El mitòman, o mentider patològic, menteix per demostrar als altres que té una vida apassionant i que ha viscut experiències increïbles i aventureres. Com reconèixer-ho i desemmascarar-ho? T’ho expliquem en aquest article de Centre Insight.
Què és la mitomania?
També coneguda com a pseudologia fantàstica, la mitomania és un trastorn psicològic que porta a manipular la veritat i a mentir de forma patològica i continuada.
Una persona mitòmana no sols té la necessitat recurrent de mentir, sinó que es caracteritza per la tendència a presumir de les capacitats per demostrar la pròpia superioritat. Els trets distintius d’identitat amb què es presenta la mitomania són, per tant, la invenció i l’exageració.
Què causa la mitomania?
Les causes de la mitomania són multifactorials i no sempre fàcils d’identificar. Sovint el trastorn està relacionat amb una condició de baixa autoestima i profunda inseguretat: el mitòman descobreix, normalment des de la infància, el poder devastador de la crítica. La mitomania, de fet, és una reacció defensiva davant de situacions que provoquen ansietat o frustració en el subjecte.
L’hàbit de mentir compulsivament, per tant, pot desenvolupar-se ja a la infància: a molts nens els resulta difícil fer front a certes frustracions i acaben, dins de certs límits, mentint els seus pares per por de defraudar les seves expectatives, en un intent de preservar la pròpia imatge o d’evitar un càstig. Aquest fenomen es converteix en patològic quan el nen (o adult) propens a la mitomania descobreix que la mentida es pot entendre com a veritat, sense conseqüències negatives associades.
Per altra banda, un sentiment de plaer i poder pot portar fàcilment a repetir el mateix comportament. Per exemple, quan els companys s’interessen per les històries fictícies, convincents i fantasioses del mitòman, aquest comença a sentir-se acceptat i, en conseqüència, inventa mentides cada cop més increïbles. El resultat és l’hàbit de repetir el comportament, fins i tot sense un propòsit específic.
Així, els mitòmans entren en un cercle viciós construït a força de mentides per satisfer expectatives i sentir-se acceptats, acabant per confondre fantasia i realitat.
Com és un mentider compulsiu?
El mentider sempre es presenta com una personalitat encantadora i segura de si mateixa a qui li agrada conquerir a qui l’envolta per sentir-se més fort i estimat.
Hi ha, però, certes característiques comunes no només als homes, sinó també a les dones, que podríem anomenar símptomes del mentider patològic o mitòman:
- Porta una vida perfecta, sempre es presenta com un guanyador i té una tècnica provada al llarg dels anys que permet no quedar en evidència.
- Sempre intenta mostrar una realitat diferent de la seva, perquè creu que la seva realitat és mediocre i sense interès. No és empàtic i defuig la culpa.
- Normalment, té un caràcter egocèntric i una actitud egoista, abans de res hi ha la seva pròpia satisfacció a costa dels qui l’envolten.
- Se sent superior als altres. La mentida patològica augmenta el sentit de superioritat. En els seus relats, exagera els fets, intentant mantenir la versemblança, sovint enriquint-los amb detalls.
- Se sent irresistible, es presenta encantador i segur de si mateix. El mentider patològic sol ser narcisista.
- Els fets no sempre són els mateixos, el mentider patològic és capaç d’enganyar fins i tot amb opinions o fets que no quadren, per tal de mantenir l’atenció del seu interlocutor.
- Viu les mentides patològiques com la seva realitat, les mentides es transformen en veritat, fins al punt que, molt sovint, el mateix mentider patològic és incapaç de distingir el que és real del que és fals.
Com desemmascarar un mitòman?
No hi ha formes realment eficaces de saber si una persona menteix o de desemmascarar un mentider. No obstant això, hi ha estudis, que han posat en relleu certs signes que ens poden ajudar a identificar les mentides:
- Utilització d’un llenguatge impersonal, evitant l’ús de noms propis però recorrent als pronoms.
- Mal ús dels gestos: mentir requereix concentració, per la qual cosa es tendeix a no utilitzar els gestos per evitar confusions.
- Ús d’interjeccions i pauses per tenir temps de pensar què dir
- Respostes evasives.
Si creus que algú del teu entorn pateix de mitomania t’aconsellem que contactis amb els nostres professionals de Centre Insight, els nostres psicòlegs i psiquiatres guiaran la persona afectada cap al coneixement de si mateix, i treballaran conjuntament per trobar la millor solució a aquesta situació.
