Si ets seguidor de la sèrie de HBO Joc de Trons i has vist la darrera temporada sencera pots llegir el següent article sense cap problema, si no ha estat així, et recomano que no segueixis llegint perquè el text és ple de spoilers , ja que parlarem del que li ha passat psicològicament a Danaerys al final de la sèrie.
Hem vist a Danaerys un gran canvi en aquesta última temporada, en què ha passat de ser la “trencadora de cadenes” i la reina que governaria amb pau i saviesa als Set Regnes, a assassinar milers de persones al capítol 5 de la darrera temporada . Per tant, hem vist un canvi psicològic molt important en aquest personatge i ens proposem aquí donar una hipòtesi del que li ha pogut passar emocionalment.
El primer que hem d’observar és la gran pressió psicològica i emocional a què aquest personatge s’ha vist sotmès: va arribar a Invernalia sense sentir-se estimada pel poble, s’assabenta que John Nieve és l’hereu legítim, observa com la gent vol John i no a ella, mor Jorah Mormont, mor Missandei, mor el seu segon drac… Sembla que les desgràcies se li han acumulat en els darrers capítols de la sèrie…
Danaerys ha patit una gran pressió emocional, en un personatge de tanta responsabilitat i poder, el qual sembla que no es pot permetre ser feble o patir (quan al 5 capítol es mostra patint i plorant, es relaciona aquest fet amb la bogeria) i deu aparentar sempre ser fort i impermeable (podem pensar que la ràbia el fa semblar fort). Rebutjar les nostres emocions autèntiques pot donar lloc a problemes emocionals i psicològics de tota mena , ja que la repressió dels nostres sentiments produeix una resposta disfuncional i no sana, i una resposta no adaptativa a les situacions a què ens enfrontem.
Podem veure també que la Targaryen pateix 3 morts molt importants per a ella: Jorah Mormont, Missandei i el seu segon fill (el drac). Quan patim la mort d’algú important a la nostra vida hem de passar per un dol , aquest fet serveix per processar el dolor a través d’un camí emocional adaptatiu i natural. Quan estem en aquesta situació és sa estar trist i sentir dolor, i evitar aquest fet ens pot produir problemes emocionals en el futur.
Per tant, podem hipotetitzar que Danaerys ha hagut d’iniciar un duel 3 vegades en poc temps, cosa que li ha pogut produir una càrrega emocional molt potent , i, a més, ella no es pot permetre mostrar tristesa ni mostrar-se feble, de manera que és molt possible que hagi intentat bloquejar i reprimir tota aquesta sèrie democions necessàries per al seu duel normal.
Quan un dol no s’està produint de manera natural i s’interromp, pot tenir diverses conseqüències, però una és projectar una emoció paràsita . Les emocions paràsites són aquelles que substitueixen les emocions autèntiques a causa d’una gestió dolenta o la impossibilitat de mostrar-se. Potser Danaerys, en no estar fent bé el dol per les situacions anteriorment descrites, acaba provocant el sorgiment d’emocions paràsites, i en no poder mostrar tristesa, acaba sorgint l’odi i la ira, moment que sembla projectar-se al capítol 5, quan està damunt d’un edifici de la ciutat de Desembarcament del Rei, un cop el poble s’ha rendit, i ella està bregant emocionalment amb les seves emocions i les seves cognicions, cosa que hauria de fer vs allò que em demana el cos fer (explosió emocional).
El que acaba fent és ben conegut pels fans de la sèrie que han vist la darrera temporada de Joc de Trons, en què aquest personatge ha provocat molts comentaris donat el seu gran canvi respecte les darreres temporades. Acaba, potser , projectant l’odi, la ira i la ràbia com a emoció paràsita en comptes de projectar l’autèntica, la tristesa a causa de les situacions que ha viscut aquests darrers capítols.
Quan se’ns acumulen situacions que ens fan sentir malament i ens fan mal, i no podem tenir una projecció emocional sana, podem començar a tenir problemes deguts a bloquejos i repressions, per la qual cosa una mala gestió de les nostres emocions pot ser el principi de problemes psicològics que ens poden afectar a curt i mitjà termini. Les emocions s’han d’expressar i projectar d’alguna manera, quan les reprimim és com si es tanqués una aixeta, però el camí emocional ha de continuar, de manera que al final trobareu un altre camí encara que no sigui el que li correspondria, per la qual cosa aquest “riu emocional” acaba anant per una altra ruta que no és la que hauria de ser (si tanquem l’aixeta de la tristesa pot acabar passant pel camí de la ira i la ràbia).
Centre InSight a Sabadell
José R. Martín
Col. 24026
