Tenir discussions en parella no és una cosa que sigui dolenta si es fa correctament, ja que és l’expressió de petits problemes interns en la relació que potser no sortirien d’una altra manera. Però està bé discutir de qualsevol manera? La resposta com és obvi és no. No es pot discutir a través de crits ni faltes de respecte, ja ni esmento les agressions físiques perquè quan n’hi ha, s’està cometent un delicte i ja no s’és parella quan això passa.
Discutir molt tampoc no és un bon senyal, ja que pot ser degut a un conflicte més important del que realment no s’està parlant, i com que no s’arriba a solucionar, se somatitza d’aquesta manera . Hi ha parelles que passen temporades a la defensiva, tot el que diu l’altra part els molesta i semblen estar esperant la mínima espurna per discutir i enfadar-se , és normal? No. Encara que la majoria de les parelles hagin passat per aquesta fase, no és sa ni s’hauria de fer, això reflecteix una manera disfuncional de relacionar-se que pot portar a problemes més grans.
En la situació anteriorment descrita entren les emocions paràsites que alguna vegada hem comentat en articles anteriors. És comú veure com els dos membres de la relació entren una fase com la que hem descrit anteriorment, si els veiéssim des de fora podríem dir que són com dos boxejadors en posició d’atacar, esperant el mínim gest del contrincant per donar el primer cop . L’expressió emocional que veiem aquí de primeres és l’enuig o la ira ( emocions paràsites ), però gairebé sempre l’emoció autèntica que subjau a aquestes situacions és la tristesa, el problema és que no ho sabem identificar i per tant no la podem expressar ni curar la comunicació.
Vegem un exemple de baralla en parella:
P1= Per què has arribat tan tard a casa eh!
P2= He estat prenent alguna cosa amb els companys de feina en sortir, què més et dóna a tu, és que t’he de donar explicacions o què?!!
P3= Ja podries haver avisat perquè t’he estat esperant per sopar i res!
P4= Doncs si arribo a saber la bronca que tenia a casa hagués trigat més a arribar!
Què podem veure en aquesta discussió? Veiem que la persona 1 està esperant que arribi la persona 2 per recriminar l’hora d’arribada, la persona 2 només arribar rep un atac com a benvinguda al que respon amb un altre atac. Com que es produeix un atac i sempre es respon amb un altre, entren en un joc psicològic del qual no saben sortir. Al final, tant la persona 1 com la persona 2 se senten malament i no han solucionat absolutament res.
Què ha fallat en aquesta discussió? Primer el to, hem de mantenir un to tranquil per tenir l’oportunitat de parlar, sinó és molt difícil respondre de forma relaxada. Segon, on són les emocions? Les emocions es poden inferir amb el to i les expressions (enuig, ira) però no són les autèntiques i tampoc no se les diuen directament, hem de començar la conversa explicant com ens sentim, per què i com ens agradaria que s’hagués produït la situació.
Un exemple de com podria haver estat la conversa:
P1: Hola què tal? M’agradaria parlar amb tu un moment si et sembla bé.
P2: Hola, sí digues-me.
P1: Mira la veritat és que he estat una mica espantada perquè normalment arribes més aviat a casa i com que no m’has dit res, tenia por per si t’havia passat alguna cosa.
P2: Ho sento, la veritat és que he estat parlant amb els meus companys de feina i no m’he recordat del mòbil, entenc que t’hagis espantat i no pretenia que et sentissis malament, però ho comprenc.
P1: M’alegra molt de debò que t’ho hagis passat bé amb els teus companys, després d’un dia dur està bé divertir-se una mica. M’ajudaria molt que la propera vegada que et quedaràs una estona més amb els teus companys em posessis un missatge o m’avisis, així no m’espantaria, però que sàpigues que, si se t’oblida, no passa res, no m’enfadaré amb tu.
P2: Reconec que podria haver-te avisat i la propera vegada que em quedi amb els meus companys prometo fer tot el possible per recordar-me d’avisar-te, perquè no vull que et sentis malament, perquè he entès el que ha passat.
Podem veure que aquesta forma de comunicar-se està molt dirigida i molt teatralitzada i que segurament serà difícil parlar així amb la nostra parella… Però més enllà del realisme o no, veurem quines coses positives hi ha dins aquesta conversa figurada: 1. podem veure que hi ha expressió d’emocions constantment (eliminant així les emocions paràsites que tant de mal fan), 2. hi ha un to assossegat i relaxat que eliminarà les tensions i mecanismes de defensa, 3. també veiem que les peticions són això, peticions i no obligacions ni ordres, 4. i per últim una cosa molt important, hi ha expressió de comprensió i empatia cap a l’altra persona estiguem d’acord o no.
Aquesta nova forma de comunicar-se inicialment es pot veure molt forçada i artificial, i sí, ho és. Però no busquem que la manera de discutir o de parlar sempre sigui així, amb la pràctica aquesta forma de comunicar-se s’automatitzarà i es farà de manera més natural, però conservant els elements essencials:
– To calmat i relaxat.
– Expressió d’emocions pròpies (sense fer servir el xantatge emocional).
– Peticions i no obligacions o ordres.
– Expressió que entenem laltra persona (empatia) i que ens importa les seves emocions.
Parlar de manera sana i assertiva pot millorar certs problemes de parella i és un bon començament per revisar parelles en conflicte que no saben com comunicar-se i parlar-se. Si tens problemes de parella i busqueu un psicòleg a Sabadell, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres i demanar una primera visita gratuïta.
Centre de Psicologia InSight
José R. Martín
Col. 24026
