents tipus d’autoestima permet observar si la nostra valoració personal és positiva o negativa, estable o excessivament dependent de les circumstàncies.

L’objectiu no és sentir-se perfecte ni superior, sinó mantenir-ne una visió realista i respectuosa. Quan l’autocrítica, la inseguretat o la necessitat d’aprovació condicionen la vida quotidiana, l’acompanyament psicològic pot ajudar a comprendre aquests patrons i començar-los a transformar.