La resposta a aquesta pregunta no pot ser simple ni senzilla.
La tristesa pot aparèixer per diferents motius i de moltes maneres, per la qual cosa caldria analitzar cada cas de manera particular. Però sí que podem exposar algunes qüestions de manera general que donarien visibilitat a molts dels casos (que no els únics) que podem trobar-nos en consulta. També descartem en aquest article la tristesa provinent de trastorns psicològics com els trastorns depressius entre d’altres.
- Tristesa per diferents successos dolorosos.
Hi ha persones que al llarg de la seva vida van patint successos desestabilitzadors i dolorosos que van fent efecte en el seu estat emocional. Les persones resilients tenen més possibilitats de passar per successos estressants amb una bona resposta i una bona sortida en el seu estat emocional. Encara en aquest cas, les persones que pateixen de successius esdeveniments estressants poden acabar patint una situació de tristesa per no ser capaç de respondre de manera funcional a les seves crisis vitals.
- Tristesa per esdeveniment important desestabilitzador.
Una època de tristesa també pot aparèixer després d’un esdeveniment estressant important en la vida de les persones, i poden ser de diferent índole com ara una separació de parella, la mort d’un ésser estimat, la pèrdua d’un treball, etc. Hem de dir que estar trist no sempre és dolent, ja que després d’un succés així és normal, natural i fins i tot desitjable estar trist de forma moderada, ja que igual que quan ens passa alguna cosa bona és natural estar alegre, quan ens passa alguna cosa dolenta és normal estar trist. La tristesa disfuncional i no desitjable és aquella que afecta la vida de la persona en tots els àmbits de la seva vida, i que a més es converteix en una cosa obsessiva difícilment gestionable.
- Tristesa per buit existencial.
A vegades hi ha persones que senten que ho tenen tot en la seva vida i que no els manca res que desitgin especialment, o que simplement senten que la tristesa és present en la seva vida sense saber ben bé per què, ja que no els ha passat cap esdeveniment negatiu important ni res semblant. Aquesta tristesa l’anomenem habitualment buit existencial, ja que un comentari que solen fer les persones en aquestes situacions és que se senten tristos, però no saben per què o no li troben una justificació a aquestes emocions que senten en la seva vida. Normalment aquestes sensacions van apareixent de manera gradual durant una època de la vida i no està provocat per cap succés en concret ni apareix de forma intensa ni sobtada.
- Tristesa abrupta.
Aquest tipus de tristesa apareix de forma inesperada i sense cap desencadenant objectiu. La persona pot arribar a sentir-se trist i entrar en una depressió de manera sobtada i de forma força intensa. L’aparició d’aquesta emoció tal com ho hem explicat pot suggerir un altre tipus de problemàtica més específica relacionada amb els trastorns i hauria de ser gestionada amb els professionals adequats.
- Tristesa contínua i antiga.
Hi ha un altre tipus de tristesa que podríem dir que és més profunda, i és aquella que senten algunes persones durant tota la seva vida de manera fluctuant. Durant la seva etapa vital passen èpoques on la tristesa és més intensa i profunda i altres vegades més lleu i passatgera, però mai deixen de patir aquesta emoció. Aquesta situació podria ser deguda per exemple a que aquesta persona ha viscut experiències estressants que ha anat passant per sobre o evitant enfrontar-s’hi, de manera que la sortida d’aquestes situacions no acaba de ser «neta», de manera que es va repetint constantment moltes vegades de forma lleu, el que permet a la persona seguir vivint, encara que no del tot feliç.
Si estàs buscant un psicòleg a Sabadell, posa’t en contacte amb nosaltres i valorarem la teva situació.
Col. 24026
