El procés del dol es divideix en diferents etapes o fases que més o menys tots hem escortat alguna vegada. Hem de dir que aquestes etapes no tenen un temps determinat de superació, ni passar a una etapa significa deixar enrere l’anterior . El procés del dol sol ser com un procés fluid en què a vegades les etapes se superposen abans de no tornar mai més, avançar i tornar enrere és normal en aquest procés vital.
També és important dir que quan mor un ésser estimat és normal estar trist i estar mal . Fins i tot és desitjable. Per què diem això? Perquè no s’han d’evitar les emocions , si ens passa una cosa trista és normal i saludable estar-ho, igual que si ens passa un esdeveniment feliç és sa estar-ho (hi ha persona que fins i tot evitin les dues) .
Com sabem quan és normal o no estar trist o quan anar a un psicòleg? Aquest aspecte ja ho comentam en un article anterior , no cal tenir un problema al doll per acudir al psicòleg , pots voler anar simplement com a situació d’alleujament. En tot cas, si sents que la teva vida porta parada massa temps, i que hi ha aspectes en què no t’acabes de trobar bé i no aconsegueixes avançar, consulta amb un psicòleg i pot ajudar-te a treure’t de dubtes .
Fase 1: Xoc.
La persona pot reaccionar de diferent manera si la mort ja estava prevista o no ho era . Si no ho estava la sintomatologia de xoc pot ser més intensa. En aquesta fase els símptomes solen ser de despersonalització i moltes vegades de desrealització . La persona pot sentir-se mal i no entendre bé el que està succeint, no acabar de connectar amb el que va passar i produir-se una mena de negació de la situació , com si no hagués succeït o no es pogués acceptar la realitat (fluint amb la fase 2).
Fase 2: Evitació i negació.
Un cop la persona comença a connectar amb la seva pròpia realitat i amb les seves emocions , comença a deixar d’estar en xoc. En aquesta etapa és habitual començar a prendre consciència de la gravetat de la situació vivida , el que suposa que, com que la persona comença a tenir contacte amb l’emoció del dolor, aquesta pot ser tan intensa que es tendeix a negar-la ( mecanisme de defensa evitatiu ). Per tant, la persona pot evitar temes de conversa, persones, llocs, etc. També és habitual utilitzar l’emoció de la ira com a emoció paràsita per evitar prendre contacte amb l’emoció de la tristes.
Fase 3: Connexió i integració.
En començar a superar la fase anterior ja és difícil tenir una actitud evitativa i es contacta més habitualment amb l’emoció del dolor i la tristes , el que fa que la tolerància a aquesta augmenti. Aquesta també pot ser una fase de reflexió sobre la relació entre les dues persones fins i tot de rememorar assumptes pendents, records feliços, tristes, etc. La persona és conscient emocionalment de la pèrdua de la persona estimada i deixa enrere les fases anteriors, encara que això pot fluctuar.
Fase 4: Creixement i transformació.
És una època en la qual la persona tracta d’integrar tot el que ha passat i tot el viscut , i com que la sintomatologia sol ser menys intensa, la persona pot començar en aquesta fase a créixer, a començar a refer el buit que l’ altra persona ha deixat en ella . Dins aquesta fase també es pot començar a sentir culpabilitat per començar a millorar ia no sentir-se trist.
Hi ha molt debat sobre el temps “normal” en què un duel sa ha de succeir. A mi opinió cada persona té un ritme diferent de superació i depèn de molts factors. Per a una persona un determinat temps pot ser suficient ia una altra persona li resultarà curt per poder realitzar tot el procés . El que sí que és cert és que durant tot el procés del dol hem vist que hi pot haver petites complicacions que impedeixin realitzar el procés de forma natural, llavors tindríem un dol complicat.
Si creieu que podeu estar passant un doll complicat, que ja haureu d’haver passat d’alguna etapa, i busqueu un psicòleg a Sabadell , poseu-vos en contacte amb nosaltres i parlem del teu cas.
Article inspirat al monogràfic de Merche Morales del dol, acompanyament en teràpia.
Centre de Psicologia Insight
José R. Martín
Col. 24026
