No és difícil veure nens molt petits fent servir els mòbils dels pares per jugar a videojocs o per veure vídeos. L’actual generació de nens i adolescents ja van néixer amb internet i les noves tecnologies i han crescut amb elles, per la qual cosa el seu ús és una cosa normal en totes les famílies.
Fa dècades els nens estaven acostumats a desenvolupar la seva creativitat durant les estones d’avorriment. Els pares no podien estar pendents d’ells i com no hi havia tantes eines tecnològiques per a l’entreteniment i els nens estaven més al carrer, quan s’ajuntaven se les enginyaven per inventar-se jocs i entretenir-se. L’avorriment era un estimulador de la creativitat, cosa que avui en dia no passa.
Les diferents opcions tecnològiques (mòbils, videoconsoles, internet, ordinador, televisor, Tablet, etc.) fan que els nens difícilment sàpiguen avorrir-se, ja que davant qualsevol situació semblant recorren a qualsevol eina de les que hem esmentat i acaben amb l’avorriment, ja que els provoca una ansietat de la que intenten fugir.
Quan l’ús de les eines tecnològiques es fa excessiu, quan els pares volen regular (tard) el seu ús, apareixen els problemes: discussions, crits, baralles, mal comportament, etc. Les addiccions a aquestes eines poden provocar canvis d’actituds, distanciament emocional, baix rendiment escolar, impulsivitat i esclats emocionals, etc. El període de major vulnerabilitat a les addiccions a les tecnologies va des dels 9 anys als 15, i en cada etapa diferents accessoris, ja que als 9 anys es pot estar més enganxat als videojocs per exemple i als 15 anys estarà enganxat al mòbil per les xarxes socials, que és on estan tots els seus amics.
Com podem saber si el nostre fill o la nostra filla té un problema d’addicció a aquestes eines? Aquí us deixem alguns senyals d’alarma sobre això que cal tenir en compte:
- Massa temps d’oci tecnològic (per exemple: més de 15-20 hores a la setmana, encara que més que el nombre d’hores, el que determina l’ús problemàtic és el grau d’interferència en la vida quotidiana).
- Dormir menys de 5 hores per connectar-se més temps.
- Dificultat per estar un o dos dies sense connectar-se.
- El nen o adolescent està nerviós i absort en la pantalla.
- Eufòria o sobreactivació anòmales quan s’està davant de l’ordinador.
- Perdre la noció del temps quan es fa servir Internet.
- Parlar o pensar sovint en connectar-se i sentir-se irritat quan falla la connexió quan aquesta és molt lenta.
- Despesa de diners excessiu en programes, jocs i accessoris.
- El jove presumeix constantment que és molt bo en els jocs en què participa.
- Canvis sobtats d’humor i personalitat.
- Irritabilitat, especialment quan se li coarta la seva activitat tecnològica.
- Conflictes familiars per l’ús de l’ordinador (queixes de pares i germans).
- Absentisme o disminució del rendiment escolar relacionats amb l’ús de tecnologies.
- Incompliment d’horaris i tasques domèstiques.
- Descuit d’activitats importants (contacte amb la família, amics, estudi, alimentació, son i cura de la salut en general).
- Més interès pel joc o per Internet que per interaccionar amb els seus iguals (nens o adolescents).
- Mentides, ocultació, negació o justificació de l’ús excessiu de tecnologies.
- Queixes orgàniques inespecífiques com cansament o son excessiva al matí.
- Acudir a l’ordinador davant petits problemes o dificultats quotidianes.
- Llargs períodes en activitats solitàries en línia.
- Converses amb estranys o vagar per Internet sense un propòsit clar.
Aquestes són únicament senyals d’alarma que ens marcaran quan hem de començar a preocupar-nos pels nostres fills i filles i el seu ús amb les noves tecnologies i les xarxes socials. Hem de tenir en compte que, com a pares, hem de involucrar-nos en els interessos dels nostres fills pel que hem de saber a què dediquen el temps lliure i en què. És important saber quin ús li està donant el nostre fill al mòbil i a les xarxes socials per prevenir futures problemàtiques que puguin aparèixer. La nostra responsabilitat és intentar evitar possibles dificultats abans que les hi hagi, i si n’hi ha, demanar ajuda per resoldre-les el millor possible.
Si estàs una buscant un psicòleg a Sabadell, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.
Centre de Psicologia InSight
José R. Martín
Col. 24026