Durant la nostra infància els nostres fills poden adquirir conductes disfuncionals
que poden provocar situacions de tensió a la família, i encara que intentem fer l’impossible per a que canviïn, de vegades no aconseguim els resultats esperats. El primer que hem d’aprendre i entrenar (perquè de vegades es difícil comportar-nos així) és mantenir la calma i respondre davant el comportament dels nens d’una forma tranquil·la i serena, amb fermesa i seguretat. Si amb el comportament disfuncional del nostres fills responem de forma agressiva i amb nervis, el problema pot anar inclús a pitjor. Per tant, es important realitzar les accions que suggerim a continuació d’una forma assossegada i mantenint el control. Aquestes habilitats que hem de mostrar per assolir l’extinció del la conducta disruptiva pot semblar-nos difícil inicialment, però si ens mantenim constants en l’entrenament d’aquestes habilitats acabarem aconseguint els nostres objectius de forma natural.
- Retirar l’atenció.
Quan tenim com objectiu canviar un comportament en concret dels nostres fills una manera eficaç d’aconseguir-ho és ignorar l’acció o conducta que estan mostrant els nens. De vegades els nens al comportar-se de determinada manera volen cridar l’atenció, i si es porten malament i els fem cas, aprenen que aquesta acció que han fet serveix per cridar l’atenció i per tant aquest comportament es reforça, encara que nosaltres reaccionem amb enuig. Per tant, una bona manera de treballar l’eliminació d’aquest comportament es ignorar la conducta, evitant el contacte amb els ulls fent algun tipus de gest per a que entenguin que en aquell moment no volem saber res d’ells (podem donar-nos la volta i anar a un altre lloc), també és important no dir-los res al respecte ni tocar-los. Hem d’ignorar el comportant tan aviat com comenci la conducta que vulguem canviar.
- Reforçar conductes positives i contràries a les no desitjades.
Si el primer pas era ignorar la conducta no desitjada el següent pas haurà de ser premiar les conductes contraries a aquesta. Si per exemple tenim un nen que crida i s’enfada molt, hem d’ignorar aquests comportaments totalment i quan el nen estigui en una situació de tranquil·litat, content i relaxat hem de reforçar aquest comportament. Aquest reforç es pot realitzar de moltes maners, com per exemple realitzar un apropament acariciant o abraçant el nostre fill, o de forma verbal fent explícit que estem molt contents del comportament que està tenint en aquell moment i que estem molt feliços quan el veiem d’aquesta manera. També és important treballar l’autoconsciència, fomentant que el nen sigui conscient de les seves emocions preguntant com se sent en aquell moment que està tranquil i relaxat, que es fixi en les seves emocions i que recordi com se sentia quan estava enfada per tal que pugui notar la diferència en com se sent en ambdós situacions.
- Cost de comportament.
Una altra manera de treballar per aconseguir el canvi de conducta és el cost de comportament o de resposta. També se li sol dir càstig, encara que per a un nen aquesta paraula té (com és normal) una connotació negativa i dir-li cost de comportament pot tenir un efecte més enriquidor. Quan identifiquem la conducta a canviar, un cop ha passat aquest comportament haurem d’explicar al nostre fill d’una forma fàcil i tranquil·la el perquè del nostre disgust davant aquest comportament i perquè el volem canviar, també informarem de les conseqüències que aquesta conducta disfuncional tindrà. Hem d’explicar als nostres fills que el comportament tindrà una resposta en conseqüència, aquesta haurà de ser alguna cosa preuada per als nostres fills. El cost de comportament es pot inclús negociar amb ells, però sobretot és important que sàpiguen quines són les regles.
- Temps fora o aïllament (cadira de pensar).
Aquesta tècnica es va posar molt de moda gràcies a un famós programa de televisió ja que és molt fàcil d’aplicar i pot resultar molt útil. Aquesta tècnica consisteix en treure al nen de l’ambient en el que s’està produint la conducta a canviar, ja que és possible que en aquest lloc se estigui produint sense voler algun tipus de reforç de la conducta (germans, avis, amics, etc.). Quan es produeix el comportament que volem evitar agafem al nen i el traiem d’aquest ambient de forma tranquil·la i el portem a un altre lloc on no es produïa aquest comportament. Ens ajupim (ens posem a la seva altura) i de forma pacient i tranquil·la, encara que el nen estigui en fase de explosió, li expliquem que no ens ha agradat el seu comportament i que el cost d’aquesta conducta serà estar-s’hi en aquell lloc els minuts que establim. Si el nen no aguanta i se’n va haurem de portar-lo un altre cop al lloc d’aïllament augmentant el temps que estarà apartat. Aquesta tècnica si l’apliquem de manera tranquil·la i constant sense perdre els nervis pot resultar molt efectiva per a canviar els comportaments no desitjats dels infants.
Sabem que assolir canvis de comportaments de les conductes no és gens fàcil, a més requereix calma i ser constants i no sempre és així. És de vital importància que aquestes accions les realitzem amb la nostra parella amb total compenetració i amb el respecte d’ambdós pares, ja que si un dels dos desautoritza les accions de l’altre automàticament es per la credibilitat i l’autoritat parental i l’eficàcia del nostres treball es perd totalment. La parella ha d’actuar com un equip i si es produeix alguna disconformitat haurem d’esperar a estar a soles amb la nostra parella per explicar aquesta opinió, però mai davant dels nostres fills.
Si estàs buscant un psicòleg a Sabadell pot posar-te en contacte amb nosaltres i nosaltres t’ajudarem en el que necessitis.
José R. Martín
Psicòleg col. 24026
