Ja és aquí Halloween!
Aquesta festa que sempre hem vist a les pel·lícules americanes està començant a calar al nostre país, motiu pel qual quan s’acosten aquestes dates se solen donar ensurts, ens disfressem de personatges tenebrosos i veiem pel·lícules de por. En aquest article repassem algunes curiositats relacionades amb la protagonista d’aquesta festa: la por.
- La culpa de que tinguem por és de l’evolució.
Quan experimentem una situació que ens produeix por s’activen al nostre organisme una sèrie de processos fisiològics i una predisposició cognitiva que ens genera estrès, reacció que ens prepara per a la fugida. Aquests successos s’activen quan el nostre cervell identifica un perill. Quina relació té en tot això l’evolució? Aquesta reacció l’hem adquirida gràcies a centenars de milers d’anys en què els nostres avantpassats els homínids s’enfrontaven a perills reals on es jugaven la vida. La reacció d’un homo erectus sent perseguit per un depredador, encara que sembli mentida, és molt semblant a la que experimentem quan estem veient una pel·lícula de por i ens donen un ensurt.
- Existeixen les pors bones.
Encara que tenir por té molt mala fama, la veritat és que podem distingir entre les pors sanes i insanes. Les pors sanes ens ajuden a identificar un perill i fugir d’ell! L’estrès que ens provoca tenir por ens pot ajudar a deslliurar-nos d’un accident de cotxe augmentant els nostres processos fisiològics de cop, o augmentar les nostres condicions físiques mentre fugim del ninot diabòlic o de Freddy Krueger.
- Les maleïdes pors insanes.
Si hem quedat que les pors eren bones, per què ara tenim pors dolentes o insanes? Perquè portem relativament pocs (en comparació) milers d’anys sense haver de preocupar-nos de ser devorats diàriament per un depredador i al nostre cervell no li ha donat temps a adaptar-se (o a evolucionar). Tot això ens porta al fet que de vegades les persones patim pors insanes. Aquests són aquells en què sentim la mateixa sensació d’estrès i el nostre cos reacciona igual que davant d’un depredador, però l’estímul que ens fa reaccionar així és inventat! Sentim por a fer una conferència, por a suspendre un examen, por de no ser prou bons davant la nostra nova parella, por de no complir amb les nostres exigències, inventades per nosaltres mateixos! Aquestes pors la majoria de les vegades no són gens sanes…
- Les pors insanes poden arribar a ser molt perilloses…
Patir una o diverses pors insanes durant un temps massa prolongat pot arribar a ser molt perillós… L’estrès que ens produeix la presentació d’un estímul (inventat) que considerem que pot posar en perill la nostra vida, si es perllonga en el temps pot provocar ansietat, i ja hem vist en un article anteriorque pot arribar a ser molt incapacitant, provocant-nos trastorns d’angoixa, ansietat generalitzada, fòbies, trastorn obsessiu- compulsiu, hipocondria, personalitats disfuncionals … Cal estar atents!
- La por pot ser en realitat una emoció paràsita.
Ja hem parlat anteriorment de les emocions paràsites. Aquestes són aquelles emocions que poden estar tapant una emoció autèntica. I la por també pot ser una d’aquestes emocions paràsites. Tenir por en realitat pot estar ocultant altres emocions com la tristesa o fins i tot l’alegria (més aviat el no donar-nos permís a sentir l’alegria). Per tant, hem d’estar atents, i quan sentim una por durant molt de temps que ens fa sentir malament, hem de començar a analitzar si aquesta emoció és sana o insana, i si ens està impedint fer la nostra vida de forma normal.
Si t’has sentit identificat o identificada amb algun aspecte de l’article i busques un psicòleg a Sabadell. Posa’t en contacte amb el nostre Centre de Psicologia a https://www.centreinsight.es, la primera visita és gratuïta. Ah, i bon Halloween i bona castanyada!
José R. Martín
Psicòleg col·legiat n. 24026
