L’agorafòbia és un trastorn d’ansietat que consisteix en una por irracional molt forta, a llocs en els quals una persona es pot sentir insegura, sense escapatòria, en perill o en els quals, si li succeeix alguna cosa a aquesta persona, pot causar gran ridícul davant els altres. Sol produir-se en espais oberts on es tingui la sensació de no tenir ajuda, supermercats, llocs tancats, llocs amb multituds, etc.
Quins són els seus símptomes?
Hi ha dues classes de símptomes: conductuals i somàtics (físics). Els símptomes conductuals serien, sobretot, evitatius: evitar anar a llocs on hi hagi molta gent, espais oberts, transport públic, etc. S’intenta evitar costi el que costi anar a aquests llocs perquè es té el temor que una cosa física els ocorrerà (un desmai, mareig, o fins i tot una mica més greu).
Els símptomes físics podrien ser, davant el lloc temut, sudoració, taquicàrdies, marejos, opressió en el pit, sensació d’inestabilitat, etc. Aquests símptomes ocorren a causa de l’ansietat produïda pel temor a l’estímul aversivo o temut, però s’interpreta per la persona que el pateix com un fals senyal de perill, que els ocorrerà allò que temen que els ocorri.
Com s’inicia l’agorafòbia?
L’agorafòbia es pot d’iniciar de moltes maneres, però el més comú és arran d’una experiència desagradable en un espai obert, lloc amb moltes persones o percebut sense escapatòria. Aquest sol ser el detonant més comú que pot acabar desenvolupant un trastorn.
Per què es produeix l’agorafòbia?
Arran de la situació traumàtica anterior (a vegades es produeix sense aquesta mena de detonant), es condiciona (vincula) aquest tipus de lloc o situació amb la simptomatologia produïda. El cervell “aprèn” de manera irracional, que acudir a aquesta mena de situació pot produir-li aquest tipus de simptomatologia i per tant li pot acabar passant una cosa física més greu, i damunt en un lloc sense escapatòria. Aquesta por al fet que succeeixi això produeix estrès i ansietat en la persona que ho pateix, com l’ansietat produeix simptomatologia física (somatización), aquests signes físics produïts s’interpreten erròniament com un senyal (falsa sensació d’alarma) que el que es tem, ocorrerà. En aquestes situacions sol triar-se per l’opció evitativa (escapar de l’exposició a la situació temuda), quan això es produeix, s’alleuja l’ansietat, però es genera un temor més gran a la situació que genera por.
Què és bo per a l’agorafòbia?
L’agorafòbia es pot tractar a través d’antidepressius o antiansiolítics, encara que els tractaments farmacològics no han de ser l’única opció en la intervenció. És necessària una intervenció psicològica superar la agorafofia, per a desaprendre o descondicionar tota la situació anteriorment explicada.
