Falta poc per arribar a març de 2021 i que es compleixi un any del confinament total que es va produir a Espanya l’any passat. Tot i que no hem patit aïllaments tan radicals i sobtats com llavors, el virus segueix fent de les seves pel món el que suposa un nombre incessant d’infectats, morts i restriccions per intentar frenar el contagi, per intentar tornar, d’alguna manera, a aquella normalitat que tots trobem a faltar.
Fer tot un any de pandèmia està portant a moltes persones a patir problemes psicològics com pot ser problemes de son, estat d’ànim depressiu, ansietat, cansament perllongat, etc. Tota aquesta simptomatologia podria ser fatiga pandèmica, produïda per l’estrès continuat per tota la situació viscuda. L’estrès és un mecanisme pel qual, quan el nostre cervell identifica un perill, activa tots els recursos del nostre cos per enfrontar-se a aquesta amenaça, protegir-nos i procurar la nostra supervivència. Quan aquest estrès es perllonga en el temps vam començar a patir ansietat, la qual porta amb si una simptomatologia més acusada i desagradable entre els que la pateixen.
Des de l’any passat ens veiem exposats a una sensació de perill constant, estem vivint una vegada i una altre estímuls negatius com xifres de morts i l’empitjorament de la pandèmia (les ones). A més, aquesta informació negativa la rebem per molts canals diferents: amistats, família, ràdio, televisió, etc. Tot això fa que tinguem molta sobreinformació, la qual no permet que disminueixi el nostre estrès o la nostra ansietat. Si el nostre cervell percep un perill, vol estar informat de com va aquest perill per a així actuar en conseqüència, de manera que vam viure enganxats a tota aquesta situació.
A més, estem immersos en una situació gens estable, en la qual vivim setmanes o mesos davant restriccions de mobilitat temporals, la qual cosa ens impedeix anar a llocs nous, visitar amistats o familiars fora de la nostra zona. Per exemple, si vivim a Sabadell i no podem sortir, potser podem anar a les zones que coneixem que ens fan sentir bé, però arriba un moment en què podem aclaparar i deixar de voler anar, la qual cosa pot produir aïllament i emocions desagradables. Tot això empobreix el nostre ambient, el que ens pot provocar malestar en el nostre estat d’ànim.
En definitiva, sentir-se amb baix estat d’ànim, amb ansietat, aclaparat, estressat, tot això és normal donades les circumstàncies en què estem vivint a causa de la pandèmia produïda per la Covid-19.
Si sents emocions semblants i busques l’ajuda d’un psicòleg a Sabadell, contacta amb nosaltres!
José R. Martín
Psicòleg Sanitari nº 24026
Centre InSight
