Quan pensem en trastorns de tipus interioritzats com la depressió sempre l’associem a persones de mitjana edat o fins i tot en gent jove. La vellesa és una etapa de la vida en la qual els estats d’ànims depressius es poden arribar a entendre com una cosa normal i esperat a la gent gran, però això no és just, la depressió en la vellesa és tractable i així podem evitar un patiment innecessari i donar a la persona gran la possibilitat de portar una vida plaent.
La depressió pot ser definida com un «trastorn psicològic caracteritzat per períodes de tristesa intensos i duradors. Es tracta d’emocions complexes que es componen de sentiments més o menys bàsics com el dolor i la tristesa. «(García i Ellgring, 2004).
Aquestes conductes depressives, són de les manifestacions emocionals més freqüents entre la gent gran i solen ser expressades com autoverbalitzacions negatives sobre si mateixos o sobre la vellesa, un estat de baixa autoestima, poca participació social fins i tot en activitats que abans els donaven plaer, poc reconeixement de les seves qualitats positives i desitjos de morir.
Quines característiques té la depressió en població major?
Els quadres depressius en la població major tenen algunes característiques específiques que els diferencien dels quadres depressius en altres etapes de la vida. Alguns exemples són: el seu curs sol ser més crònic, els factors desencadenants tenen major importància, hi ha més formes monopolars, coincideixen amb intensa ansietat o agitació psicomotriu, predominen les somatitzacions ansioses sobre els símptomes emocionals, els elements paranoides i les idees de ruïna i inutilitat són freqüents, hi ha menys sentiments de culpa i menys idees suïcides però major risc de suïcidi consumat, l’insomni sol ser més intens i pitjor tolerat, hi sol haver més pèrdua de gana, hi ha major importància del dèficit en el funcionament intel·lectual i reducció del rendiment cognitiu , hi ha menys variacions diürnes de l’humor, però també menor resistència al tractament (Blazer, 1984; Betes, Alsasua i Conca, 1989; Ribera i Reig, 1989; Nehama, 1990; Diaz, 1988; Herrero, Sabanes i pagès, 1985 citats en Leturia et al., 2001).
La depressió en la població general sol ser de 2 a 3 vegades més freqüent en les dones que en els homes. Però segons amb l’avanç de l’edat, aquesta proporció s’iguala i fins i tot arribaria a invertir-se en els més grans de 80 anys, quan els homes estarien en major risc que les dones a tenir una depressió.
El diagnòstic de la depressió en persones grans sol ser una tasca complicada per diverses raons. Primerament, perquè hi ha una dificultat per diferenciar la simptomatologia depressiva de: a. les manifestacions somàtiques comuns al procés d’envellir; b. les demències; i c. l’ansietat. Moltes vegades els símptomes de la depressió poden estar emmascarats per manifestacions somàtiques.
Demana la teva primera visita gratuïta al Centre de Psicologia insight de Sabadell.
Centre InSight
José R. Martín
Col. 24026
