La pandèmia mundial provocada per la Covid-19 ha suposat un canvi en molts sentits per a la nostra societat. Des de portar mascaretes, restriccions de mobilitat, distanciament social, etc. Al començament de la pandèmia, es va produir la mesura més radical per frenar l’expansió de la malaltia, el confinament domiciliari.
Aquesta mesura va suposar l’obligatorietat de quedar-nos a casa per a la majoria de persones. No es podia sortir al carrer excepte per a les necessitats imprescindibles permeses. Això va suposar per a moltes persones una situació de convivència i d’ansietat com no s’havia viscut anteriorment. Les conseqüències psicològiques d’aquesta mesura ja es van veure a la Xina durant el confinament domiciliari a què va sotmetre la població. Aspectes com l’ansietat, la depressió i el trastorn d’estrès post traumàtic (TEPT) van ser algunes de les conseqüències psicològiques d’algunes persones afectades pels confinaments domiciliaris.
A Espanya aquesta mesura es va aplicar al març, i en menor o major mesura, es va allargar fins al juny. La situació excepcional va suposar una oportunitat única per estudiar els aspectes psicològics relacionats amb l’aïllament i l’afrontament davant d’una situació d’estrès vital com la que es va viure als inicis de la pandèmia en aquest país.
Al respecte, decidim fer un estudi sobre possibles factors protectors psicològics davant d’una situació com la viscuda, tenint en compte quatre aspectes susceptibles de protegir les persones de conseqüències psicològiques greus: les estratègies de regulació emocional, mindfulness (atenció plena), l’autocompassió i l’espiritualitat. Decidim analitzar la relació entre aquests quatre possibles factors protectors amb les variables símptomes somàtics, ansietat-insomni, disfunció social i depressió.
Però, què són els factors protectors ? Els factors protectors són aquelles característiques de tipus individual, contextual o ambiental que fa que la probabilitat que un trastorn o conseqüència psicològica aparegui després d’un succés vitalment estressant . Aquests factors protectors interaccionen protegint-nos fent que les possibles afectacions psicològiques siguin de menor intensitat que si no en tinguéssim.
Vam fer un estudi amb 254 participants en què se’ls van fer diferents preguntes sobre la regulació emocional, mindfulness, autocompassió i l’espiritualitat i la seva relació amb la simptomatologia somàtica, l’ansietat-insomni, la disfunció social i la depressió.
Els resultats van ser aquests: les estratègies de regulació emocional de reavaluació, remugació i es van associar amb les diferents formes de simptomatologia que analitzem. Les diferents formes de mindfulness (atenció plena) es van associar amb les diferents formes de simptomatologia que estudiàvem al nostre estudi. L’ autocompassió es va relacionar amb totes les formes de simptomatologia, i l’ espiritualitat es va associar únicament amb la categoria disfunció social entre les afectacions psicològiques estudiades.
Això significa que, durant el confinament produït a Espanya per la pandèmia de la Covid-19 , les diferents estratègies de regulació emocional, mindfulness, l’autocompassió i l’espiritualitat es van comportar com a possibles factors protectors psicològics a les persones enquestades.
És possible que se succeeixin altres confinaments domiciliaris a la població espanyola fins que les possibles vacunes en procés, ajudin a mitigar els efectes de la Covid-19 a tot el món. Mentrestant, promoure hàbits psicològics saludables poden ajudar a disminuir els efectes psicològics d‟aquestes mesures promogudes per les institucions governamentals. Com a psicòlegs a Sabadell , promovem en teràpia aquests aspectes per facilitar la salut psicològica dels nostres clients. A més, treballem de forma en línia per adaptar-nos a aquesta situació i apropar-nos a totes les persones.
José R. Martín
Psicòleg Sanitari Col. 24026
Centre InSight
Accés a l’estudi: psicologia estudio covid-19
