En psicologia parlem d’aferrament als vincles emocionals que desenvolupem amb els altres durant la nostra vida. Senzill, oi? Els vincles que tenim ara afectaran els vincles que posteriorment crearem, és a dir: si actualment tenim una relació de parella amb un aferrament insegur, és probable que en una posterior relació tinguem la tendència a crear un altre vincle seguint aquest patró. Les nostres experiències passades i actuals ens construeixen com a persona, és la nostra base a partir de la qual interpretem el món, i sobretot, el vivim.
Si les nostres relacions d’aferrament viscudes, influeixen en les relacions de vincle actuals i futures, podem anar tirant de el fil cap enrere i preguntar-nos, quan va començar tot això? La primera relació d’aferrament que establim és amb els nostres pares, però sobretot amb la nostra mare. Aquests primers contactes pell a pell, com es relaciona el nadó amb el pit de la mare, si és agafat en braços quan plora, si se sent atès, segur … tots aquests factors contribuiran a un primer i essencial afecció en la nostra vida.
A partir d’aquest, crearem una base de confiança o desconfiança respecte a el món i a les posteriors relacions que puguem establir projectades a les nostres experiències primeres.
Quins tipus d’estils d’aferrament es poden crear?:
– Estil d’aferrament SEGUR:
El nadó se sent segur amb els seus pares i confia que aquests apareixeran en una situació de necessitat o de perill. La vinculació és de confiança.
– Estil d’aferrament ANSIÓS:
El nadó no se sent segur amb els seus pares i no sap si acudiran o no en situació de necessitat o de perill, els pares realitzen un vincle segur en ocasions el que crea inseguretat en altres. El nadó sent que no sempre pot sentir-se segur i atès.
– Estil d’aferrament EVITATIU:
El nadó no se sent mai segur pel que acaba sentint-se rebutjat, aquesta situació provoca una resposta d’intent de supervivència lluitant per tornar-se d’alguna manera autònom.
Tenint en compte les experiències d’aquestes primeres situacions d’aferrament en el nadó, entendrem el món en base a aquestes, pel que en les següents vinculacions les farem segons aquests patrons. Els estils d’aferrament disfuncionals poden provocar problemes psicològics en el menor i en l’adult. El desenvolupament cerebral de l’infant es pot veure afectat greument si els seus vincles afectius no són segurs que després pot arrossegar al llarg de tota la seva vida.
En l’adult podem veure com moltes vegades problemàtiques actuals vénen donades per com ha estat el seu patró de vinculació des de ben petits, treballant tot l’historial tractem de reparar aquestes relacions disfuncionals, les quals moltes vegades es repeteixen una i altra vegada sota un patró inicial, motivant que s’activin els nostres aprenentatges (i mecanismes de defensa) per contrarestar i compensar una relació d’afecció insegura inicial.
Demana la teva primera visita gratuïta al Centre de Psicologia InSight de Sabadell.
Centre InSight
José R. Martín
Col. 24026
