Recentment Pixar, propietat de Disney, ha estrenat una nova pel·lícula directament en la seva plataforma de pagament. Com totes les pel·lícules de Pixar, inicialment es presenta com un film de dibuixos del que podríem pressuposar una argumentació fàcil i infantil, però res més lluny de la realitat. Pixar fa anys acostumant-nos a fer pel·lícules de dibuixos amb una argumentació superficial per a nens, i molta reflexió profunda per a adults.
(Atenció spoilers)
Soul és una pel·lícula d’animació que ens parla de Joe Gardner, un músic de jazz que treballa com a professor a la seva ciutat. Tot i que la seva mare està en contra d’això, el protagonista lluita incessablement per complir el somni de la seva vida, guanyar-se la vida com a músic de jazz.
Li arriba una oportunitat molt bona per a complir el seu somni quan pateix un accident i mor, arribant així a una espècie de llimbs on les ànimes van al lloc a què els pertany. Sortint del seu camí cap al cel, fuig del seu destí, ja que vol fer el que sigui i tornar a la vida per poder complir el propòsit de la seva vida, ser músic.
Allà arriba a un món on les ànimes encara sense cos, es preparen per «néixer» i adjudicar-se un cos per viure en el món dels vius. Aquestes ànimes adquireixen la seva preparació per a ser «nascudes» un cop descobreixen les seves 5 característiques i motius o propòsits per viure, llavors és quan salten directament al món dels vius, oblidant la seva història com ànimes.
En aquesta situació és quan coneix a 22, una ànima que fa segles que no neix perquè no té cap motivació concreta per viure. Després de diferents successos, tots dos tornen a la vida i passen unes hores a la terra. Joe Gardner, obsessionat per complir el seu propòsit de ser músic professional i tornar a la vida, realitza un descobriment clau a través de la seva amiga 22, el propòsit de la vida és viure.
Això ens recorda a la famosa frase de Jean Paul Sartre: «La vida té sentit si un vol se’l vol donar».
A vegades ens marquem objectius vitals molt rígids als quals dotem tot el nostre esforç i voluntat. I això a priori no hauria de ser negatiu per a nosaltres. Marcar-nos objectius és saludable (si són proporcionats, assolibles i racionals) així que esforçar-nos per aconseguir-ho és una cosa bona si no ens provoca malestar psicològic, la qual cosa pot arribar a ocórrer.
Tenir un propòsit en la vida molt rígid pot proporcionar-nos una afectació emocional important si no podem arribar a complir-lo, el que podria fer-nos sentir un buit vital i un sense sentit de la vida molt profund. Joe Gardner, el protagonista de la pel·lícula Soul de Pixar, descobreix que el veritable sentit de la vida no era ser músic, era simplement viure. Tenir objectius a la vida és positiu sempre que no ens impedeixi gaudir de la resta de coses que ens envolta, és més, seria saludable psicològicament buscar altres fonts de motivació.
Apostar tota la nostra felicitat i motivació a una única causa, pot ser motiu de molta frustració i desconcert si les coses no van tal com desitjaríem. I cal recordar que, tot i que dedicar-li els nostres majors esforços a un objectiu, no tot depèn de nosaltres, hi ha molts factors externs que influeixen! Pel que seria convenient estar preparats per afrontar totes les circumstàncies possibles.
Si busques un psicòleg a Sabadell online, contacta amb nosaltres i ‘demana’ns una primera visita gratuïta!
José R. Martín
Psicòleg Sanitari Col·legiat 24026
Centre Insight
