Durant la nostra infància els nostres fills poden adquirir conductes disfuncionals
que poden provocar situacions de tensió a la família , i encara que intentem fer l’impossible perquè canviïn, a vegades no aconseguim els resultats esperats. El primer que hem d’aprendre i entrenar (perquè a vegades és difícil comportar-nos així) és mantenir la calma i respondre davant el comportament dels nens de manera tranquil·la i serena, amb fermesa i seguretat. Si amb el comportament disfuncional dels nostres fills responem de forma agressiva i amb nervis, el problema pot anar fins i tot a peor. Per tant, és important realitzar les accions que suggerim a continuació d’una manera assossegada i mantenint el control . Aquestes habilitats que hem de mostrar per assolir l’extinció de la conducta disruptiva pot semblar-nos difícil inicialment, però si ens mantenim constants a l’entrenament d’aquestes habilitats acabarem aconseguint els nostres objectius de forma natural.
- Retireu l’atenció.
Quan tenim com a objectiu canviar un comportament concret dels nostres fills una manera eficaç d’aconseguir-ho és ignorar l’acció o conducta que estan mostrant els nens. A vegades els nens en comportar-se de determinada manera volen cridar l’atenció , i si es porten mal i els fem cas, aprenen que aquesta acció que han fet serveix per cridar l’atenció i per tant aquest comportament és reforça , encara que nosaltres reaccionem amb enuig. Per tant, una bona manera de treballar l’eliminació d’aquest comportament és ignorar la conducta, evitant el contacte amb els ulls fent algun tipus de gest perquè entenguin que en aquell moment no volem saber res d’ells (podem donar-los ens la volta i anar a un altre lloc), també és important no dir-los res al respecte ni tocar-los. Hem d’ignorar el comportant tan aviat com comenci la conducta que vulguem canviar.
- Reforçar conductes positives i contràries a les no desitjades.
Si el primer pas era ignorar la conducta no desitjada, el següent pas haurà de ser premiar les conductes contràries a aquesta. Si per exemple tenim un nen que crida i s’enfada molt, hem d’ignorar aquests comportaments totalment i quan el nen estigui en una situació de tranquil·litat, content i relaxat hem de reforçar aquest comportament. Aquest reforç es pot realitzar de moltes maneres, com per exemple realitzar un apropament acariciant o abraçant el nostre fill, o de forma verbal fent explícit que estem molt contents del comportament que està tenint en aquell moment i que estem molt feliços quan el veiem daquesta manera. També és important treballar l’autoconsciència, fomentant que el nen sigui conscient de les seves emocions preguntant com se sent en aquell moment que està tranquil i relaxat, que és fixi en les seves emocions i que recordi com se sentia quan estava enfada per tal que pugui notar la diferència en com es sent en ambdues situacions.
- Cos de comportament.
Una altra manera de treballar per aconseguir el canvi de conducta és el cost de comportament o resposta. També se li sol dir càstig, encara que per a un nen aquesta paraula te (com és normal) una connotació negativa i dir-li cost de comportament pot tenir un efecte més enriquidor. Quan identifiquem la conducta a canviar, un cop ha passat aquest comportament haurem d’explicar al nostre fill d’una manera fàcil i tranquil·la el perquè del nostre disgust davant aquest comportament i perquè el volem canviar, també informarem de les conseqüències que aquesta conducta disfuncional tindrà. Hem d’explicar als nostres fills que el comportament tindrà una resposta en conseqüència, aquesta haurà de ser alguna cosa preuada pels nostres fills. El cost de comportament es pot fins i tot negociar amb ells, però sobretot és important que sàpiguen quins són les regles.
- Temps fora o aïllament (silla de pensar).
Aquesta tècnica es va posar molt de moda gràcies a un famós programa de televisió ja que és molt fàcil d’aplicar i pot resultar molt útil. Aquesta tècnica consisteix a treure el nen de l’ambient on s’està produint la conducta a canviar , ja que és possible que en aquest lloc s’estiga produint sense voler algun tipus de reforç de la conducta (germans, avis, amics, etc.). Quan es produeix el comportament que volem evitar agafem el nen i el portem d’aquest ambient de forma tranquil·la i el portem a un altre lloc on no es produïa aquest comportament. Ens ajupim (ens posem a la seva altura) i de manera pacient i tranquil·la, encara que el nen estigui en fase d’explosió, li expliquem que no ens ha agradat el comportament i que el cost d’aquesta conducta serà estar- s’hi van en aquell lloc els minuts que establim . Si el nen no aguanta i se’n va haurem de portar-lo de nou al lloc d’aïllament augmentant el temps que estarà apartat. Aquesta tècnica si l’apliquem de manera tranquil·la i constant sense perdre els nervis pot resultar molt efectiva per canviar els comportaments no desitjats dels infants.
Sabem que assolir canvis de comportaments de les conductes no és gens fàcil, a més requereix calma i ser constants i no sempre és així. És de vital importància que aquestes accions els realitzem amb la nostra parella amb total compenetració i amb el respecte dels dos parells , ja que si un dels dos desautoritza les accions de l’altre automàticament és per la credibilitat i l’autoritat parental ‘eficàcia del nostre treball es perd totalment. La parella ha d’actuar com un equip i si es produeix alguna disconformitat haurem d’esperar a estar sols amb la nostra parella per explicar aquesta opinió, però mai davant dels nostres fills.
Si estàs buscant un psicòleg a Sabadell pot posar-te en contacte amb nosaltres i nosaltres t’ajudarem on necessitis.
José R. Martín
Psicòleg col. 24026
