Quan pensem en trastorns de tipus interioritzats com la depressió, sempre l’associem a persones de mitjana edat o fins i tot en gent jove. La vellesa és una etapa de la vida en què els estats d’ànims depressius es poden arribar a entendre com una cosa normal i esperada en la gent gran, però això no és just, la depressió a la vellesa és tractable i així podem evitar un patiment innecessari i donar a la persona gran la possibilitat de portar una vida plaent.
La depressió pot ser definida com un “trastorn psicològic caracteritzat per períodes de tristesa intensos i duradors. Es tracta d’emocions complexes que es componen de sentiments més o menys bàsics com el dolor i la tristesa.” (García i Ellgring, 2004).
Aquestes conductes depressives, són de les manifestacions emocionals més freqüents entre les persones grans i solen ser expressades com a autoverbalitzacions negatives sobre si mateixos o sobre la vellesa, un estat de baixa autoestima, poca participació social fins i tot en activitats que abans els donaven plaer, poc reconeixement de les qualitats positives i desitjos de morir.
Quines característiques té la depressió en població més gran?
Els quadres depressius a la població major tenen algunes característiques específiques que els diferencien dels quadres depressius en altres etapades de la vida. Alguns exemples són: el seu curs sol ser més crònic, els factors desencadenants tenen més importància, hi ha més formes monopolars, coincideixen amb intensa ansietat o agitació psicomotriu, predominen les somatitzacions ansioses sobre els símptomes emocionals, els elements paranoides i les idees de ruïna i inutilitat són freqüents, hi ha menys sentiments de culpa i menys idees suïcides però més risc de suïcidi consumat, l’insomni sol ser més intens i pitjor tolerat, hi sol haver més pèrdua de gana, hi ha més importància del dèficit en el funcionament intel·lectual i reducció del rendiment cognitiu, hi ha menys variacions diürnes de l’humor, però també menor resistència al tractament (Blazer, 1984; Betes, Alsasua i Conca, 1989; Ribera i Reig, 1989; Nehama, 1990; Diaz, 1988; Herrero, Sabanes i Payes, 1985 citats a Leturia et al. , 2001).
La depressió a la població general sol ser de 2 a 3 vegades més freqüent en les dones que en els homes. Però segons l’avenç de l’edat, aquesta proporció s’iguala i fins i tot arribaria a invertir-se en els més grans de 80 anys, quan els homes estarien més riscos que les dones a tenir una depressió.
El diagnòstic de la depressió en persones grans sol ser una tasca complicada per diverses raons. Primerament, perquè hi ha una dificultat per diferenciar la simptomatologia depressiva de: a. les manifestacions somàtiques comunes al procés d’envellir; b. les demències; i c. l’ansietat. Moltes vegades els símptomes de la depressió poden estar emmascarats per manifestacions somàtiques.
Demana la teva primera visita gratuïta al Centre de Psicologia InSight de Sabadell.
Centre InSight
José R. Martín
Col. 24026
