Durant el confinament domiciliari que patim a Espanya arran de l’actual pandèmia produïda per la Covid-19, potser vam poder comprovar -amb sorpresa fins i tot- com el nostre veí estava tan content sense sortir de casa, sense establir relacions socials físiques, i fins i tot argumentant que «a mi el confinament fins m’agrada!». No obstant això, altres persones tenen la sensació de «caure la casa a sobre» o de necessitar tenir contacte amb algú, sortir a passejar (quan mai ho van fer) o aficionar-se a passejar al gos. En síntesi, la necessitat psicològica (anomenada pulsió en psicologia) d’estar activats conductualment de manera constant es va convertir en una cosa de prioritat absoluta. A què pot ser degut aquesta diferència de conductes davant d’una mateixa situació d’estrès emocional prolongat? Podem lluitar contra la incertesa que generen les situacions de vulnerabilitat psicològica? La resposta és un SÍ rotund. Queda’t que t’ho expliquem.
Es pot pensar que, les nostres diferències individuals genètiques i ambientals, els nostres atributs personals, com el tipus de personalitat que tenim (introversió-extroversió, per posar un exemple, com a part important de les dimensions de la personalitat), la forma en què establim, mantenim i necessitem les relacions socials, el nivell d’activitat conductual que tenim diàriament, o fins i tot la capacitat de resistir a la pressió de l’ambient, poden ser factors determinants per a portar millor o pitjor una situació d’estrès emocional tan alta com la que vivim. El còctel adequat d’atributs ens podria ajudar a sortejar les conseqüències psicològiques d’una situació emocionalment perillosa.
Hi ha persones, que, bé pel seu component biològic, bé per les experiències viscudes, i indiscutiblement, per la suma de totes dues, són més «resistents» a les situacions d’estrès, com el que ha estat succeint durant tot aquest últim any fins ara. Aquesta resistència a la pressió ambiental, la psicologia l’anomena «Resiliència».
La resiliència es pot definir com la capacitat de les persones a adaptar-se, afrontar i sobreposar-se a situacions de dolor emocional, tragèdies, o situacions vitals adverses.
Al llarg de la història, s’han realitzat, i es realitzen en l’actualitat, multitud d’estudis sobre la resiliència, i com influeixen els nostres esdeveniments passats en el desenvolupament d’aquesta, obtenint una conclusió molt raonable, i és que, sembla d’enorme importància experimentar cert grau d’estrès psicològic al llarg de la nostra vida per poder «entrenar» la capacitat de resiliència. En altres paraules, les persones que han tingut una vida més «complicada» semblen poder suportar amb menys conseqüències psicològiques negatives situacions de perill i incertesa prolongades.
Hi ha evidents potenciadors d’aquesta capacitat de supervivència. En altres paraules, podem entrenar per ser millors supervivents emocionals. Els constructes psicològics com el treball en autoestima, el control de pensaments intrusius o la gestió adequada de les emocions poden ser grans eines per ajudar-nos a entrenar la tan necessària resiliència.
Si vols aprendre a controlar el teu estrès emocional, atenuar-i aprendre a ser menys vulnerable davant situacions desagradables i busques psicòlegs a Sabadell demana’ns una primera visita gratuïta.
Ana Blázquez
Psicòloga Sanitària Col. MU04314
Centre InSight
