Ja és aquí Halloween!
Aquesta festa que sempre hem vist a les pel·lícules americanes està començant a calar al nostre país, motiu pel qual quan s’acostin aquestes dates se solen donar ensurts, ens disfressem de personatges tenebrosos i vem pel·lícules de per. En aquest article repassem algunes curiositats relacionades amb la protagonista d’aquesta festa: el por.
- La culpa que tinguem per és de levolució.
Quan experimentem una situació que ens produeix per s’activin al nostre organisme una sèrie de processos fisiològics i una predisposició cognitiva que ens genera estrès, reacció que ens prepara per a la fugida. Aquests successos s’activen quan el nostre cervell identifica un perill. Quina relació té en tot això levolució? Aquesta reacció l’hem adquirida gràcies a centenars de milers d’anys en què els nostres avantpassats els homínids s’enfrontaven a perills reals on es jugaven la vida. La reacció d’un homo erectus sent perseguit per un depredador, encara que sembli mentida, és molt semblant a la que experimentem quan estem veient una pel·lícula de per i ens donin un ensurt.
- Hi ha els pors bons.
Tot i tenir per te molt mala fama , la veritat és que podem distingir entre els pors sans i insans. Els pors sans ens ajudin a identificar un perill i fugir d’ell! L’estrès que ens provoca tenir per ens pot ajudar a lliurar-nos d’un accident de cotxe augmentant els nostres processos fisiològics de cop, o augmentar les nostres condicions físiques mentre fugim del ninot diabòlic o de Freddy Krueger.
- Les maleïdes per insans.
Si hem quedat que els pors eren bons, per què ara tenim pors mals o insans ? Perquè portem relativament pocs (en comparació) milers d’anys sense haver de preocupar-nos de ser devorats diàriament per un depredador i al nostre cervell no li ha donat temps a adaptar-se (oa evolucionar). Tot això ens porta al fet que a vegades les persones patim pors insans. Aquests són aquells en què sentim la mateixa sensació d’estrès i el nostre cos reacciona igual que davant d’un depredador, però l’estímul que ens fa reaccionar així és inventat! Sentim per fer una conferència, per suspendre un examen, per no ser prou bons davant la nostra nova parella, per no complir amb les nostres exigencies, inventades per nosaltres mateixos! Aquests pors la majoria de les vegades no són gens sans…
- Els pors insans poden arribar a ser molt perillosos…
Patir una o diverses pors insanes durant un temps massa prolongat pot arribar a ser molt perillós… L’estrès que ens produeix la presentació d’un estímul (inventat) que considerem que pot posar en perill la nostra vida, si és prolongada en el temps pot provocar ansietat, i ja hem vist en un article anterior que pot arribar a ser molt incapacitant, provocant-nos trastorns d’angoixa, ansietat generalitzada, fòbies, trastorn obsessiu-compulsiu, hipocondria, personalitats disfuncionals… Cal estar atents!
- La pot ser en realitat una emoció paràsita.
Ja hem parlat anteriorment de les emocions paràsites. Aquestes són aquelles emocions que poden estar tapant una emoció autèntica . I la per també pot ser una daquestes emocions paràsits. Tenir per en realitat pot estar ocultant altres emocions com la tristeza o fins i tot l’alegria (més aviat no donar-nos permís a sentir l’alegria). Per tant, hem d’estar atents, i quan sentim una per durant molt de temps que ens fa sentir mal, hem de començar a analitzar si aquesta emoció és sana o insana, i si ens està impedint fer la nostra vida de manera normal.
Si t’has sentit identificat o identificat amb algun aspecte de l’article i busques un psicòleg a Sabadell. Posa’t en contacte amb el nostre Centre de Psicologia a https://www.centreinsight.es , la primera visita és gratuïta. Ah, i bon Halloween i bona castanyada!
José R. Martín
Psicòleg col·legiat n. 24026
