La teràpia cognitiu conductual és un tipus de teràpia amb evidència científica que combina eines de teràpia cognitiva amb eines de teràpia conductual.
La teràpia cognitiva intervé sobre els pensaments, part de la premissa que, si canviem la nostra manera de pensar, canviem també la manera com ens sentim. Per exemple, si penso que una persona amb qui m’he creuat pel carrer i somreia s’estava rient de mi, em sentiré humiliat i ridícul, però si penso que aquella persona estava feliç per alguna cosa que li ha passat, o s’ha acordat d’una cosa graciosa, l’impacte que tindrà sobre mi serà nul.
La teràpia conductual, per la seva banda, posa l’èmfasi en allò que fem, és a dir, si canviem allò que fem, canviem com ens sentim. Si davant d’una situació difícil que em fa entristir-me, decideixo quedar-me al llit i donar voltes al que ha passat una vegada i una altra, el que faré és picar-me i estar cada vegada més decaigut. Si aconsegueixo seguir amb la meva rutina, encara que no vagi per la vida fent salts d’alegria, el fet de concentrar-me en altres tasques, estar en contacte amb altres persones, etc, farà que, malgrat que m’hagi passat una cosa negativa, pugui suportar la situació d’una manera més adaptativa i anar-ho gestionant a poc a poc alhora que segueixo rebent altres estímuls positius que m’ajuden a neutralitzar el meu malestar.
Què fa la teràpia cognitiu conductual?
La teràpia cognitiu conductual ens proporciona eines per entendre millor com funcionem. Quin tipus d’interpretacions fem sobre la nostra vida de manera distorsionada que ens fa sentir-nos malament? Hi ha alternatives de pensament més realistes per a aquestes situacions? Com diferenciem aquest tipus de pensaments distorsionats de realitats que ens fan malbé i que hem de gestionar? , com actuem respecte als esdeveniments que ens fan mal? Estem repetint conductes que ens mantenen en bucles que ens allunyen de les nostres necessitats?
Quines tècniques s’utilitzen a la teràpia cognitiu conductual?
Tècniques com la reestructuració cognitiva, la resolució de problemes, la tècnica de la fletxa descendent, són alguns exemples de les tècniques que es fan des d’aquest tipus d’intervenció. En què es basen?
- La reestructuració cognitiva: es tracta d‟identificar pensaments disfuncionals que s‟han instal·lat entre els nostres recursos d‟afrontament. Per exemple, pensaments del tipus I si…? Ens fan anticipar amenaces que en la gran majoria de casos no es compleixen, si anticipem amenaces és fàcil que evitem determinades situacions per tal de no sentir-nos malament, aquest seria un exemple de distorsió cognitiva sobre la qual buscaríem alternatives de pensament que no ens generin malestar i ens allunyin de fonts de plaer. Un altre exemple seria filtrar la realitat i veure només les característiques negatives de les coses o dels esdeveniments. Amb la tècnica de la reestructuració cognitiva s’entrenaria una visió més realista veient tots els aspectes de la realitat per tenir una visió més real i no centrada en els aspectes negatius.
- La tècnica de la fletxa descendent: es basa a avançar dins del pensament catastròfic pensant en la pitjor opció possible. Partint que és poc probable que passi sempre el pitjor, aquesta tècnica serveix per adonar-nos que tot i que passi allò que considerem la pitjor opció possible, sempre hi ha alguna solució. Exemple:
- La tècnica de solució de problemes l’hem aplicada de manera informal en algun moment de la nostra vida. Es basa en valorar els pros i els contres duna situació amb la finalitat de poder prendre una decisió raonada sobre un esdeveniment que ens genera indecisió. Per això, anotem en un paper els aspectes positius i negatius de la situació i valorem cadascun en funció de la importància que té per a nosaltres.
