Durant la infància els nostres fills poden adquirir conductes disfuncionals que provoquin situacions de tensió a la família , i encara que intentem fer l’impossible perquè canviïn, de vegades no aconseguim els resultats esperats . El primer que hem d’aprendre i entrenar (perquè de vegades és difícil aconseguir-ho) és mantenir la calma i respondre davant del comportament del nen d’una manera tranquil·la i serena, ferma i segura. Si davant del comportament disfuncional dels nostres fills responem de forma agressiva, amb nervis i enfadant-nos, el problema pot anar fins i tot a pitjor. Per això és important realitzar totes les accions que suggerim a continuació d’una forma assossegada i mantenint el control . Aquestes habilitats que suggerim que hem de mantenir per aconseguir l’extinció del comportament disruptiu ens pot semblar difícil d’aconseguir inicialment, però si ens mantenim ferms en l’entrenament d’aquestes habilitats acabarem aconseguint-ho d’una manera natural.
- Retireu l’atenció.
Quan tenim com a objectiu canviar un comportament concret dels nostres fills una manera eficaç d’aconseguir-ho és ignorar l’acció o la conducta que els nens tenen. Moltes vegades els nens en comportar-se d’una manera estan cridant l’atenció , i si es porten malament i fem cas, aprenen que aquesta acció que han comès serveix per cridar l’atenció i el comportament es reforça , encara que la nostra reacció sigui d’enuig. Per tant, una bona manera de treballar l’eliminació d’aquest comportament és ignorar l’acció, evitar el contacte amb els seus ulls o fer algun tipus de gest perquè entenguin que no en volem saber res en aquell moment (com fer la volta i anar-se’n a un altre lloc), també és important no dir-li res, ni tocar-lo. Hem d’ ignorar el seu comportament tan aviat com comenci la conducta que volem canviar.
- Reforçar conductes positives i contràries a les no desitjades.
Si el primer pas era ignorar la conducta no desitjada el següent pas ha de ser premiar les conductes contràries a aquestes . Si per exemple tenim un nen que crida i s’enfada molt, hem d’ignorar aquests comportaments totalment i quan el nen estigui tranquil, content i relaxat cal reforçar aquest comportament. Aquest reforç es pot fer de moltes maneres, es pot fer mitjançant un acostament ja sigui acaronant o abraçant el nostre fill, o de forma verbal, fent explícit que estem molt contents del comportament que està tenint en aquell moment i que ens encanta i estem feliços quan ho veiem així. També és important treballar la autoconsciència infantil, fomentant que el nen sigui conscient de les seves emocions preguntant com se sent en aquest moment en què està tranquil i relaxat, que es fixi en les seves emocions i que recordi com se sentia quan estava enfadat perquè així noti la diferència entre ambdues situacions.
- Cost de comportament.
Una altra manera de treballar per assolir el canvi de conducta és el cost de comportament o de resposta. Comunament se li pot anomenar càstig, encara que per a un nen aquesta paraula té (com és normal) una connotació negativa i anomenar-la cost de comportament pot tenir un efecte més enriquidor. Quan identifiquem la conducta a canviar, una vegada ha passat aquesta conducta hem d’explicar al nen d’una manera fàcil i tranquil·la el perquè del nostre disgust davant d’aquest comportament i perquè volem canviar-lo, també informarem de les conseqüències que aquesta conducta tindrà. Hem d’explicar als nostres fills que aquest comportament tindrà aquesta conseqüència, aquesta haurà de ser una cosa que el nen li doni un valor especial. El cost de comportament fins i tot es pot negociar amb ells, però sobretot és important que sàpiguen quines són les regles.
- Temps fora o aïllament (cadira de pensar).
Aquesta tècnica es va posar de moda gràcies a un famós programa de televisió ja que és molt fàcil aplicar i pot arribar a ser molt útil. Aquesta tècnica consisteix a treure el nen del context en què s’està produint la seva conducta disfuncional , ja que és possible que en l’ambient en què es realitza estigui obtenint algun tipus de reforçador de la conducta (germans, avis, amics, etc.). ). Quan es produeix el comportament que volem canviar agafem el nen i el traiem d’aquest ambient de forma tranquil·la i el portem a un altre lloc on no es produïa aquest comportament. Ens ajupim (ens posem a la seva altura) i de forma pacient i tranquil·la, encara que el nen estigui en plena crisi, li expliquem que no ens ha agradat el seu comportament i que el cost del seu comportament serà quedar-se en aquest lloc només els minuts que establim . Si el nen no aguanta i se’n va cal agafar-lo una vegada més i portar-lo al mateix lloc explicant-li que això no ho pot fer i que s’incrementarà el temps que estarà apartat. Aquesta tècnica si l’apliquem de manera tranquil·la i constant sense perdre els nervis pot resultar molt efectiva per canviar els comportaments disruptius dels nens.
Sabem que aconseguir el canvi de comportament de certes conductes a la infància és complicat ja que requereix mantenir la calma i ser molt constants. És de vital importància que els pares facin aquestes accions de conformitat total i recolzant-se l’un en l’altre ja que, si un dels dos pares desautoritza les accions de l’altre, automàticament fa que es perdi l’autoritat i l’eficàcia de les accions que portem a terme. La parella ha d’actuar en equip i si es produeix alguna disconformitat hem d’esperar a estar soles amb la nostra parella per expressar-la, però mai fer-ho davant dels nostres fills.
Si cerques psicòlegs a Sabadell pots posar-te en contacte amb nosaltres i t’ajudarem en allò que necessitis.
Centre de Psicologia InSight
José R. Martín
Psicòleg col. 24026
