No sempre es viuen moments fàcils, en què un se sent al cim i llest per enfrontar-se al món. Pot passar que un es perdi, que no trobi el nord i que tot li sembli confús.
En aquests casos, es podria tractar d’una crisi existencial. Saber reconèixer-la i posar en marxa els mecanismes d’afrontament ens ajudarà a sortir-ne, preferiblement amb lajuda dun professional. Però anem pas a pas.
Convertir el malestar en una oportunitat
Una crisi existencial mai no és agradable, ningú la busca. No obstant això, quan ens hi veiem atrapats, la millor manera d’afrontar-la i sortir més forta que abans és considerar-la com una oportunitat per renéixer. Aquest tipus de crisi es pot manifestar a totes les edats, tant en homes com en dones. Filòsofs, intel·lectuals, fins i tot alguns científics, n’han parlat.
Un és Albert Einstein, que va aprofitar el malestar per inventar i descobrir. “La crisi és la millor benedicció que pot passar a les persones i als països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l’angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És a la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi, se supera a si mateix sense quedar superat. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions. La veritable crisi és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar les sortides i les solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments, la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És a la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar a la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem de valent. Acabem una vegada amb la crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la“: aquestes són les seves reveladores paraules.
Què és una crisi existencial
No és més que un determinat període de la vida en què un se sent desorientat, en què no entén quina direcció pren la seva vida. Les preguntes se superposen, es multipliquen. I el desig més gran és trobar respostes, respostes que sovint triguen a arribar i ens sumin en el desànim.
Tot i això, encara que a primera vista pugui semblar una condició negativa, una crisi existencial també pot ser una excel·lent oportunitat per al creixement individual. Es pot convertir en una manera d’implicar-se, de renéixer i de renovar-se.
Com superar una crisi existencial
Per poder afrontar, i superar, una crisi existencial, cal partir de la base que tothom es pot sentir perdut en un moment donat. Tot depèn de la nostra capacitat de reacció. Nosaltres determinem quan, com i fins a quin punt ens perdem .
Tot i que al principi els nostres sentiments siguin completament negatius, és possible trobar el camí de tornada. En primer lloc, cal entendre les causes subjacents del malestar, el desencadenant. És diferent que es tracti de prendre una decisió important o una decepció amorosa. Tot i això, el mínim comú denominador és reaccionar i no deixar que les coses t’afectin. Tot passa : només és un període més difícil que altres.
És crucial afrontar la crisi. Si no actuem i quedem a mercè de les onades, el perill és caure en una profunda espiral negativa i tenir repercussions psicològiques.
De fet, si el suport dels éssers estimats no és suficient, demanar ajuda és la clau. Un psicòleg o psicoterapeuta té les eines per ajudar-te en el menor temps possible.
És necessari trobar els costats positius de la crisi existencial, les oportunitats de creixement personal esmentades anteriorment. El secret és veure un nou camí, el correcte per a un mateix, i no tenir por de prendre’l.
Els canvis són intimidants però també permeten viure noves experiències i emocions. El més important és no tocar fons, altrament tornar a pujar es fa més complicat. En essència, el reconeixement d’un problema i l’ajuda d’un expert en la matèria són la clau , juntament amb la força de voluntat per tirar endavant.
