Tenir discussions en parella no és una cosa que sigui mala si es fa de forma correcta, ja que és l’expressió de petits problemes interns en la relació que potser no sortirien d’una altra manera. Però està bé discutir de qualsevol manera? La resposta com és obvi és no. No es pot discutir a través de grits ni faltes de respecte, ja ni menciono les agressions físiques perquè quan n’hi ha, s’està cometent un delit i ja no és una parella quan això passa.
Discutir molt tampoc no és bona senyal, ja que pot ser degut a un conflicte més important del que realment no s’està parlant, i com no s’arriba a solucionar, és somatitza d’aquesta manera. Hi ha parells que passin temporades a la defensiva, tot el que diu l’altra part els molesta i sembla que estan esperant la mínima chispa per discutir i enfadar-se, és normal? No. Tot i que la majoria de les parelles hagin passat per aquesta fase, no és sa ni s’hauria de fer, això reflecteix una manera disfuncional de relacionar-se que pot portar a problemes majors.
En la situació anteriorment descrita entrin les emocions paràsits que alguna vegada hem comentat en articles anteriors. És comú veure com els dos membres de la relació entrin una fase com la que hem descrit anteriorment, si els veiéssim des de fora podríem dir que són com dos boxejadors en posició d’atacar, esperant el mínim gest del contrincant per donar el primer cop . L’expressió emocional que veiem aquí de primeres és l’enuig o la ira ( emocions paràsites ), però gairebé sempre l’emoció autèntica subjacent a aquestes situacions és la tristes, el problema és que no ho sabem identificar i per tant no podem expressar -la ni comunicar-nos de manera adient.
Vegem un exemple de baralla en parella :
P1= Per què has arribat tan tard a casa eh!
P2= He estat prenent alguna cosa amb els companys de treball a sortir, tant et dóna a tu, és que t’he de donar explicacions o què? !!
P3= Ja podries haver avisat perquè t’he estat esperant per cenar i per res!
P4= Doncs si arribo a saber la bronca que tenia a casa hagués trigat més a arribar!
Què podem veure en aquesta discussió? Veiem que la persona 1 està esperant que arribi la persona 2 per recriminar l’hora d’arribada, la persona 2 només arribar rep un atac amb benvinguda a qui respon amb un altre atac. Com es produeix un atac i sempre es respon amb un altre, entrin en un joc psicològic del qual no saben sortir. Al final, tant la persona 1 com la persona 2 se senten mal i no han solucionat absolutament res.
Què ha fallat en aquesta discussió? El primer el to, hem de mantenir un to tranquil per tenir l’oportunitat de parlar, sinó que és molt difícil respondre de forma relaxada. Segon, on són les emocions? Les emocions es poden inferir amb el to i les expressions (enuig, ira) però no són les autèntiques i tampoc no se’ls diuen directament, hem de començar la conversa explicant com ens sentim, per què i com ens agradaria que s’hagués produït la situació.
Un exemple de com podria haver estat la conversa:
P1 : Hola què tal? M’agradaria parlar amb tu un moment si et sembla bé.
P2: Hola, sí que digues.
P1: Mira la veritat és que he estat una mica espantada perquè normalment arribis més aviat a casa i com que no m’has dit res, tenia per per si t’havia passat alguna cosa.
P2: Ho sento, la veritat és que he estat parlant amb els meus companys de treball i no m’he recordat del mòbil, entenc que t’hagis espantat i no pretenia que et sentissis mal, però ho comprenc.
P1: M’alegra molt de veritat que t’ho hagis passat bé amb els teus companys, després d’un dia dur està bé poder divertir-se una mica. M’ajudaria molt que la propera vegada que et quedis un rato més amb els teus companys em possissis un missatge o m’avisis, així no m’espantaria, però que sàpigues que, si se t’oblida, no passa res, no m ‘enfadaré amb tu.
P2: Reconec que podria haver-te avisat i la propera vegada que em quedi amb els meus companys prometo fer tot el possible per recordar-me d’avisar-te, perquè no vull que et sentis mal, perquè he entès el que ha passat.
Podem veure que aquesta forma de comunicar-se està molt dirigida i molt teatralitzada i que segurament serà difícil parlar així amb la nostra parella… Però més enllà del realisme o no, anem a veure quines coses positives hi ha dins aquesta conversa figurada: 1. podem veure que hi ha expressió d’emocions constantment (eliminant així les emocions paràsites que tant de mal fan), 2. hi ha un to assossegat i relaxat que eliminarà les tensions i mecanismes de defensa, 3. també veiem que les peticions són això, peticions i no obligacions ni ordres , 4. i finalment una cosa molt important, hi ha expressió de comprensió i empatia cap a l’altra persona estiguem o no d’acord.
Aquesta nova forma de comunicar-se inicialment es pot veure molt forçada i artificial, i sí, ho és. Però no busquem que la forma de discutir o de parlar sempre sigui així, amb la pràctica aquesta forma de comunicar-se s’automatitzarà i es farà de manera més natural, però conservant els elements essencials:
– To calmat i relaxat.
– Expressió d’emocions pròpies (sense fer servir el xantatge emocional).
– Peticions i no obligacions ni ordres.
– Expressió que entenem a l’altra persona (empatia) i que ens importa les emocions.
Parlar de manera sana i assertiva pot millorar certs problemes de parella i és un bon començament per revisar parelles en conflicte que no saben com comunicar-se i parlar-se. Si tens problemes de parella i busqueu un psicòleg a Sabadell, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres i demanar una primera visita gratuïta.
Centre de Psicologia Insight
José R. Martín
Col. 24026
