Com és el comportament duna persona amb depressió?
Cada persona és diferent i pot experimentar una depressió diferent. Tot i aquesta obvietat, eines com el CIE (Classificació Internacional de Malalties) ens proporcionen algunes indicacions a l’hora d’identificar la depressió. Quins criteris són indicatius que la persona està transitant per una etapa depressiva?
Un episodi depressiu més gran es caracteritza per un període d’estat d’ànim depressiu gairebé diàriament o disminució de l’interès en les activitats durant almenys dues setmanes, acompanyat d’altres símptomes com ara dificultat per concentrar-se, sentiments d’inutilitat o culpa excessiva o inapropiada, desesperança, pensaments recurrents de mort o suïcidi, canvis a la gana o el so, agitació o enlentiment psicomotor, i energia reduïda o fatiga.” (CIE11)
Com es pot aixecar l’ànim a una persona amb depressió?
La depressió va lligada a la reducció d’activitats, com que la persona se sent decaiguda sol preferir aïllar-se i reduir l’activitat.
Però aquesta reducció d’activitats contribueix de manera negativa al benestar emocional, ja que, si ens allunyem de les fonts de benestar que tenim a la nostra vida, el nostre estat anímic no millorarà. Això vol dir que hem de forçar aquestes persones a estar tot el dia fent coses? Res més lluny de la realitat, però sí que els hem d’animar a fer petits passos per anar incrementant la seva activitat en la mesura que se sentin capaces. Com a punt de partida ens pot servir pensar quines coses solien fer gaudir aquesta persona: solia passejar? Potser li podem proposar fer una breu passejada diària i anar incrementant la durada a poc a poc. Li agradava cuinar? Potser us podem proposar que ens ajudi amb una recepta senzilla que hem descobert. El que sempre serà important és que no exigim grans esforços, que ens adaptem al que poden fer i que proposem objectius petits que puguin ser més fàcilment realitzables i no els facin sentir peor per no ser capaces d’aconseguir-los.
Què no ha de fer una persona amb depressió?
No comparar-nos, afirmacions del tipus “a mi em passarà una cosa semblant i no m’enfonsé tant com tu”, no ajudaran, al contrari, culpabilitzin la persona que està en un moment molt complicat. Cada persona és única i les coses no ens afecten de la mateixa manera a tots, tot depenent de la nostra història daprenentatge, dels recursos que hem desenvolupat, de les variables del context personal. Aquest tipus d afirmacions són tremendament injustes i simplistes.
No forceu-la a fer coses que no vol. Per això és important proposar activitats que no requereixin un gran esforç. La persona que estem intentant ajudar no té lenergia que tenim nosaltres, no ens podem comparar, el que ens sembla fàcil per a aquesta persona és un món. Per això, hem de plantejar objectius petits i ajudar-la des d’aquesta posició d’empatia i de comprensió.
Exigiu-li que canviï el xip o deixe d’estar trist. Una persona amb depressió no escull estar mal. El seu estat és el resultat d’haver intentat lluitar amb la situació durant molt de temps, no s’ha rendit, ha intentat fer tot allò que ha sabut o ha pogut, no culpeu les persones per no estar bé.
Com ajudar una persona que no vol?
Podem preguntar què necessita de nosaltres, de quina manera podem fer que se senti millor. Moltes vegades no tindrà una resposta, i en moltes ocasions, només demostrant que s’està disponible és suficient. Que sàpiga que respectem que no estigui bé, que pot comptar amb nosaltres per allò que necessiti, que entenem que necessiti el seu espai però que tingui en compte que si en algun moment podem fer alguna cosa perquè se senti millor podrà comptar amb nosaltres.
