A continuació us exposo 5 errors que moltes vegades fem en les nostres relacions de parella i què podem fer per intentar evitar-los:
- Exigir que l’altra persona canviï.
És normal que hi hagi coses de la nostra parella que no ens agradin, però si l’hem triada perquè estigui amb nosaltres és perquè acceptem lliurement els seus defectes igual que l’altra part haurà d’acceptar els nostres. Exigir constantment que canviï farà que l’altra persona es senti malament, ja que o intentarà canviar la seva manera de ser, cosa que pot fer que interiorment no es senti acceptada, o bé es sentirà atacada perquè pot arribar a sentir que no és el que volem. Si desitgem demanar que la nostra parella canviï certes coses podríem fer servir la següent fórmula: això que sols fer la veritat és que no m’agrada, i m’alegraria que no ho fessis, però encara que no deixis de fer-ho t’estimaré igualment.
- Deixar la nostra vida de costat.
En un projecte de vida en comú és habitual centrar-nos molt en la nostra parella i deixar de banda el nostre altre món: amics, oci, noves aficions, etc. Això fa que la nostra dependència emocional cap a l’altra persona vagi en augment, i a més descuidem la nostra vida social sense parella, cosa que és molt negatiu per a nosaltres i per a la nostra relació també. Tenir una vida a part de la nostra parella és molt sa, ja que ajuda a la parella a descongestionar-se, a trencar la monotonia i moltes vegades, a no aclaparar. Donar-li atenció a la nostra parella és necessari i recomanable perquè funcioni bé, però també hem d’atendre’ns a nosaltres mateixos, perquè si nosaltres no som feliços i la nostra parella tampoc, difícilment la relació serà una relació funcional i duradora.
- Absència de «carícies» positives.
Les carícies en les nostres relacions ja siguin tant d’amistat, familiars o de parella, no es realitzen només des del pla físic, també es poden fer verbalment. Assenyalar diàriament les coses que ens agraden de la nostra parella, les coses que fa bé o les coses que fa per nosaltres de forma desinteressada, és una bona manera de cuidar la nostra relació. Moltes vegades la monotonia de la vida diària o en un moment de baixada de relació oblidem l’aspecte anteriorment comentat, i no ens fixem en les coses positives que fa l’altra persona per nosaltres. Descuidar aquest aspecte farà que l’altra persona pugui sentir-se no estimada per la nostra part o que no apreciem les seves accions. Parar atenció a aquestes coses i dir-les a l’altra part pot fer que se senti millor i la nostra relació millori.
- Adoptar «rols» en la relació.
A mesura que les relacions avancen tendim a adoptar certs papers com el de víctima, el de «jo soc responsable de la felicitat de la meva parella», jo soc l’adult de la parella, l’altra part de la relació és la que ha de » buscar-me «per tenir sexe, jo sempre he de ser el dolent amb els nens, etc. Aquests papers acaben sent perjudicials, perquè moltes vegades acabem sentint-nos aclaparats per aquesta situació i no sabem com escapar d’aquests rols. Intentar fixar-se en aquests «papers» o rols i treballar per canviar és molt positiu per tal que tots dos facin de tot i enriquir la relació. Per solucionar aquestes situacions és molt important la comunicació, aspecte essencial en qualsevol relació sana de parella.
- Mostrar les nostres emocions sense analitzar si són emocions autèntiques.
Moltes vegades en les relacions hi ha èpoques en què sembla que les dues parts estan enfadades, a la defensiva, i qualsevol cosa és motiu per explotar i provocar una discussió. És com si els dos estiguessin enfadats l’un amb l’altre, i realment això és el que senten. Però moltes vegades aquests sentiments no són autèntics. Què vol dir això? Doncs que hi ha el que s’anomena emocions paràsites. Les emocions paràsites són aquelles que serveixen per tapar les que realment sentim. De vegades aquestes parelles que sempre s’estan barallant en realitat no estan enfadades, el que estan és tristos, tristos perquè no se senten estimats, tristos perquè no se senten desitjats, tristos perquè no se senten recolzats. Com de vegades no sabem expressar aquestes emocions es produeix una actitud inconscient disfuncional, i mostrem enuig en comptes de tristesa. En no mostrar les nostres autèntiques emocions és difícil arreglar el problema, perquè intentem solucionar treballant en l’enuig quan el que realment hauríem de treballar és en els motius de la nostra tristesa i la de la nostra parella.
Si us trobeu en una situació com les anteriors, no trobeu solució, busqueu un psicòleg a Sabadell i us esteu plantejant fer teràpia de parella, podeu demanar una primera visita gratuïta i explicar-nos la vostra situació de parella.
José R. Martín Col. 24026
