En el llenguatge més col·loquial, a la societat, amb les nostres amistats, i fins i tot moltes vegades en teràpia, aquests tres termes se solen reduir per facilitar la comprensió de l’afectació dels pacients o de la conversa, utilitzant la paraula ansietat per generalitzar diferents ( encara que semblants) respostes de les persones davant de situacions semblants, però això no és del tot així.
Fins i tot històricament els professionals de diferents disciplines han confós els tres termes, per la qual cosa és habitual que això pugui succeir. Intentarem aclarir-ho una mica daquest article.
Què és l?estrès?
De manera resumida, podríem definir l’estrès com una resposta fisiològica davant d’un perill percebut pel cervell. Percebem una amenaça o estímul aversiu i el cervell respon mitjançant certs mecanismes fisiològics per enfrontar-nos a aquest perill, en forma de fugida o en forma d’enfrontament si no podem fugir. Si creus que pots patir estrès ja sigui en àmbit laboral com a personal, pots acudir a nosaltres.
Què és l?ansietat?
Si en la definició anterior vinculem l’estrès a una resposta fisiològica davant d’un estímul percebut com a perillós, l’ansietat seria una resposta emocional davant d’una amenaça entesa com a tal, això pot incloure que sigui real o no sigui real.
Què és l’angoixa?
L’angoixa es diferenciaria dels conceptes anteriors en ser una resposta davant de la percepció d’amenaça de la pròpia vida de la persona, una amenaça a la seva pròpia existència incloent no només la integritat física, sinó també la integritat moral.
En tot cas, aquestes definicions i diferenciacions han patit durant anys multitud de debats a la psicologia, ja que són termes molt difusos i que es poden confondre entre si. En teràpia, no és realment tan important la diferenciació de conceptes, sinó l’aprenentatge de per què es produeixen, per a què serveixen i com podem elaborar-les perquè siguin racionals, ja que la disfuncionalitat de l’experiència dels conceptes anteriors podria produir molt de malestar en les persones que ho pateixen. Si aquest és el teu cas, el millor és que vagis a un professional de la psicologia i t’informis sobre la teva problemàtica.
