L’aferrament ansiós o ambivalent és un patró de comportament emocional que pot afectar significativament les relacions interpersonals. Es desenvolupa a la infància com a resultat d’interaccions inconsistents amb els cuidadors i, sovint, es manifesta en la vida adulta, causant una profunda inseguretat en les relacions íntimes. A Centre Insight explorem en profunditat les característiques d’aquest tipus d’aferrament, com afecta les persones i, el més important, com treballar per superar-lo i construir relacions més saludables i equilibrades.
Què és l’aferrament ansiós o ambivalent?
L’aferrament ansiós, també conegut com aferrament ambivalent, és un dels quatre estils d’aferrament identificats en la teoria de l’aferrament desenvolupada per John Bowlby i Mary Ainsworth. Aquest estil d’aferrament es caracteritza per una necessitat constant de seguretat i aprovació en les relacions, combinada amb un temor intens al rebuig o abandonament. Les persones amb aferrament ansiós solen experimentar alts nivells d’ansietat en les seves relacions, preocupant-se constantment per la possibilitat de ser deixades o no estimades. 
Desenvolupament de l’aferrament ansiós
L’aferrament ansiós generalment es desenvolupa durant la infància, quan el nen percep els seus cuidadors com a inconsistents en la seva disponibilitat emocional. És possible que aquests cuidadors, encara que de vegades siguin afectuosos i atents, altres vegades es mostrin distants o poc disponibles emocionalment. Aquesta inconsistència fa que el nen creixi amb una sensació d’inseguretat, sense saber quan o com les necessitats emocionals seran satisfetes. Com a resultat, el nen aprèn a estar en un estat constant d’alerta, preocupat per la possibilitat de perdre l’afecte dels cuidadors.
Característiques de l’aferrament ansiós a la vida adulta
L’aferrament ansiós no desapareix màgicament amb l’edat; en canvi, es trasllada a la vida adulta i es manifesta en les relacions romàntiques i altres relacions properes. Aquí algunes de les característiques més comunes de l’aferrament ansiós a la vida adulta:
- Cerca constant d’aprovació: les persones amb aferrament ansiós solen necessitar una constant reafirmació que són estimades i valorades. Poden demanar sovint proves d’amor o sentir-se profundament insegures si no reben prou atenció o afecte.
- Por a l’abandó: una preocupació central per a les persones amb aferrament ansiós és el temor de ser abandonades. Això les pot portar a comportaments que busquen assegurar la permanència de l’altra persona, com la hipervigilància o la dependència excessiva.
- Dependència emocional: a causa de la seva inseguretat, les persones amb aferrament ansiós poden tornar-se excessivament dependents de la seva parella o amics, buscant-hi l’estabilitat emocional que senten que els falta.
- Oscil·lació entre la proximitat i la desesperació: encara que desitgen intimitat, les persones amb aferrament ansiós poden sentir una profunda desesperació quan perceben que les seves necessitats emocionals no estan sent satisfetes. Això pot portar a comportaments com la demanda datenció o la crítica constant.
Impacte en les relacions
L’aferrament ansiós pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de les relacions. Les persones amb aquest estil d’aferrament poden trobar difícil confiar en els altres i, com a resultat, les seves relacions sovint estan marcades per conflictes, malentesos i una comunicació ineficaç. La necessitat constant de reafirmació pot ser esgotadora tant per a ells com per a les seves parelles, i la por a l’abandonament pot portar a cicles de dependència i ressentiment que són difícils de trencar.
Com superar l’aferrament ansiós
Superar l’aferrament ansiós no és un procés fàcil ni ràpid, però amb esforç i dedicació, és possible desenvolupar un estil d’aferrament més segur i saludable. Aquí es presenten alguns passos que poden ajudar en aquest procés:
Reconeix el teu estil d’aferrament
El primer pas per superar l’aferrament ansiós és reconèixer que tens aquest patró de comportament.
Reflexiona sobre tus relaciones pasadas y actuales , i pregunta’t si has experimentat els signes característics de l’aferrament ansiós. Reconéixer els teus patrons és crucial per començar a canviar.
Treballa a la teva autoestima
Moltes de les inseguretats que acompanyen l’aferrament ansiós estan arrelades en una baixa autoestima. Treballar en desenvolupar una autoimatge més positiva et pot ajudar a sentir-te més segur i menys dependent de l’aprovació dels altres. Això pot incloure la pràctica de l’autocompassió, l’acceptació dels defectes i la celebració dels èxits.
Desenvolupa habilitats de comunicació
La comunicació efectiva és clau per superar l’aferrament ansiós. Aprendre a expressar les teves necessitats de manera clara i sense culpa, així com a escoltar activament els altres, pot millorar significativament la qualitat de les teves relacions. La teràpia de parella o les sessions amb un terapeuta poden ser útils per desenvolupar aquestes habilitats comunicatives .
Estableix límits saludables
Les persones amb aferrament ansiós sovint lluiten amb l’establiment de límits, tement que fer-ho pugui allunyar les persones que estimen. Tot i això, aprendre a establir i respectar límits és crucial per desenvolupar relacions més equilibrades. Això implica aprendre a dir “no” quan calgui ia prioritzar les teves pròpies necessitats emocionals.
Cerca ajuda professional
Si l’aferrament ansiós està afectant greument les relacions i el benestar emocional, pot ser útil buscar l’ajuda d’un professional. La teràpia pot oferir un espai segur per explorar les teves emocions, comprendre els orígens del teu aferrament ansiós i desenvolupar estratègies efectives per gestionar-lo.
L’aferrament ansiós o ambivalent pot ser un desafiament significatiu a la vida dels qui l’experimenten, però no és insuperable. Amb el reconeixement adequat, el desenvolupament de l’autoestima, la millora en la comunicació i l’establiment de límits, és possible transformar aquest estil d’aferrament en un de més segur. En treballar en un mateix i, si cal, cercar ajuda professional, es poden construir relacions més saludables i satisfactòries que no estiguin dominades per la inseguretat i la por.
