El trastorn límit de la personalitat (TLP) és una condició caracteritzada per la inestabilitat a les relacions interpersonals, la imatge de si mateix i l’estat d’ànim, així com per una marcada impulsivitat i dificultat per a organitzar coherentment els pensaments. Aquests elements es reforcen mútuament, generant una angoixa considerable i un comportament problemàtic. Per això, les persones afectades, encara que estan dotades de molts recursos personals i socials, aconsegueixen els seus objectius amb dificultat i esforç.
¿Com diagnosticar un trastorn límit de la personalitat?
Els individus borderline presenten una marcada inestabilitat emocional; poden viure moments de tranquil·litat i de sobte sentir una forta tristesa, ira o culpa. A vegades senten un fort caos emocional per experimentar sentiments conflictius al mateix temps. La regulació dels seus estats emocionals és difícil i sovint actuen d’una forma impulsiva, sense pensar en les conseqüències dels seus actes. Van acompanyats de sentiments d’abandonament, generalment associats a una incapacitat d’estar sols i a una necessitat extrema de tenir a una persona al seu costat.
La percepció de la separació/pèrdua i del rebuig pot provocar alteracions fins i tot profundes en la imatge de si mateix, l’estat d’ànim, els processos cognitius i el comportament.
Les persones amb trastorn límit de la personalitat sovint tendeixen a idealitzar a altres persones i a devaluar-les ràpidament, sentint que l’altra persona no es preocupa prou per elles o no està prou «present». Les relacions que entaulen són turbulentes, intenses i caòtiques. No hi ha un terme mitjà.
Els individus amb trastorn límit de la personalitat manifesten conductes suïcides, autolesives recurrents o amenaces.
Poden tenir un patró de boicot quan l’objectiu està a punt de realitzar-se (per exemple, retirar-se de l’escola quan estan a un pas de la graduació). Alguns individus poden desenvolupar símptomes de tipus psicòtic (per exemple, al·lucinacions) durant períodes d’alt estrès. Tots aquests aspectes porten a la persona a percebre’s com a «inadequada, frágil».
Possibles causes del trastorn límit de la personalitat
Existeix una gran variabilitat en l’aparició del trastorn límit de la personalitat. La tendència més freqüent és la inestabilitat crònica en els primers anys de vida adulta, amb episodis fins i tot greus de descontrol de les emocions i els impulsos i l’ús freqüent de serveis sanitaris i mentals. En general, entorn dels 40 o 50 anys, els individus amb trastorn límit de la personalitat aconsegueixen una major estabilitat en les relacions i el treball i, al cap d’uns 10 anys, almenys la meitat dels individus ja no mostren patrons de comportament que compleixin tots els criteris de trastorn límit de la personalitat.
Com curar el trastorn límit de la personalitat?
El trastorn límit de la personalitat és un dels més estudiats. El tractament més eficaç per a aquest trastorn és la psicoteràpia individual, possiblement acompanyada de farmacoteràpia.
En l’actualitat, els tractaments que inclouen diferents teràpies intensives són els més eficaços, entre ells:
- La Teràpia Dialèctica Conductual (TDC) de Marsha Linehan, és un tractament integrat d’orientació cognitiu-conductual validat amb assajos controlats aleatoris. Segons Linehan, el trastorn límit és el resultat de factors genètics i ambientals i es caracteritza per una sensibilitat innata, una intensitat emocional i una escassa capacitat per controlar les emocions (desregulació emocional).
- La teràpia d’esquemes (SFT) de Jeffrey Young és un tractament que integra l’enfocament cognitiu-conductual amb enfocaments de les relacions objectals i la Gestalt. Segons aquest enfocament, en el pacient borderline estan actius els esquemes desadaptatius primerencs i les estratègies d’afrontament que donen lloc a altres esquemes específics.
- La teràpia cognitiu-analítica de Ryle és un tractament que integra l’orientació cognitiva amb l’orientació psicoanalítica. Es basa a reconstruir i dominar les imatges del jo i de l’altre i les seves transicions.
- La teràpia metacognitiva interpersonal (TMI) se centra principalment en la regulació dels estats mentals problemàtics que s’activen tant dins com fora de la sessió. Després, s’ensenyen estratègies de domini, o de regulació emocional, que poden ajudar al pacient a manejar l’estat problemàtic d’una manera més funcional. No tots els pacients borderline experimenten els mateixos símptomes. Algunes persones poden experimentar alguns d’ells, mentre que unes altres experimenten la majoria. Si creus que sofreixes aquest trastorn, no dubtis en posar-te en contacte amb el nostre equip de psicòlegs.
